SANITAT


L’abraçada animal que cura


L’associació badalonina Wild Souls aconsegueix millorar la qualitat de vida de persones amb diversitat funcional i gent gran gràcies a teràpies amb gossos i gats, molts d’ells a la vegada rescatats de l’abandonament.


wildsouls
 Jove amb autisme donant un petó a l'Ohana, gossa de teràpia (Foto de Wildsouls)


Sílvia Rodríguez - 14/08/19         

twitter share   facebook share

L’associació badalonina Wild Souls aconsegueix millorar la qualitat de vida de persones amb diversitat funcional i gent gran gràcies a teràpies amb gossos i gats, molts d’ells a la vegada rescatats de l’abandonament.

Tothom qui parla de l’Ohana ho fa amb amor i tendresa. Aquesta gossa mescla de llaurador i galgo de set anys va per la vida canviant estats d’ànim, ensenyant a respectar, a no jutjar i ser pacients. I és que l’Ohana, que és coterapeuta de l’associació badalonina sense ànim de lucre Wild Souls, aconsegueix millorar la qualitat de vida de moltes de les persones amb les quals interactua. La Patricia Foguet, mestre d’educació especial especialitzada en autisme, és la seva propietària i cofundadora d’aquesta organització que ha fet els cinc anys de vida fa pocs mesos.

Ella i l’Ohana formen una de les parelles de terapeutes que fan sessions sobretot a diversos centres d’atenció a persones amb diversitat funcional o infants amb risc d’exclusió social, ubicats majoritàriament al Barcelonès Nord i al Vallès, i també atenen diferents casals de gent gran. Però, a més a més, des de Wild Souls aconsegueixen la quadratura del cercle: alguns dels animals amb qui fan teràpia són rescatats de l’abandonament, i així també reben l’estima de les persones que a la vegada es beneficien del tractament. Tot un enginy de l’essència humana i animal.

 

Patrícia Foguet, terapeuta: 'Nosaltres som animals i quan estem en contacte amb ells, la nostra part més interna s’activa i és fàcil connectar amb ells...'

 

“Són dos col·lectius que pateixen i que estan abandonats per la societat, però tots dos junts tenen un potencial del qual no som conscients”, diu la Patricia. Segons la mestra, tant els animals que han patit abandonament o maltractament com les persones amb les quals treballen han viscut una vida similar. “Nosaltres som animals i quan estem en contacte amb ells, la nostra part més interna s’activa i és fàcil connectar amb ells: els animals no et jutgen, no t’obliguen a res, i els és igual si ets alt o baix. Estarà incondicionalment al teu costat perquè són molt lleials” explica. Per a Foguet, els infants amb diversitat funcional connecten molt ràpidament amb aquesta part emocional, empatitzant ràpid els uns amb els altres.

Els beneficis, segons relata la mestra, es poden notar en poc temps en totes les àrees: tant a nivell físic, com emocional, psicològic, o fins i tot curricular, ja que durant les sessions fan activitats per aprendre a sumar, restar, així com reforç escolar. Però, si ha de destacar una, Foguet destaca el treball emocional. “A la teràpia poden expressar allò que senten i poden treballar les limitacions que tenim. Hi ha moltes millores en quant al nivell d’atenció, així com més alegria, felicitat i calma”, diu.

Per a les famílies, la teràpia té uns resultats excel·lents. La Neus és una nena de 16 anys amb TEA (trastorn de l’espectre autista), que havia provat altres teràpies sense que cap li anés del tot bé. Des de fa cinc anys, però, va començar a trobar-se setmanalment amb l’Ohana i la Patricia, i no vol perdre’s mai la sessió. La seva mare, Neus Peña, indica que el vincle entre la gossa i la jove “és increïble”. “No sé com explicar-ho, no tinc paraules per descriure-ho, però l’Ohana és un ésser molt especial”, admet. Mentre la noia està amb la gossa, aconsegueix controlar els seus impulsos, no pessiga, tal com fa habitualment quan no està amb ella i aconsegueix esperar pacientment. “Ha après fins i tot lletres i paraules amb l’Ohana”, diu la mare.

La Raquel també opina que la seva filla, la Naiara, de nou anys i que té un deteriorament en el desenvolupament, ha millorat molt. “Està molt més relaxada i va contenta a la teràpia”, explica la dona.

A les sessions que imparteixen Wild Souls, que a banda de fer-se a diferents centres i de forma grupal també es poden fer de forma individual a l’associació i als domicilis particulars de les famílies que ho sol·liciten, fugen del gos com a animal de circ. “El gos està tranquil i serè. Està on ell vol estar i veus com s’apropa d’una forma diferent a cada infant, de com els calma. Els gossos gaudeixen de la companyia i busquen aquest contacte i aquestes carícies”, explica la Patricia. I és que el respecte a l’animal és la base principal d’aquesta entitat. 

 

Teràpia amb joves i gent gran 

 

En aquest sentit, treballen també amb diferents centres d’acollida i amb la protectora de Granollers, on voluntariat de l’entitat visiten els animals, i intenten facilitar la seva adopció. A banda, alguns dels gossos de protectora fan també teràpia amb alguns dels joves del centre Cointegra, a Badalona, i amb els casals de gent gran, on mitjançant els animals es treballa la memòria, l’estimulació mental o la soledat. “Són gossos molt sociables que els traiem de la protectora perquè rebin carícies. En aquest cas, tornen a guanyar tots els implicats: els gossos que han rebut molt d’amor, i els avis i àvies, que s’han sentit de nou cuidadors d’un ésser viu”, diu la Patricia.

Així mateix, a Wild Souls imparteixen xerrades de sensibilització i de comunicació animal, on fan èmfasi en trencar “mites” que segons diuen estan totalment acceptats i creen situacions que malmeten els animals. Jugar a pilota diàriament, per exemple, fa pujar el nivell d’estrès de l’animal, i no és bo. “Generalment, els humans tendim a excitar massa als gossos”, considera la Patricia. També intenten trencar amb la idea dels gossos de raça perillosa. “No depèn de la raça, depèn de l’educació que reben aquests animals”, matisa. Per això volen anar més enllà i educar en el respecte animal a famílies i escoles. “La majoria de la gent renya el seu animal quan ensenyen les dents, i passen al següent nivell, que és mossegar, perquè li hem vetat la seva manera de comunicar-se”, assegura.


CONVIURE

22/09/19

zxcvb

De la fugida a l'acollida: seguretat més enllà del municipi 

Neus Arnal analitza en clau transnacional quins són tots els factors que condicionen la vida dels infants i joves que emigren sols, els mal anomenats MENA, i les mancances del sistema públic català i espanyol per abordar aquest fenomen. També els desvincula dels problemes de seguretat: el 82% mai no han comès cap delicte. Ho fa després d'haver viscut durant els darrers mesos la mediatització i politització d'aquest fenomen i del recent missatge en xarxes socials de l'alcalde de Badalona, Àlex Pastor (PSC), en què presumia haver aconseguit la no obertura d'un centre per acollir aquests joves al barri del Remei.
Llegir l'article complet
EDUCACIÓ

13/09/19

benvinguda-a-l-escola

De formigues i gegants

Cristina Sánchez, Secretària de FAMPAS de Badalona, reflexiona sobre els nous reptes del curs escolar a la ciutat.
Llegir l'article complet
EDUCACIÓ

01/08/19

joves-per-l-exit-creu-roja

Joves per l’èxit, una segona oportunitat per estudiar

La Creu Roja posa en marxa un programa de suport a joves que van abandonar els estudis abans d’hora i ara ho volen tornar a intentar.
Llegir l'article complet
CULTURES

25/07/19

l-andrea-tarazon-i-la-sara-perez-amb-la-samarreta-de-donna-de-lotta

L’art fet per dones també forma part de la història

Les badalonines Sara Pérez i Andrea Tarazón reivindiquen el paper de les dones dins i fora del món artístic, a través del projecte creatiu Donna de lotta. Un espai on reflexionen i visibilitzen l’art amb perspectiva feminista.
Llegir l'article complet