Pablo Díaz-Flores - 30/01/24
Una obra adaptada per Luis Luque i que es recrea en la figura de Poncia, la criada de la Casa de Bernarda Alba, va encetar la nova temporada del teatre Zorrilla de Badalona. El text serveix per explicar, a partir del suïcidi d’Adela, la filla petita, les interioritats d’una casa i d’unes parets on es guardava un rigorós dol i també els costums i principis d’una societat tradicional on tot es movia segons les aparences.
I són aquestes aparences les que Luis Luque mitjançant un joc de llums, teles, cortines i colors abracen el monòleg de Lolita Flores, Poncia. Qui millor que una de les criades per reflexionar, parlar, meditar i judicar el paper de la dona a principis de segle, en una societat molt tancada i sempre supeditada a l’home.
Poncia és un crit de llibertat, de vida, passional i rebel que pretén remoure consciències i aixecar veus. Cal recordar que, l’obra de Federico García Lorca, La casa de Bernarda Alba va esperar a ser estrenada a 1945 a Buenos Aires, gràcies a Margarida Xirgú.
Al final dels 70 minuts, el públic que omplia la sala, molts dempeus, van aplaudir amb ganes a Lolita, que va donar les gràcies al públic i a Badalona. També va protagonitzar una anècdota quan a una espectadora li va caure la bossa a terra, amb un to molt afectuós li va recordar el refrany, segons el qual que “si dejas el bolso en el suelo pierde el dinero”.
30/10/24
Mobilització ciutadana per reclamar que es desencalli d’una vegada per totes la construcció del nou Institut La Riera