Tomeu Ferrer - 26/04/23
Badalona Acull, Stop Mare Mortum i la coordinadora Obrim fronteres han denunciat en una concentració, que localitats com Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa o la mateixa Badalona posen impediments a l’empadronament de persones immigrades, cosa que deixa aquestes persones en uns llimbs legals que les aboca al treball sense drets en una situació acostada a l’esclavatge.
Una cinquantena de persones entre les quals hi havia la cap de llista de Guanyem Badalona, Dolors Sabater i, durant uns moments inicials, la cap de llista d’En Comú Podem, Aïda Llauradó, han participat en la concentració feta a pocs metres de l’edifici central de l’ajuntament de la ciutat.
El portaveu de la campanya, Ferran Moreno, va explicar que dijous, 27 d’abril es faria almenys un acte semblant a l'Hospitalet de Llobregat, una ciutat que també limita el dret al padró.
Document clau
El padró és un document estadístic que dona fe que una persona viu en un terme municipal. Suposa per a molts l’inici del procés de legalització d’una situació de fet. Perquè sense estar inscrit al padró no hi ha accés a la sanitat, a la formació, a les prestacions socials, a l’educació o al treball. En síntesi, sense padró les persones són invisibles a ulls de l’administració.
Segons el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE número 122 del 2 de maig de 2020) l’ajuntament té l’obligació d’empadronar a totes les persones que viuen al municipi. Tothom que tingui un document identificatiu, que visqui al municipi i tingui possibilitat de comunicació té dret a ser empadronat.
L’ajuntament té l'obligació d’empadronar en una adreça municipal a les persones que viuen a la ciutat, subllogades en una cambra o al carrer, aportin o no una adreça on rebre les notificacions. El termini legal per resoldre una petició d’empadronament és de tres mesos, en cas de silenci administratiu l’empadronament es produeix d’ofici, diu la llei.
Finalment, l’ajuntament té l’obligació d’informar de la caducitat del padró perquè pugui ser renovat sense pèrdua d’efectes.
Dolors Sabater, exalcaldessa i candidata a l’elecció ha afirmat que «no hi ha cap motiu perquè els ajuntaments no empadronin i ha alertat respecte a propostes contràries a aquest dret».
Fins aquí el que diu la llei. Què es produeix a la pràctica? Els activistes de drets humans de les entitats abans esmentades expliquen que «no hi ha un protocol clar que permeti tots els actors municipals que intervenen en el procés d’empadronament coordinar-se i resoldre les peticions en el termini de tres mesos que marca la legislació». Un altre aspecte és que les persones que viuen en cambres subllogades acostumen a ser amenaçades d’expulsió si s’empadronen a l’habitatge. En aquests casos l’ajuntament no els reconeix com a infrahabitatge o habitatge insegur i els nega una adreça municipal alternativa, cosa que fa que quedin sense empadronar. En aquesta línia, hi ha persones que acaben pagant per poder declarar un domicili on poder empadronar-se, afirmen des de Badalona Acull.
Cal pensar en la situació a què s’enfronten persones que acudeixen a les oficines municipals per fer els tràmits d’empadronament quan, en molts casos ni tenen documents ni saben la llengua de l’administració. En aquest sentit, els activistes afirmen que han notat que quan els demandants van acompanyats per una altra persona el percentatge de negatives d’entrada, disminueix.
Les organitzacions no governamentals que defensen el dret a l’empadronament consideren que si les persones migrants no es poden donar d’alta al padró, això les aboca a no existir documentalment. Entre altres coses han de treballar ‘en negre’ i es veuen obligades a viure en un submon sense drets durant els tres anys que la llei d’estrangeria fixa per poder accedir a la regularització. Durant aquest temps els migrants es veuen abocats a acceptar situacions laborals sense drets, acostades al semiesclavatge, cosa que permet que empresaris sense escrúpols se n’aprofitin.
Per tot plegat les entitats demanen que s’elabori un protocol clar que eviti actuacions que a la pràctica fan impossible l’accés al padró. Per això recorden que el fet que una persona doni una adreça com a domicili provisional no genera cap dret jurídic respecte a una teòrica reclamació de la propietat de l’immoble.
A Badalona, igual que amb Albiol
«A Badalona la situació actual respecte a l’empadronament és la mateixa que hi havia quan manava Albiol» han afirmat els activistes socials. Mostrar la situació a la ciutat pot servir perquè s’entenguin els entrebancs amb els quals topen moltes persones migrants a l’hora d'inscriure's.
L’Ajuntament de Badalona, que té com a alcalde el socialista Rubén Guijarro i un govern en el qual hi ha PSC En Comú Podem, ERC i Junts, posa un primer filtre per accedir al padró. Les persones que ho sol·licitin necessiten un informe previ dels Serveis Socials de la ciutat. Això topa amb el fet que Serveis Socials estan absolutament desbordats de feina. També pot passar que aquests serveis no ‘coneguin’ el peticionari perquè abans no ha fet cap demanda d’ajuda. Un altre motiu és que a la ciutat, tot i el que diu la llei no empadrona a persones subllogades. Un tercer problema amb el qual es troben els activistes que acompanyen els demandants d’empadronament és que Serveis Socials demanen un mecanisme de comunicació, i clar, si no es tenen papers, difícilment es té telèfon de contacte o una adreça de correu electrònic.
Curiosament, el que sí que es cobreix a Badalona és la situació de les persones sense llar. El servei encarregat d’ajudar aquest sector fa tots els tràmits i envia l’expedient a Estadística que és el que finalment decideix si aprova o no la petició.
Des de les organitzacions badalonines es considera que el fet que la inscripció depengui de dos departaments diferents del govern local posa entrebancs als processos d’inscripció. A més, hi ha la voluntat política, que igual que en altres ciutats de l’entorn de Barcelona no és especialment favorable a l’empadronament. Finalment, existeix la barrera de les rutines de funcionament que tampoc ajuden a desbloquejar situacions.
La ciutat de Barcelona té una situació diferent de la de les poblacions del seu voltant. A la capital de Catalunya se segueix al peu de la lletra el que diu la llei i, per exemple, no hi ha problemes a inscriure en adreces de l’ajuntament les persones que no tenen una direcció. Tot plegat ha suposat un 'efecte crida' cap a Barcelona. Moltes persones opten, doncs, per inscriure’s a Barcelona perquè no hi posa els entrebancs denunciats.
03/04/25
Caminada reivindicativa el 6 d’abril en defensa dels camins rurals de Badalona
02/04/25
Campanya cívica contra l’autorització a Badalona de fins a 22.000 habitatges turístics a partir de 2026
28/03/25
L’empresa de criptomonedes que va contractar el pavelló olímpic de Badalona, a punt d’anar a judici per ‘criptosecta’
28/03/25
La Diada per l’Educació Pública reivindica a Badalona més suport i compromís cap a l’educació inclusiva
