Tomeu Ferrer - 01/12/23
La celebració i el record dels complexos fets que el 1923 van suposar la detenció de l’alcalde de Badalona i altres catorze regidors va ser el fil conductor de l’acte organitzat per Òmnium del barcelonès nord. La commemoració es va fer al local de l’entitat perquè no va ser autoritzada a realitzar-la als baixos de la Casa de la Vila per part de l’equip del govern del PP d’Albiol.
L’acte va omplir de gom a gom la sala noble de l’entitat cultural. No hi ha com les prohibicions per promocionar els esdeveniments. La presentació i la conferència la va pronunciar l’historiador badaloní, Joan Villarroya. En primer lloc, va situar els fets en la seva època, marcada per una profunda inestabilitat arreu d’Europa: crisi social especialment a Catalunya i a Espanya, crisi territorial i aparició del fenomen del feixisme com a reacció.
A la fi de la conferència van parlar familiars d’alguns dels regidors que fa cent anys van ser reprimits per la denominada ‘autoridad gobernativa’. En els dos casos que van prendre la paraula van indicar que els seus avantpassats gairebé no els havien parlat d’aquells fets i, en conseqüència es van mostrar agraïts a l’exercici de recuperació de la memòria històrica de Badalona.
Badalona vivia el 1923 tensions polítiques molt rellevants. Feia poc que s’havien produït els assassinats de treballadors a la plaça de la Vila durant la repressió d’una vaga obrera. Aquella situació va trasbalsar fortament la vida política local i va enfrontar políticament els republicans amb els partidaris de la Lliga.
En el camp nacional la reclamació d’autogovern també s’anava incrementant a la ciutat. Tot plegat va concloure amb una moció presentada al ple municipal el 1922 on es reclamava el reconeixement de Catalunya com a nació. Villarroya va desvelar que tot i l’escàndol que es va produir arran de la iniciativa catalanista, va passar per alt el fet que en el mateix ple local s’aprovés una altra moció reclamant al govern d’Espanya que es retirés de les colònies del nord d’Àfrica, sense que d’això se n’hagi parlat mai.
Un temps abans l’autoritat estatal havia instituït unes figures denominades delegats governatius que, a la pràctica, vigilaven la gestió de cada ajuntament. Una intenció inicial d’aquestes figures polítiques va ser netejar els consistoris d’algunes pràctiques irregulars i per fer-ho es van fer crides genèriques a denunciar.
Les detencions inicials sembla que van tenir a veure amb alguna de les denúncies abans esmentades i que s’haurien pogut fer al caliu dels enfrontaments que es van produir entre partidaris de la Lliga i republicans. Això es va precipitar quan el general Miguel Primo de Rivera va declarar el setembre de 1923 la dictadura. Pocs dies després del pronunciament es produïen les detencions vinculades, sembla ser, a denúncies de tipus administratiu i de l’altra a la repressió del catalanisme, una de les dèries polítiques pel pare del fundador de la Falange.
Vilarroya va explicar que els detinguts van ser alliberats poques setmanes després d’ingressar a la presó Model. Tampoc va trobar documentació sobre les acusacions que els van fer perdre el càrrec i la llibertat.
L'historiador mostra el seu mestratge explicant les relacions entre polítics i com van evolucionar. Un exemple és un militar que va ser delegat governatiu a Badalona. Durant la guerra civil, es va amagar per evitar ser perseguit pels republicans. Quan la guerra va acabar, va declarar favorablement en judicis en què es demanaven penes de mort per a sindicalistes i anarcosindicalistes.
Villarroya creu que el militar va ser acollit per sindicalistes quan li perillava la vida. Això es podria deure al fet que, durant el seu mandat, va impedir que els membres del sindicat lliure perpetraren atemptats a Badalona. No ho va fer perquè fos simpatitzant de la CNT, sinó perquè era enemic de la violència.
Trenta d’anys de presó per vendre llibres en català
També va parlar Villarroya dels efectes de la persecució política en els regidors detinguts. En aquest sentit, va esmentar, per exemple, el cas de Josep Queralt Clapés, fundador de l’editorial Proa, que va actuar com a portaveu dels regidors, un cop alliberats. En acabar la guerra civil es va exiliar a la Catalunya-Nord. Però, la repressió no es va aturar i el franquisme va detenir les seves tres germanes. Les van jutjar acusant-les de coses tan inversemblants com posar paradetes amb llibres en català al carrer. Les van condemnar a trenta anys de presó. Van sortir de presidi el 1945 i van marxar clandestinament a l’exili, el seu delicte real va ser germanes d’un regidor.
I sobre Primo de Rivera, l’historiador en va lloar la seva intel·ligència política, més enllà de caricatures i crítiques fàcils. Villarroya va explicar que abans de donar el cop d'estat el militar havia rebut una sanció per, tot i ser militar, plantejar en un acte públic la idoneïtat d’intercanviar Gibraltar per les possessions espanyoles al nord d’Àfrica.
20/12/24
La ‘sopa de pedres’ de Badalona tindrà com a element transversal accions en favor dels col·lectius defavorits de Badalona.
19/12/24
L’AFA de l’Institut Baldomer Solà i el sindicat d’habitatge de Badalona es mobilitzen en favor de dues famílies desnonades.
18/12/24
Nova denúncia per impagaments del sindicat de la Guàrdia Urbana (SIP-Fepol) a l’Ajuntament de Badalona
17/12/24
Albiol es refugia en la ignorància en el cas de les antenes i diu que no es va assabentar de l’assumpte fins al 2018.
