Tomeu Ferrer - 18/05/24
Als volts de les 6 de la tarda del 17 de maig de 1974 un incendi, probablement causat per un curtcircuit, va cremar la fàbrica tèxtil Hais SA, popularment coneguda com a Haissa, al barri de la Morera a Badalona. Cinc treballadores i un treballador van morir a causa del fum tòxic.
Cinquanta anys més tard els veïns del barri, liderats per l’associació veïnal, commemoren aquell luctuós fet. La cançó et recordo Amanda, de Víctor Jara, va obrir l’acte. A primera fila hi havia parents i descendents de les sis víctimes: Eusèbia Lausén Fusté (cinquanta-tres anys), encarregada de la neteja; Antònia Llanés Costa (cinquanta anys), operària, i Francesc Andreu Morales (quaranta-vuit anys), encarregat de la caldera; tots tres veïns de Badalona; Francisca Vico Morales (vint-i-un anys), operària i veïna de Santa Coloma de Gramenet, i Josefa Lumbreras López (dinou anys), operària, i Glòria Parra Martín (divuit anys), operària; totes dues veïnes de Badalona.
En els parlaments s’ha recordat les treballadores i els treballadors que van morir en l’incendi i també a Emili Ferrando, l’historiador i activista de la Pastoral Obrera que, després de dos anys d’investigació va escriure el llibre: Història d’una tragèdia obrera en el tardofranquisme (Edicions Carena), cosa que ha evitat l’oblit sobre aquells fets que durant anys van ser ocultats a l’opinió pública.
Empresa en situació il·legal
La fàbrica sinistrada no havia passat cap inspecció d'Indústria, no tenia llicència d'activitats ni cap mena de protocol de seguretat (com ara alarma antiincendis, extintors o mànigues d'aigua, i sortides d'emergència). El foc es va declarar cap a mitja tarda, mentre la majoria dels treballadors eren a l'exterior prenent alguna cosa, i va durar més de dotze hores. A la matinada de l'endemà l'edifici es va ensorrar.
Els fets van indignar els treballadors, els veïns del barri, i la ciutadania de Badalona que, ho explica un d’aquells obrers, que llavors tenia disset anys, a la fi de l’enterrament van decidir manifestar-se des del cementiri fins a la Casa de la Vila. Però no hi van poder arribar sense entrebancs. Abans van ser interceptats per la Policia Nacional (els grisos) i la Guàrdia Urbana de Badalona, que van carregar amb porres contra els obrers indignats. Aquest testimoni explica que ell es va dirigir a l’empresari demanant que actués i com a resposta va ser detingut i només el van alliberar després de la mobilització que es va produir a la ciutat.
Pressions a les famílies
Cinquanta anys més tard només es van fer algunes al·lusions a les pressions que van rebre les famílies de les víctimes. Les autoritats locals i provincials del règim franquista, així com els delegats del sindicat vertical, no van exigir responsabilitats, i les famílies de les víctimes i els treballadors que es van solidaritzar, i que reclamaven justícia, van ser amenaçats per la policia. La Caixa de Jubilacions i Subsidis Tèxtil va oferir indemnitzacions ridícules (al voltant de 100.000 pessetes per cada persona morta, equivalent actual a uns 25.000 euros), però només van ser liquidades aquelles que serien arbitrades per les autoritats del règim.
Un dels familiars explicava que 'els advocats ens intentaven dividir i ens deien que havíem d’arribar a un acord perquè arribaria l’amnistia i ho perdonaria tot i no s’aconseguiria res'.
Un llibre posa llum a la foscor
Després que el llibre de Ferrando divulgués el cas, la societat badalonina va reaccionar a poc a poc. Sempre amb els familiars i veïns en primer terme. Tot plegat va fer que tots els grups polítics locals aprovessin una moció defensada per l’activista social, Carles Sagués, que reclamava que es fes un homenatge a les víctimes de l’incendi. Finalment, es va aconseguir, i ara hi ha un lloc al barri que s’anomena: Plaça dels treballadors d’Haissa.
Un Verkami impulsat pel cantant Lot Tortajada, del qual es va sentir una cançó commemorativa, va recaptar diners amb els quals s’ha bastit un monument que consisteix en un coixí on hi ha sis agulles clavades. Aquest lloc fa anys va patir els efectes del vandalisme, però ja ha estat restaurat.
L’historiador lloa el valor dels treballadors
Emili Ferrando va enviar una comunicació on recordava les víctimes. També esmentava els treballadors que gairebé miraculosament van salvar la vida. L’historiador va lloar el valor de les vides de les treballadores i treballadors anònims, «la bondat de cor, la senzillesa, la solidaritat. I el compromís amb les activitats socials del barri».
L’investigador va recordar també que de les sis víctimes quatre procedien de l’emigració. Ferrando ha qualificat l’homenatge com «un acte de justícia, de valoració dels treballadors i treballadores i del treball com a mitjà de creació de vida». En aquest sentit, ha vinculat als treballadors industrials i tèxtils de Badalona amb els operaris que van patir l’incendi a Haissa.
Ferrando ha fet extensiu l’homenatge a les víctimes als seus familiars i companys, que van quedar traumatitzats pels efectes del foc mortal.
Alumnes de l’Institut Albéniz i el ‘senyor Valls’
En la rememoració dels fets que va produir el foc a l’Haissa hi ha hagut un record als alumnes de l’Institut Albéniz, que van ajudar tan aviat com es va iniciar el succés. També es va recordar a un badaloní de soca-rel, com Josep Valls, el pastisser del barri que anys més tard salvaria el Pont del Petroli del projecte que pretenia enderrocar-lo.
L’acte ha comptat amb la presència de regidores i regidors de tots els grups polítics presents a l’ajuntament. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol ha arribat ben avançat l’esdeveniment. Hi ha pronunciat unes paraules protocol·làries on ha recordat que ell es va criar a la Morera i que tenia cinc anys quan es va cremar l’Haissa i ha afirmat que a situació dels treballadors ha millorat respecte de la que tenien fa cinquanta anys.
31/07/24
El grup de suport als afectats de Can Bofí de Badalona denuncia coaccions als sense sostre des de l’equip de govern
30/07/24
La propietat de l’escola Joan Maragall de Badalona compta a negociar a partir d’octubre un expedient d’extinció de part de la plantilla.
26/07/24
El personal de l’escola Joan Maragall viu una situació paradoxal: no cobra però ha de restar al servei d’una empresa que ni tan sols parla amb ells
26/07/24
L’AFA Ventós Mir denúncia que l’Ajuntament de Badalona menysté la comunitat i no s’avança en la construcció del nou edifici
