CAMPANYA ELECTORAL


Guanyem Badalona, la pedra a la sabata?


La força d’esquerra municipalista lluita no només contra la dreta de tota la vida sinó també amb el menyspreu de la resta de ‘l’establishment’ polític local


llista-electoral-de-guanyem-badalona-amb-dolors-sabater-al-capdavant-foto-guanyem-badalona
 Llista electoral de Guanyem Badalona, amb Dolors Sabater al capdavant foto: Guanyem Badalona


Tomeu Ferrer - 15/05/23         

twitter share   facebook share

Aquest cronista ha fet un petit experiment. Assistint a actes on hi ha dirigents de la resta de partits polítics de Badalona ha preguntat per les previsions de vot de Guanyem. La resposta ha estat gairebé unànime: tots afirmen que tindrà una gran baixada. Com que les enquestes que s’han fet afirmen que hi ha fins a un 30% d’indecisos i ningú té una bola de vidre, la conclusió que es pot extreure és que les previsions de baixada es basen en el desig o el càlcul partidari i no tant en una percepció demoscòpica.

 

Què fa que des del PP fins a ERC o Junts, passant per En Comú Podem i PSC, és a dir tot l’arc parlamentari, l’establishment, local es consideri a Guanyem com la pedra a la sabata, o l’enemic a abatre? Lògicament, es pot pensar que aquesta unanimitat té a veure amb els legítims interessos partidaris i també amb la pràctica política dels darrers anys.

 

A Guanyem li tenen ganes. El PP, perquè sempre ha estat nítidament en contra del que significa la forma de fer de la dreta encarnada en Albiol. El PSC, perquè ha demostrat que es pot fer una política d’esquerres lluny de clientelismes i pactes tàcits amb els poders econòmics locals. ERC, perquè la seva definició ideològica li ocupa part de l’espai polític a Badalona. En Comú Podem, perquè dibuixa una acció que no es conforma amb seients i, quan cal, critica el PSC. I a Junts per Badalona perquè demostra que ser sobiranista, independentista, és perfectament compatible amb posicions socials avançades.

 

Fem memòria: Guanyem va aparèixer el 2015 gairebé per sorpresa. Es volia acabar democràticament amb el govern d’Albiol. I moltes persones activistes que havien treballat en espais socials de Badalona van pensar llavors que els partits existents no s’havien enfrontat amb prou contundència amb el que significa l’albiolisme. Recordem també que en aquell temps havia  esclatat el fenomen 15M, amb ocupacions de llocs públics i un qüestionament de la forma de fer dels partits establerts.

 

Guanyem va aconseguir sumar gent de diverses tradicions polítiques: independentistes d’esquerra, comunistes farts del que consideraven una certa submissió al PSC, activistes independents i gent sobiranista d’origen variat. D’aquest aplec en sortiria més tard una definició ideològica fins aquell moment inèdita a Catalunya. Guanyem apostava per un camí conjunt d’independentistes i federalistes, i posava el punt de trobada en la reivindicació d’una república catalana que sorgís de la base.

 

Enllestirem de pressa, la sorpresa electoral de 2015 va ser que el conjunt de forces de tradició democràtica va obtenir més regidors que el PP. I la minoria majoritària va ser Guanyem, amb la Dolors Sabater al capdavant. El govern que es va formar va aplegar totes les forces progressistes excepte el PSC, que dolgut pel trasbals va voler quedar fora d’aquell consens.

 

Estalviem els detalls de la peripècia del govern. Dir, des de la perspectiva personal, que l’element diferencial va ser que en aquella ocasió es van intentar posar dempeus polítiques d’esquerres i es va voler potenciar la participació de la gent.

 

L’oposició suscitada al govern plural d’esquerres va ser profunda, de tal manera que la moció de censura va aconseguir sumar el PP i el PSC. Van venir governs de circumstàncies com el d’Àlex Pastor, amb el PSC en minoria i només el suport d’En Comú Podem. La destitució de l’edil socialista va propiciar el retorn a la cadira consistorial de Garcia Albiol.

 

A les pròximes eleccions locals Guanyem es va aliar amb l’ERC que liderava Oriol Lladó, en la candidatura: Badalona valenta. Sorpressivament, aquella va ser la segona força local amb set regidores i regidors. Més tard ERC va canviar de lideratge, va trencar la coalició i Oriol Lladó va plegar.

 

Avancem passes, Albiol va recuperar el poder i va governar en minoria. Des de l’oposició Guanyem va optar per la crítica dins de les institucions i la presència paral·lela al carrer. I amb la perspectiva de crear una alternativa que fes fora de la poltrona el dirigent del PP, Dolors Sabater va fer un pas al costat i es va presentar per Guanyem Catalunya, força aliada de la CUP al Parlament de Catalunya i en va sortir escollida.

 

Albiol i el paradís fiscal

 

Els papers de Pandora van desvelar que Garcia Albiol era apoderat d’una empresa en el paradís fiscal de Belize. Es va fer una moció de censura que va destituir el popular i va nomenar el socialista Rubén Guijarro com a alcalde. El PSC va vetar Guanyem en la formació del govern. La resta de partits es va supeditar i va acceptar aquesta exclusió.

 

Guanyem ha estat aquest últim any i mig l’única oposició des de l’esquerra al govern de Guijarro. Ha seguit donant suport i fonent-se amb les reivindicacions de col·lectius com les escoles, associacions ecologistes, agrupacions esportives afectades per tripijocs especulatius i grups de veïns queixosos per la contaminació industrial als seus barris.

 

Paral·lelament, una regidora de Guanyem, que ara es presenta per ERC, va liderar l’estudi i la negociació per modernitzar i treure del desgavell etern l’administració municipal de Badalona.

 

Tot i situar-se a l’oposició, Guanyem ha defensat les seves tesis amb dents i ungles contra una pràctica molt pròpia de la classe política badalonina: el menyspreu. Així, el pressupost d’inversions es va aprovar després de negociar i afegir elements programàtics plantejats per Guanyem quan en primera instància es va intentar colar-lo sense diàleg previ amb qui tenia la clau de la majoria.

 

Igualment, el node d'Energia del Centre Blockchain de Catalunya estarà a Badalona al Centre Internacional de Negocis (BCIN). Inicialment, es va presentar la proposta sense negociar-la amb Guanyem, obviant un altre cop que era clau en la decisió. Es va tombar la primera proposta i només després d’obrir la negociació Guanyem hi va donar el vistiplau.

 

Les forces de l’establishment polític ignoraran durant la campanya les propostes de Guanyem. El fons caïnita de la política badalonina té la seva lògica. La diferència pot donar-se si la gent, especialment la que es mobilitza quan pateix una situació que veu injusta, decideix no renunciar a tenir una palanca per moure situacions o, per contra, s’avé a recuperar les pràctiques de submissió anteriors a 2015.


ACTUALITAT

29/05/23

xavier-garcia-albiol-regidor-del-pp-a-badalona-foto-pp

Albiol aconsegueix la majoria absoluta a Badalona en obtenir 18 dels 27 seients del ple

La victòria del líder conservador implica una forta clatellada per als partits que van formar el govern sortint i també per l’oposició d’esquerres.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

27/05/23

marius-diaz-davant-l-edifici-del-viver-foto-revista-treball

Mor als 89 anys Màrius Díaz primer alcalde democràtic de Badalona després del franquisme

Durant el seu mandat va impulsar la transformació urbanística i cultural de la ciutat, la creació de 25 centres escolars públics i de la ràdio i la televisió locals.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

26/05/23

imatge-extreta-del-video-de-guanyem

Guanyem fa un vídeo versionant una cançó de Rosalia adaptant el contingut a Badalona

En la peça es parla d’aspectes populars de la ciutat, es presenten els candidats i les propostes electorals de la força municipalista.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

26/05/23

foto-d-una-concentracio-de-sense-places-badalona-del-curs-passat-reclamant-ensenyament-public-per-a-tothom-imatge-l-independent

Sense places Badalona convoca concentració a les 17 hores a plaça de la Vila reclamant places a educació pública mantenint ràtios.

L’entitat reclama solucions estructurals com la construcció immediata de les escoles i instituts pendents de la ciutat, Badalona Port, Ventós i Mir, Montigalà i la Riera.
Llegir l'article complet