Redacció - 09/04/25
L’Ateneu de Sant Roc de Badalona acull dijous, 10 d’abril un acte contra el denominat antigitanisme. Es farà a les 18.30 hores a la seu de l’entitat. Es tractarà de la projecció d’un vídeo i una xerrada amb la cooperativa Crisàlides i la participació de Francisco Heredia, integrador social i veí de Sant Roc.
A més de l’Ateneu de Sant Roc, col·laboren en aquest acte l’entitat Sant Roc som Badalona, que dia a dia ajuda i dona suport a molts veïns i veïnes en casos de desnonament i altres problemes d’habitatge social.
L’acte es vincula a la celebració del que s’ha conegut com la 'Gran Redada' del 1749, un episodi fosc a la història d'Espanya que va marcar un intent d'extermini del poble gitano.
La Pramàtica i la 'solució final'
Fent una mica de context històric cal recordar que el poble gitano va arribar a l’Estat espanyol durant el segle XV i des d’aquell moment va ser objecte de diverses persecucions i discriminació.
La coneguda com la Pragmàtica de 1499, emesa pels Reis Catòlics va ser l’inici d’un seguit de lleis repressives.
A mitjan segle XVIII, durant el regnat de Fernando VI, es va planejar una «solució definitiva» al que es va denominar ‘problema gitano’.
El 30 de juliol de 1749, s'ordenà l'arrest massiu de tots els gitanos del regne, sense distinció d'edat o sexe. L'objectiu era separar els homes de les dones i els nens, recloent-los en diferents llocs per a la seva 'extinció'.
Els homes van ser enviats a treballs forçats a arsenals i mines, mentre que les dones i nens van ser confinats en presons i fàbriques. Aquest intent d'extermini es va frustrar davant de les protestes i la inviabilitat del pla.
La Gran Batuda va causar un profund trauma a la comunitat gitana. Tot i que el pla d'extermini va fracassar, la persecució i la discriminació van continuar durant segles. La comunitat gitana va trigar dècades a poder recuperar la llibertat.
Per tot plegat, recordar aquests fets és fonamental per fer visible la història d'opressió del poble gitano. La commemoració vol promoure la justícia, la igualtat i el respecte cap a la comunitat gitana. És, doncs, un recordatori dels perills del racisme i la discriminació.
07/04/25
Badalona se situa al capdavant de la defensa dels camins públics.