Redacció - 16/05/24
El cas del tancament de l’alberg de Can Bofí Vell continua viu. Ara bé, el relat que es va fer quan es va decidir que l’Ajuntament de Badalona no pagava el servei ha canviat. En una primera versió s’argumentava que l’atenció a les persones sense llar no és competència de l’ajuntament sinó de la Generalitat. Ara, aquesta explicació ha canviat. La clausura ja no es justifica per motius legals. Ara es fa a partir de motius econòmics. Ras i curt, l’ajuntament del PP no vol destinar diners a aquest servei social.
El primer tinent d’alcaldia, Juan Fernández declarava a Badalona Televisió (BTV), 'No podem donar sostre de per vida gratuïtament a ningú. A #SantaColoma no tenen alberg, que el
@sindicdegreuges també els truqui'.
En un debat a la televisió local, la regidora de Guanyem Badalona, i exalcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, que havia estat redactora de la Llei Catalana d'Erradicació del Sensellarisme, afirmava que 'ara ja ells mateixos reconeixen que van tancar el servei per pura voluntat, incomplint així la llei de drets socials i demostrant una brutal manca de sensibilitat'.
La també regidora d’En Comú Podem, Aïda Llauradó, contestava a Fernández puntualitzant les declaracions de l’equip de govern, tot indicant que manipula: 'Can Bofí Vell no té com a objectiu donar sostre de per vida. Recupera persones', afirmava a la xarxa X.
Cada cop més persones al carrer
L’embolic polític en l’argumentari del PP es produeix quan les necessitats d’atenció a persones sense llar són cada cop més grans. El quart recompte de persones sense llar, realitzat la nit del 30 al 31 de maig de 2023, va detectar 90 persones dormint al carrer a Badalona, (58 homes, 6 dones i 26 que no s’han pogut identificar). La xifra és la més alta dels quatre recomptes que s’han fet a la ciutat des de 2016 i suposa gairebé doblar la dada de 2021, que va ser de 48 persones dormint al carrer a Badalona, segons informava la Taula Sense Llar de Badalona, que està integrada des de l’any 2017 per la Fundació Llegat Roca i Pi, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja del Barcelonès Nord, la Fundació Mambré, Sant Joan de Déu Serveis Socials i, des d’aquell any, Asaupam.
Al seu torn, Arrels Fundació, parlant de la ciutat de Barcelona, denunciava dimecres, 15 de maig, que hi ha cada cop més persones dormint al carrer. Hi ha joves, gent gran, adults sols o en parella, persones que pateixen problemes de salut mental o orgànica, entre altres. En concret, el 2023 a la capital de Catalunya la xifra va ascendir fins a 1.384 persones quan l’any anterior el cens se situava en 1.231.
24/10/24
Albiol recula i demana perdó als paradistes del Mercat Torner 'per la setmana de bojos que els vam donar'