Tomeu Ferrer - 01/04/23
Les males condicions que afecten les instal·lacions esportives a Badalona castiguen directament la ciutadania que no en pot fer ús amb garanties. Però, indirectament la situació resulta nociva també per a la feina dels treballadors municipals que han de tenir cura dels espais esportius, segons explica Pol Acózar, portaveu de CCOO a l’Ajuntament de Badalona.
«Cal dir que tot i algunes millores fetes fruit de la celebració de la Copa del Rei de bàsquet, queden a Badalona moltes coses per fer», assegura Acózar. Resten a la ciutat encara molts problemes de manteniment de les instal·lacions esportives. Hi ha centres que no tenen aigua calenta, o que fins i tot no tenen aigua. Per als ciutadans això suposa uns perjudicis molt importants. El desgavell també afecten el bon nom de la ciutat perquè molts equips que han de disputar partits o competicions prefereixen no venir a Badalona a causa de la situació poc digna de les instal·lacions en què han de disputar les proves esportives.
La manca de condicions per fer esport de base a Badalona té un efecte poc conegut en el personal encarregat de fer el manteniment de les instal·lacions municipals. El 2019 hi va haver una mobilització sindical que reclamava que es destinessin 45 llocs de treball a aquestes tasques. Mai es va complir. L’ajuntament ha reconegut als sindicats que caldrien 51 llocs de treball per executar les tasques abans esmentades, però els efectius són ara 42.
El fet que hi hagi menys personal del requerit ha tingut un efecte negatiu en el manteniment dels camps i poliesportius de la ciutat, però segons les fonts, la situació ha empitjorat perquè hi ha instal·lacions en les quals no hi ha una normativa clara sobre horaris d’obertura i tancament o la realització de competicions, per exemple durant els caps de setmana. Tot això s’intenta afrontar des dels de l’ajuntament amb ampliacions d’horaris dels treballadors que han de fer la gestió i el manteniment.
Tercer torn
«En teoria hi ha dos torns pel que fa a les instal·lacions, un que va de 7 o 8 el matí fins a les 2 o les 3 del migdia, i l’altre que va s’inicia a les 5 de la tarda i pot allargar-se fins a les 12», afirma el representant de CCOO. El fet és que, com hi ha moltes escoles que no tenen camps o patis per fer esport, van a les instal·lacions municipals, cosa que a la pràctica crea un tercer torn, que va de les 3 a les 5 de la tarda. Per cobrir aquest augment de feina, des de l’àrea municipal d’esports es trampeja la situació fixant hores extres, treball en diumenge o canvis d’horari a la ja prou enfeinada plantilla.
El govern local és conscient de la situació de precarietat en què es fa el manteniment i la gestió de les instal·lacions esportives. Per afrontar aquest increment s’ha aplicat una centralització del servei, que realment només ha suposat la centralització de la gestió del personal que dona servei a les escoles i a les instal·lacions esportives. Això, ha fet que els problemes de manteniment s’hagin estès més enllà de l'ànbit esportiu i ara afecte les escoles i els centres cívics de la ciutat.
Entresol i segona planta
Fins i tot els àmbits on es decideixen qui i com es fan les tasques tenen llocs de comandament diferents dins de l’edifici municipal del Viver. Als treballadors unes ordres els hi arriben des de la ‘segona planta’ i altres des de ‘l’entresol’ i de vegades són contradictòries, segons fonts dels oficials d’ofici.
El mal servei a la ciutadania té altres motius. Un són els problemes de proveïment d’elements amb els quals fer la seva feina. Un treballador que ha demanat l’anonimat, explica que s’han trobat amb situacions com que s’han de canviar bombetes i no n’hi ha, o no tenen eines de treball pe fer les reparacions i fins i tot s’han trobat amb calderes que no funcionen. «En aquestes situacions les entitats que usen els camps i espais esportius, a qui primer es queixen és als treballadors municipals, que no poden respondre perquè no és la seva responsabilitat», diu Acózar.
La pressió que reben els responsables de la gestió i el manteniment d’instal·lacions municipals per part dels usuaris ha arribat a moments tensos. Així, una font explica que després d’un intercanvi de retrets el treballador municipal es va trobar que li havien ratllat el seu cotxe particular.
També es produeixen situacions conflictives en algunes instal·lacions esportives municipals on hi funcionen bars o cantines i on, sense que legalment estigui acceptat, se serveix alcohol. Això ha fet que, en algun cas, persones afectades pel consum han increpat els treballadors municipals.
Tot i que la situació no transcendeix a la ciutadania, les condicions extremes que afecten els oficials d’oficis fan que entre les diferents forces sindicals es debati que, si no hi ha canvis, cosa que voldria dir que s’amplia la plantilla, es podrien convocar mobilitzacions els pròxims mesos.
I és que, a la pràctica, els oficials d’oficis que gestionen les instal·lacions esportives tenen unes condicions més negatives, que la plantilla municipal general. Això passa perquè moltes de les garanties laborals que recull el conveni no els hi són aplicades per necessitats del servei. Això s’ha denunciat més d’un cop, sense resultat pràctic, a Inspecció de Treball.
Insinuacions de privatització
Des del govern municipal a més de les mesures que s’apliquen: ampliació d’horaris, més hores extres o treball en festius, s’ha sondejat la representació sindical en el sentit d’aplicar alguna mena de privatització del servei. «Fa uns tres mesos se’ns va preguntar com ho veuríem si es contractava una empresa per fer la gestió de les instal·lacions municipals durant els caps de setmana», diu Acózar. La resposta de CCOO va ser negativa. El sindicat és contrari a la privatització de la gestió de les instal·lacions. Considera que la ciutadania és la propietària dels equipaments esportius públics i que qui ha de garantir-ne el manteniment i l’accés de tothom és l’ajuntament.
Obrir la porta a la privatització suposaria, segons CCOO, un cost afegit perquè l’empresa que assumís la gestió en trauria una plusvàlua. Les instal·lacions esportives municipals tampoc es poden deixar en mans exclusivament de les entitats i clubs, que en molts casos en fan ús com si en fossin propietàries. «Les instal·lacions són de la ciutadania. El que caldria clarificar són les condicions en què les associacions o clubs les utilitzen, caldrien reglaments d’ús», conclou Acózar.
20/12/24
La ‘sopa de pedres’ de Badalona tindrà com a element transversal accions en favor dels col·lectius defavorits de Badalona.
19/12/24
L’AFA de l’Institut Baldomer Solà i el sindicat d’habitatge de Badalona es mobilitzen en favor de dues famílies desnonades.
18/12/24
Nova denúncia per impagaments del sindicat de la Guàrdia Urbana (SIP-Fepol) a l’Ajuntament de Badalona
17/12/24
Albiol es refugia en la ignorància en el cas de les antenes i diu que no es va assabentar de l’assumpte fins al 2018.
