CONVIURE-IGUALTAT


Acte de l’Ateneu de Sant Roc a Badalona contra l’antigitanisme i de promoció social de la comunitat


A les 18.30 es farà la projecció d’un vídeo de la cooperativa Crisàlides i d’un integrador social coincidint amb la celebració de la ‘Gran batuda’ que va intentar la ‘solució final’ contra els gitanos a Espanya.


cartell-de-convocatoria-de-l-acte-a-sant-roc
 Cartell de convocatoria de l'acte a Sant Roc


Redacció - 09/04/25         

twitter share   facebook share

L’Ateneu de Sant Roc de Badalona acull dijous, 10 d’abril un acte contra el denominat antigitanisme. Es farà a les 18.30 hores a la seu de l’entitat. Es tractarà de la projecció d’un vídeo i una xerrada amb la cooperativa Crisàlides i la participació de Francisco Heredia, integrador social i veí de Sant Roc.

 

A més de l’Ateneu de Sant Roc, col·laboren en aquest acte l’entitat Sant Roc som Badalona, que dia a dia ajuda i dona suport a molts veïns i veïnes en casos de desnonament i altres problemes d’habitatge social.

 

L’acte es vincula a la celebració del que s’ha conegut com la 'Gran Redada' del 1749, un episodi fosc a la història d'Espanya que va marcar un intent d'extermini del poble gitano.

 

La Pramàtica i la 'solució final'

 

Fent una mica de context històric cal recordar que el poble gitano va arribar a l’Estat espanyol durant el segle XV i des d’aquell moment va ser objecte de diverses persecucions i discriminació.

 

La coneguda com la Pragmàtica de 1499, emesa pels Reis Catòlics va ser l’inici d’un seguit de lleis repressives.

 

A mitjan segle XVIII, durant el regnat de Fernando VI, es va planejar una «solució definitiva» al que es va denominar ‘problema gitano’.

 

El 30 de juliol de 1749, s'ordenà l'arrest massiu de tots els gitanos del regne, sense distinció d'edat o sexe. L'objectiu era separar els homes de les dones i els nens, recloent-los en diferents llocs per a la seva 'extinció'.


Els homes van ser enviats a treballs forçats a arsenals i mines, mentre que les dones i nens van ser confinats en presons i fàbriques. Aquest intent d'extermini es va frustrar davant de les protestes i la inviabilitat del pla.

 

La Gran Batuda va causar un profund trauma a la comunitat gitana. Tot i que el pla d'extermini va fracassar, la persecució i la discriminació van continuar durant segles. La comunitat gitana va trigar dècades a poder recuperar la llibertat.

 

Per tot plegat, recordar aquests fets és fonamental per fer visible la història d'opressió del poble gitano. La commemoració vol promoure la justícia, la igualtat i el respecte cap a la comunitat gitana. És, doncs, un recordatori dels perills del racisme i la discriminació.


ACTUALITAT

14/04/25

imatge-d-un-cami-que-va-ser-tallat-al-public-de-manera-i-rregular-foto-arxiu

Campanya de finançament popular a Goteo per defensar legalment els camins públics de Badalona

Els fons es destinaran a finançar la denúncia que ha presentat Ecologistes en Acció contra l'Ajuntament de Badalona
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

13/04/25

la-sindica-de-greuges-de-catalunya-es-va-desplacar-fins-a-barcelona-pero-no-va-ser-rebuda-per-l-alcalde-foto-tomeu-ferrer

El govern de Badalona fa cas omís a les recomanacions de la sindicatura de greuges per als sense llar.

El PP d’Albiol ha jugat al despistament per no atendre les recomanacions dels organismes de defensa de la ciutadania de Badalona i de Catalunya.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

08/04/25

ple-municipal-de-badalona-arxiu

El ple de Badalona constata la molt baixa execució de les inversions anunciades i Albiol s’espolsa la responsabilitat en l’administració municipal

L'equip de govern del PP vota en contra d'aplicar de manera enèrgica la llei del català pel que fa als comerços i decideix no seguir els requeriments del Síndic de Greuges sobre assistència als més desfavorits.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

07/04/25

caminada-reivindicativa-contra-la-privatitzacio-dels-camins-de-la-serralada-de-marina-foto-pablo-diaz-flores

Badalona se situa al capdavant de la defensa dels camins públics.

Una mobilització aplega entitats veïnals, ecologistes i excursionistes de la ciutat que s'oposen a la privatització de les vies que comuniquen la Serralada de Marina decidida per l'ajuntament desembre passat.
Llegir l'article complet