Tomeu Ferrer - 13/05/23
Una de les primeres petites polèmiques que s’han donat a la campanya electoral de Badalona és el repte del candidat socialista, Rubén Guijarro, al candidat del PP, Xavier Garcia Albiol, per mantenir un debat a dos.
Generalment, a l’alcalde sortint se li adrecen els altres candidats per intentar tenir-hi un cara a cara. En aquest cas la situació és diferent. Guijarro és el que vol debatre amb el que considera que és el seu principal contrincant. El debat no es produirà.
L’estranya situació política que viu Badalona fa que, la llista d’Albiol sigui la que, segons les previsions, tingui presumpció de ser la més votada. Així ha passat en les darreres conteses. No ha rebut prou vots per assolir la majoria al ple i la seva incapacitat de pactar amb la resta de forces polítiques ha dut el candidat conservador a l’oposició. Bé, l’escàndol d’aparèixer com a apoderat d’una empresa en un paradís fiscal també el va dur de cap a l’oposició.
El PP, que sí que es presenta a Badalona, ha divulgat sempre que ha pogut enquestes en les quals sortia vencedor en les eleccions. Un altre dia entrarem en les enquestes, les valoracions i els encàrrecs. El partit situat en segon lloc en els estudis demoscòpics que filtraven els conservadors era, darrerament Esquerra Republicana de Catalunya, no el PSC.
Al PP sembla que el que li agrada més ERC com a força a la qual confrontar. La situació s'adiria més a l’esquema polític en el qual els conservadors es mouen bé. Dibuixaria un xoc més del tipus nacionalisme espanyol versus nacionalisme català. No oblidem que territorialment el vot a Albiol té la seva força en barris majoritàriament castellano-parlants de la ciutat i aquí Albiol se sent com un peix a l’aigua.
Per contra, acceptar que el duel es planteja entre PP i PSC situaria el debat a l’interior de barris i districtes on tant un partit com l’altre hi tenen una presència més notable. Els dos partits són percebuts en aquests àmbits com a espanyols. El debat hauria de plantejar-se, doncs, en termes de propostes diguem-ne socials, i aquest és un camp que no li agrada a l’albiolisme, acostumat a amagar sota la bandera les propostes que beneficien la cartera d’alguns.
L’interès de Guijarro de tenir un debat a dos amb Albiol té una segona lectura. Es tracta d’erigir-se en representant màxim de la coalició que es pot formar si els partits ‘de tradició democràtica’ sumen més regidors que el PP el 28 de maig. Seria com rebre, abans d’hora, l’encàrrec de formar govern. Perquè a ningú se li escapa que si hi ha prou regidors, qui quedi en segon lloc de la carrera podrà reclamar l’alcaldia.
Però, un politòleg i expert en comunicació com és el cap de llista del PSC, sap també que fent el repte públic a Albiol ja obté alguns efectes positius: li permet titllar repetidament de covard el seu adversari i dibuixar en la ment dels electors que ell i no cap altre candidat és l’alternativa al que significa Albiol per Badalona.
Encara no s’han dibuixat els missatges de la resta de forces polítiques. Les festes de maig han permès un inici pausat de la campanya, però tot arribarà. Perquè en aquest punt hi ha molts partits que consideren que el futur de Badalona no és cosa de dos. Guanyem i ERC jugaran les seves cartes en aquest sentit, i aquest cop per separat.
Continuarà.
29/05/23
Albiol aconsegueix la majoria absoluta a Badalona en obtenir 18 dels 27 seients del ple
27/05/23
Mor als 89 anys Màrius Díaz primer alcalde democràtic de Badalona després del franquisme
26/05/23
Guanyem fa un vídeo versionant una cançó de Rosalia adaptant el contingut a Badalona
26/05/23
Sense places Badalona convoca concentració a les 17 hores a plaça de la Vila reclamant places a educació pública mantenint ràtios.
