Pablo Diaz-Flores - 20/03/25
Que poden esperar els espectadors d’una obra delaserniana sobre el seu admirat Don Ramón del Valle-Inclán en el teatre Zorrilla?
Doncs una biografia gens convencional ni ordenada el gran autor gallec , que es va anar construint de la ma i el monocle d’un gran Pedro Casablanc que a més de recitar compleix un dels seus somnis, cantar sobre l’escenari, acompanyat de Mario Molina al piano.
La música i la llum de Juan Gómez-Cornejo va envoltant el públic i el transporta sobre un cocodril verd a uns anys convulsos i arriscats d’un mon canviant on tot anava molt depresa, fins i tot les nits que s’unien als dies, o bé era al revés?
Gómez de la Serna vol ser en l’obra també protagonista, autor i actor. Els dos Ramons, comparteixen, per tant, absurditats, viatges i aventures, pètals de rosa i trinxeres a la primera gran guerra.
Més aviat com un pintor que com a escriptor l’autor dibuixa un lleó de gran melena negra, o en el moment, un fantasmagòric i aprimat bohemi rutilant que va vestint i desvestint, segons interessa.
L’obra teatral desperta la curiositat i l’admiració per aquests escriptors i els de la seva generació. La peça l’ha dirigida per Xavier Alberti, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) fins al 2021 i ha estat aplaudida per un públic entregat en el teatre badaloní que homenatja don José de Zorrilla.
L'esperpent de Valle-Inclán és una forma literària que utilitza la deformació grotesca per oferir una crítica punyent i despietada de la societat, revelant el seu costat més fosc i ridícul. És una visió literària molt original i característica de l'autor, que ha deixat una empremta profunda en la literatura espanyola.
22/03/25
Carregat des de Badalona el desè contenidor solidari d'ajuda a Cuba