Màrius Alfambra - 30/09/23
L’associació cultural Güngur, situada a una casa de Dalt la Vila, des de 2010 treballa per apropar les arts clàssiques de l’Índia al públic en general. Entre totes les activitats que s’hi desenvolupen, la música hi té un paper important. El juny de 2022 va acollir l’actuació de Pelva Naik, una jove cantant de Dhrupad, el més antic de tots els estils de música clàssica i el març d’aquest any s’hi va estrenar per primer cop a Barcelona el projecte Indian Beatles, un concert de versions del quartet de Liverpool interpretades amb instruments com el sarod, el rabab, el bansuri o la tabla acompanyats per una secció rítmica de guitarra, baix i bateria.
Aquest diumenge 1 d’octubre a les 19 h l’associació ofereix un recital de sarod i tabla amb Arnab Chakrabarty i Shahbaz Hussain, dos virtuosos que oferiran un concert íntim i únic a Badalona. Per conèixer Güngur i apropar-nos a la música clàssica índia hem parlat amb en Jordi Prats, sarodista badaloní i director musical de Güngur Barcelona.
Quins van ser els teus primers passos en la música i quina va ser la teva formació musical?
A 16 anys vaig començar a tocar la guitarra al Casal de Montgat quan hi donava classes en Carles Casanovas. Després vaig anar al Taller de Músics durant un temps. Vaig començar a marxar a l’Índia i vaig deixar-ho ràpidament, però sí que tinc formació elemental en jazz, llenguatge musical i harmonia.
Com vas entrar en contacte amb la música clàssica de l’Índia?
Jo sempre havia escoltat heavy i amb un amic teníem un grup. Ell es va començar a interessar molt pel sitar. Escoltant el duet de Ravi Shankar amb un sarodista molt famós que es diu Ali Akbar Khan al Concert per Bangladesh vam dir “hòstia com mola, hem de fer això”. Ens vam comprar un sitar i un sarod per Internet i vam començar a tocar-los fins que ens vam adonar que havíem d’anar a l’Índia a estudiar i tornar havent après l’instrument, però en arribar allà vam veure que això era un viatge una mica més llarg.
Per què vas optar pel sarod? Què et va atraure d’aquest instrument?
El sarod no el vaig escollir. Va arribar a mi a través d’aquest disc i amb el meu amic ens vam repartir els dos instruments. L’amor va arribar amb el temps. Va ser un inici molt inconscient, però després em vaig adonar que havia arribat per algun motiu. Mes tard vaig conèixer al meu gurú o professor i a partir d’allà va començar una relació que dura fins avui.
Què té d’especial aquesta música, per què és clàssica i en quins contextos s’interpreta?
Els orígens d’aquesta música es remunten 2000 anys enrere quan es van començar a interpretar els primers ragas. Es tracta d’una música clàssica perquè tot i que s’han anat modificant amb el pas dels segles alguns d’aquests ragas encara s’interpreten avui. Durant el segle XV va haver-hi una producció molt gran de ragas, fa cinc o sis segles va ser l’època daurada de la música clàssica índia i aquesta s’ha anat transmetent per tradició oral. Tot i ser música clàssica, el fet de que gran part de la música sigui improvisada fa que sigui molt fresca i moderna alhora. Hi ha molts conceptes semblants a una música tan actual com el jazz.
Pel que fa al context on s’interpreta aquesta música, amb la globalització i les gravacions ha canviat molt. A l’Índia es fan grans festivals de música índia i és un món una mica elitista on sempre toquen els mateixos, però aquesta música principalment es toca en formats petits. És precisament aquest concepte el que nosaltres pretenem recrear a Güngur, és a dir concerts amb audiències d’entre trenta i cinquanta persones en cases o espais privats.
Aquest interès per l'espiritualitat de l’Índia ve de lluny i encara s’ha intensificat més en els últims anys. Què en penses d’aquest fenomen?
El tema de l’espiritualitat és complex perquè es tracta d’una etiqueta que es posa molt. L’espiritualitat hi és a tot arreu i tota música que tingui un mínim de profunditat per mi ja és espiritual, sigui música índia, flamenc o samba. Sovint es vincula massa el misticisme i l’espiritualitat amb l’Índia i penso que aquest fet, en el moment que ens trobem aquí, fa mes mal que bé.
Hi ha un corrent que precisament fa bandera de l'espiritualitat a través de l’ús dels mantres i un tipus de missatges amb els quals no connecto gaire. Aquesta idea de l’espiritualitat, les abraçades o la compassió potser fa que el públic general es tiri enrere a l’hora d’anar a veure un concert de música índia, però la realitat és que la música índia és tan complexa d’estudiar com qualsevol altra música del món, tan rica o més que d’altres músiques i requereix molt d’esforç, disciplina i sacrifici. L’espiritualitat hi és en el sentit que és una música introspectiva que no està pensada per l’oci sinó que l’has d’escoltar per poder-la sentir i gaudir. Jo no només la vincularia a l’espiritualitat. Nosaltres som músics i fem música, i amb sort, durant el camí ens acostarem en alguna manera a l’espiritualitat, com tantes altres persones en tants altres camps.
Què creus que aporta la cultura índia a la societat occidental?
Crec que en aquest tema és millor no entrar-hi si només en destaquem el cantó bonic, ja que la cultura índia també té moltes coses que no són massa destacables com aquí o tot arreu, i potser és millor deixar els tòpics de banda. Però sí que és veritat que el que aporta la música índia és la mirada introspectiva dels ragas, el desenvolupament de les emocions a través dels moviments de les notes, els tempos de les composicions lentes, els clímaxs de les composicions ràpides, és a dir hi ha tota una barreja d’emocions dintre del raga que al final seria com un moviment complet d’una peça de música clàssica. A les Quatre Estacions de Vivaldi tens les quatre estacions, perquè un raga concentra tot això, un munt d’emocions que l’artista decideix plasmar aquell dia segons el seu estat d’ànim, l’estació de l’any, el moment del dia. Jo crec que aquí és on recau realment l’espiritualitat de la música índia i en això sí que hi crec.
Què és Güngur?
Güngur és una associació cultural que es dedica a la difusió de les arts clàssiques de l’Índia a Catalunya i a Argentina. És un projecte creat per les germanes Patricia i Natalia Salgado. Quan vaig començar a venir cap aquí de l’Índia vam començar a fer coses junts i finalment la meva implicació ha anat augmentant fins a acabar compartint el projecte. Tenim un vincle molt fort amb l’ambaixada de l’Índia tant a Buenos Aires com a Madrid i som representants culturals de l’ambaixada. També organitzem concerts i tallers d’artistes indis que estan de gira per Europa. Bàsicament, es tracta la difusió de la cultura clàssica de l’Índia.
Com sorgeix el projecte Indian Beatles i perquè aquesta connexió?
Indian Beatles sorgeix a Argentina i és una idea original de la Natalia Salgado. Se li va acudir fer temes dels Beatles amb toc indi i el projecte va agafar una envergadura important. Van tocar moltes vegades exhaurint entrades al teatre més important de Buenos Aires.
Nosaltres abans de la pandèmia volíem portar-ho a Barcelona i fer-ho a la nostra manera, però es va cancel·lar deu dies abans que comencés tot i aquest any vam decidir tornar-lo a fer perquè ja ho teníem pràcticament enllestit. És un projecte molt recolzat des del principi per l’ambaixada perquè es creu que els Beatles són un nexe d’unió molt important entre la cultura occidental i l’Índia per l’època en la qual van estar a Rishikesh i viatjant pel país.
Després el George Harrison va seguir molt ficat dins d’aquesta cultura aprenent a tocar el sitar amb Ravi Shankar i amb el que va enregistrar alguns discos. El concepte és apropar la música índia a la gent que no l’ha escoltada mai. És una entrada a saber que és un bansuri i un sarod i com sona el cantant indi. Cal recordar que es tracta de música índia i no hindú, que és la religió, de fet hi ha molts musulmans tocant música índia.
01/10/24
La Coordinadora Veïnal del Baix Besòs denuncia que durant dos anys no ha pogut ni reunir-se amb els ajuntaments de la zona per pactar millores.
26/09/24
Les obres a l’estructura del Mercat Torner de Badalona posen en perill la instal·lació i enfronten els paradistes amb el PP.
25/09/24
Què passa a Amèrica Llatina? Jornada de reflexió i solidaritat organitzada pels centres cívics del Che Gevara i Salvador Allende a Badalona
22/09/24
El bisbat rebutja el projecte de la cooperativa Som Comunitat Energètica Local per produir electricitat a la teulada del temple de Santa Maria de Badalona-
