CONVIURE


El periodisme independent més enllà de Badalona


Descobrim altres projectes periodístics compromesos amb la societat


rotativa
 Imatge de la rotativa durant la impressió de L’Independent de Badalona (Foto: Indugraf)


Olaya Marín - 21/10/19         

twitter share   facebook share

L’Independent de Badalona només és una petita mostra de les diferents formes de periodisme independent que hi ha arreu de Catalunya. Cada cop són més els mitjans de comunicació que neixen sota cooperatives, fundacions o entitats sense ànim de lucre amb la intenció d’exercir un periodisme compromès amb la societat. Com a tall d’exemple trobem publicacions d’àmbit català com Catalunya Plural, Crític, La Directa o La Mira, i locals com Fet a Sant Feliu o L’Independent de Gràcia.

 

Durant la crisi econòmica, molts periodistes van ser acomiadats de diaris de la premsa tradicional. La crisi dels mass media, sumada a la voluntat d’impulsar un periodisme al servei de la ciutadania i no del poder econòmic i empresarial, va empènyer el naixement de nous projectes periodístics i mitjans de comunicació independents. Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural, explica que és així com va néixer el diari Catalunya Plural: “Es crea el 2013, un any després del tancament del diari Público i de l’acomiadament de més de cent periodistes. En aquell moment també es van començar a crear altres projectes independents i mitjans de comunicació ideats per aquests mateixos periodistes, com ara ElDiario. es, La Marea o InfoLibre”. 

 

Periodisme compromès

 

Tots aquests mitjans comparteixen una mateixa manera de veure el periodisme: com un servei cap a la ciutadania i no com una manera de buscar rèdit econòmic. “Nosaltres tenim vocació de servei perquè som una fundació sense ànim de lucre al servei de la ciutadania. Al món anglosaxó és una cosa molt habitual, ja que t’hi pots trobar moltes fundacions dedicades íntegrament al periodisme. Contràriament, els mitjans de comunicació a Espanya s’han entès, en la majoria dels casos, com una forma de fer negoci”, ens explica Josep Carles Rius. També sorgeixen de la necessitat d’abordar temes amb profunditat, en un moment on la immediatesa està a l’ordre del dia. Per exemple, trobem el diari digital Crític que fa una aposta pel periodisme d’investigació sobre temes mediàtics o que es queden fora de l’actualitat, però que afecten directament  sectors de la ciutadania.

 

El magazín La Mira també comparteix aquesta visió del periodisme. Per aquesta raó, busca profunditzar en temes que no es troben en els mitjans de comunicació tradicionals, però que ens envolten en el nostre dia a dia. “La Mira neix de la necessitat de fer un periodisme més reposat que miri tot Catalunya. Per això, intenta explicar aquelles històries de no actualitat que passen al nostre voltant, però que no veiem. Continguts a fons de cultura, política, societat amb una altra mirada. És a dir, retornant als gèneres clàssics del periodisme intentant plasmar la diversitat del territori i de la seva gent. El que passa Girona pot interessar a Lleida, i a l’inrevés. L’objectiu és projectar Catalunya en un magazín”, ens explica la Magda Gregori, redactora en cap de La Mira.

 

Independents del poder

 

La principal motivació d’aquests projectes és no haver de donar cap explicació als poders polítics o econòmics, és a dir, ser totalment independent i centrar-se només en el periodisme crític i compromès. Però com fer-ho en un moment on la publicitat una de les principals vies per trobar finançament? Molts projectes aposten per autofinançar-se a través de les subscripcions de persones que volen contribuir perquè creuen en el projecte. 

 

“Els lectors són i han de ser la nostra font de finançament. És evident que des de la responsabilitat individual es crea la col·lectivitat d’una societat i, per tant, La Mira creu que els subscriptors són la peça clau per fer possible aquest tipus de periodisme. És un magazín pensat per als nostres lectors. Les persones, les seves històries, el seu entorn són la base del periodisme que trobem a La Mira”, ens confirma la Magda.

 

D’altra banda, des de la Fundació Periodisme Plural aposten per la combinació de diferents mètodes com a solució. “La millor formula és la publicitat comercial, no la política. Però no és fàcil. Tenir molta independència significa tenir molts anunciants, perquè si depens sempre d’aquests, no ho ets. Amb els lectors passa el mateix, necessites la seva complicitat per ser independent. Com més complicitat tinguis, més independents seràs. Són les dues claus”, explica Josep Carles Rius.

 

En definitiva, són moltes les maneres de crear projectes periodístics independents, crítics i compromesos amb la societat. Igual que també n’hi ha molts periodistes disposats a trencar amb el hòlding comunicatiu i oferir a la ciutadania el millor servei possible.

 


CONVIURE

15/11/19

ajuntament-badalona

La participació ciutadana a través dels canals municipals

Analitzem l’efectivitat dels òrgans de participació de l’Ajuntament de Badalona
Llegir l'article complet
MOVIMENTS SOCIALS

11/11/19

favb-badalona

Com valora el moviment veïnal la participació a Badalona?

Un dels principals reptes de l'associacionisme badaloní és aconseguir generar una xarxa associativa en l'àmbit de ciutat
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

11/11/19

eleccions-generals-badalona

El PSC torna a guanyar a Badalona

En Comú Podem i ERC, la segona i la tercera força més votada
Llegir l'article complet
MUSEU I EXPOSICIONS

08/11/19

patufet-espai-betulia

Badalona acull l’exposició “Patufet, on ets?”

L’Espai Betúlia exposarà l’obra d’Aureli Capmany fins al gener
Llegir l'article complet