Pablo Díaz-Flores - 24/06/23
A Badalona la nit màgica de Sant Joan, la nit del foc, de l’aigua de les bruixes i del ros, hi ha la tradició d’anar a la platja i fins fa poc encendre fogueres.
Un ritual desconegut per a molts badalonins, també tenia origen en aquesta nit, als voltants de les dotze de la nit i es realitzava a la roureda a prop de Can Campmany als peus del Turó d’en Boscà: el ritual del roure.
Arreu de Catalunya, durant la nit del solstici d’estiu proliferen els costums com recollir plantes com la flor del card daurat i la ruda per espantar bruixes, fer escombres de bedoll per allunyar mals esperits, collir llorer per purificar i donar bona sort, obtenir l’herba de Sant Joan per guarir berrugues, en definitiva plantes que gràcies a estar exposades el màxim de temps a la llum solar, aquesta nit es troben en la seva esplendor.
Però hi ha també els rituals al voltant dels arbres, la figuera de Tabarca, el vimer de Vila Joiosa, el pi d’en Cartró de l’Hospitalet de Llobregat i a Badalona tenim els roures de Can Campmany, no tan famosos com el de Matarranya o el d’Ancosa però potser més importants.
A les dotze de la nit de Sant Joan, en Josep Llansó més conegut com en Pepet avisava amb un tret d’escopeta l’inici d’un ritual que havia anat passant de generació en generació.
La preparació de l’arbre, una tasca delicada
La preparació de l’arbre era una feina delicada i en Pepet en tenia cura amb especial atenció, a la tarda de la vigília de Sant Joan passava diverses vegades per deixar-ho tot preparat a la nit.
Els roures triats havien de ser joves, ja que s'havia de badar (obrir) per dalt i per baix a una distància d'un metre i mig aproximadament amb un filferro per tal que no s'esqueixés tot el tronc. Feien servir una destral i uns tascons de ferro i es procedia a fer el tall de dalt a baix de la zona marcada. A l'interior s'hi posaven unes pedres i uns bastons transversals perquè el trau estigués ben badat.
A un costat del roure hi havia el pare de la criatura i a l'altre el padrí, els quals amb el nen nu als braços deien
'Sant Joan Gloriós, trencat te'l dono'
“Sant Joan Gloriós, curat te'l prenc”
Aquestes paraules es repetien tres vegades. Per posar fi al ritual es dipositaven les espardenyes i la robeta del nen a dintre del forat i es tancava el tronc. La cicatriu que quedava a la soca es recobria d'argila i s'embenava amb els bolquers del nen.
L'èxit del ritual depenia del roure: si la ferida es tancava i l'arbre vivia, el nen es curava; mentre que si no era així, el nen moria. Pocs dies després de celebrar la cerimònia ja es notaven les millores. Sembla que la majoria dels nens es van curar.
El darrer any que es va celebrar aquest ritual va ser el 1963, segons l’article de Nil Rider, però aquest diari ha pogut parlar amb la seva neta i podem confirmar que va arribar fins als finals dels 60, cada any, dos, tres o fins i tot cinc nens passaven per algun dels roures del Sot de can Campmany.
Al Matarranya per a fer el ritual es necessitaven dues persones del poble. Una que es digués Pere i una altra que es digués Joan, i les paraules que s’havien de dir quan es passava el xiquet eren ‘Pren-lo Joan’ i l’altre contesta ‘Dona-me’l Pere’. “Això es fa tres vegades”, concreta Víctor Vidal en el seu article.
El roure ha estat un arbre sagrat pels pobles de l’antiguitat, Font de poder i de saviesa, els celtes el van anomenar Duir, arrel de la paraula Druida, potser en Pepet va ser l’últim druida de les nostres contrades.
16/11/24
La caminada de la regularitat celebra la 69a edició entorn dels nuclis ibèrics de la serralada de la Marina
02/11/24
Entitats cíviques de Badalona inicien la recollida de roba, aliments i fons per ajudar els afectats pels aiguats del País Valencià
31/10/24
Guanyem Badalona exigeix al govern del PP que elabori d'urgència un pla d'emergències davant d'inundacions
30/10/24
Mobilització ciutadana per reclamar que es desencalli d’una vegada per totes la construcció del nou Institut La Riera
