Tomeu Ferrer - 02/12/24
La penjada durant mesos de dues pancartes gegantines amb imatge de Xavier Garcia Albiol a la plaça de la Vila de Badalona retrotreu a una pràctica política que va proliferar en el segle XX en règims totalitaris. Els historiadors han qualificat aquest fenomen com a culte a la personalitat.
Salvant les distàncies i l’abast (en el cas d’Albiol es limita a Badalona i representa fins ara només un tímid inici) es poden veure alguns elements comuns amb grans campanyes destinades a crear un seguiment gairebé cec a les posicions del líder al qual es vol homenatjar. La gran diferència és que en el cas local es parteix d’una victòria electoral democràtica i en la resta tenen altres orígens.
El culte a la personalitat ha estat una estratègia comuna en molts règims dictatorials per consolidar el poder d'un líder i generar una relació simbòlica de devoció i obediència entre el governant i el poble. A continuació, s’indiquen alguns exemples notables de cultes a la personalitat, amb detalls sobre les actuacions concretes i les obligacions que van imposar.
1. Josef Stalin (Unió Soviètica, 1924–1953)
Stalin és un dels exemples més coneguts d'un líder el culte a la personalitat del qual va ser fonamental per al seu règim totalitari.
Imatges omnipresents: Durant el seu govern, es va ordenar que la imatge de Stalin estigués present en gairebé tots els espais públics, des d'edificis oficials fins a habitatges privats. No era estrany veure enormes retrats de Stalin a places i centres de treball. Els cartells de propaganda mostraven al líder com el salvador del poble soviètic i el guia suprem de la nació.
Rituals i cerimònies: Durant les festes i celebracions oficials, es realitzaven grans desfilades i cerimònies en honor a Stalin. Un dels exemples més emblemàtics va ser el 'Desfilada de la Victòria' a Moscou, que no només celebrava les victòries de la Unió Soviètica, sinó també la figura de Stalin com a líder militar i polític.
Personificació divina: Stalin va ser representat com el 'pare de la nació', fins i tot es va començar a utilitzar la seva imatge en actituds gairebé divines, mostrant-lo com la figura que guiava el poble cap al comunisme. Durant el seu règim, les 'fotos del líder' es produïen en massa i es col·locaven a totes les oficines i fàbriques.
Reescriptura de la història: Es va dur a terme una manipulació dels fets històrics per presentar Stalin com una figura clau que sempre havia estat present en la lluita per la Revolució, i s’eliminava o distorsionava qualsevol evidència d'opositors o dissidents, incloent-hi figures com Trotsky.
2. Adolf Hitler (Tercer Reich, 1933–1945)
El règim nazi de Hitler també va cultivar un culte a la personalitat profundament arrelat, amb una sèrie de pràctiques per glorificar el Führer.
Imatges i símbols: La imatge de Hitler era omnipresent a Alemanya. Hi havia retrats a les cases, oficines públiques i escoles. Durant les grans manifestacions i concentracions, s'elevaven enormes estàtues de Hitler, com les que es van veure als 'Desfilades de Nuremberg'. La famosa salutació nazi també formava part d'aquesta simbologia, com una expressió de lleialtat absoluta cap al líder.
Jurament de fidelitat: Els ciutadans alemanys estaven obligats a fer el 'Jurament de Lleialtat al Führer', en el qual juraven fidelitat a Hitler i al seu règim. Aquest jurament reforçava el culte a la personalitat en centrar la lleialtat del poble en la figura del líder, i no en la nació o la ideologia.
Propaganda cinematogràfica i literària: El règim nazi també va promoure pel·lícules i llibres que presentaven Hitler com un líder gairebé messiànic, elegit per salvar Alemanya. Per exemple, 'El triomf de la voluntat' (1935), un documental dirigit per Leni Riefenstahl, mostrava els mítings de Nuremberg i glorificava la figura de Hitler d'una manera gairebé religiosa.
Rituals d'adoració: A les escoles i en esdeveniments massius, es fomentava el culte al Führer mitjançant l'ús de rituals d'adoració. En molts casos, els nens eren entrenats per veure Hitler com una figura paternal, fins i tot més important que els seus propis pares.
3. Mao Zedong (República Popular Xinesa, 1949–1976)
Mao Zedong és un altre cas d'un règim que va construir un culte a la personalitat massiu, en particular durant la Revolució Cultural (1966-1976).
El 'Petit Llibre Vermell': Mao va promoure el 'Llibre Vermell de Mao', una col·lecció de cites de la seva pròpia autoria que tots els ciutadans havien de tenir i llegir. Durant la Revolució Cultural, la possessió del llibre i la cita de les paraules de Mao eren essencials per demostrar lleialtat al líder.
Retrats i estàtues: Mao va ser representat en enormes retrats, especialment en llocs clau com la plaça de Tiananmen a Pequín. Els seus retrats gegants i estàtues eren omnipresents a tot el país, i la imatge de Mao com un líder savi i paternal era un tema central a la propaganda.
Rituals i cerimònies: Durant la Revolució Cultural, es van dur a terme cerimònies massives en què els ciutadans rendien homenatge a Mao, sovint fent la salutació de 'dits alçats', similar a la cerimònia nazi, mentre cantaven cançons revolucionàries. El culte a Mao també es reforçava a través d'esdeveniments com el 'Dia de Mao', en què es rendien homenatges públics al líder.
Culte messiànic: Mao va ser elevat a la categoria d'una espècie de figura messiànica o semidivina, amb la seva doctrina considerada infal·lible. El Partit Comunista de la Xina va adoptar un estil de lideratge centralitzat en Mao, i el desacord amb la seva visió era vist com a traïció.
4. Kim Il-sung (Corea del Nord, 1948–1994)
El culte a la personalitat a Corea del Nord és un dels més extrems i perdurables, i va començar sota el lideratge de Kim Il-sung.
Imatges omnipresents: A Corea del Nord, les imatges de Kim Il-sung formen part essencial de la vida diària. Les fotos de Kim Il-sung estan presents a totes les cases, oficines i escoles. No és estrany veure enormes murals i estàtues de Kim Il-sung a les places principals.
Obligació de rendir homenatge: Els ciutadans estan obligats a rendir homenatge a les estàtues de Kim Il-sung en cerimònies organitzades per l’estat. Hi ha un estricte protocol sobre com fer aquestes ofrenes de respecte, que inclou inclinar-se profundament davant de la seva estàtua.
'Gran Líder': Kim Il-sung és conegut com el 'Gran Líder', i la seva figura es va convertir en un objecte de devoció religiosa. A l'educació, la doctrina de Kim Il-sung, el Juche (ideologia autàrquica), es va ensenyar com l’única veritat.
Culminació en el 'Dia del Sol': El 15 d'abril, dia de naixement de Kim Il-sung, es considera el 'Dia del Sol' i se celebra amb grans desfilades, ofrenes florals i rituals que reflecteixen el culte a la personalitat en la seva màxima expressió.
23/12/24
Guanyem Badalona denúncia greus irregularitats del PP en la gestió de l’empresa pública Engestur
20/12/24
La ‘sopa de pedres’ de Badalona tindrà com a element transversal accions en favor dels col·lectius defavorits de Badalona.
19/12/24
L’AFA de l’Institut Baldomer Solà i el sindicat d’habitatge de Badalona es mobilitzen en favor de dues famílies desnonades.
18/12/24
Nova denúncia per impagaments del sindicat de la Guàrdia Urbana (SIP-Fepol) a l’Ajuntament de Badalona
