MOVIMENTS SOCIALS


Com valora el moviment veïnal la participació a Badalona?


Un dels principals reptes de l'associacionisme badaloní és aconseguir generar una xarxa associativa en l'àmbit de ciutat


favb-badalona
 Reunió FAVB (Foto: FAVB)


Olaya Marín - 11/11/19         

twitter share   facebook share

A Badalona trobem múltiples maneres de participar i diferents entitats, associacions i moviments socials que s’involucren en el dia a dia de la ciutat. Un teixit format per associacions de veïns i veïnes, educatives com les AMPA, d’economia social i solidària, feministes, juvenils, entitats socials, culturals o sindicals. 

 

Tot i haver-hi un gran nombre d’entitats diverses, les dades de participació són relativament baixes. Segons l’enquesta sobre serveis municipals portada a terme l’any 2018 per l’Institut Opinòmetre i l’Ajuntament de Badalona, les associacions solidàries i esportives són les que compten amb més membres participants. Concretament, el 16’9% de badalonins participa en entitats de solidaritat, però només el 9’6% ho fa de manera activa. Contràriament, les associacions esportives compten amb menys participants, un 15’9% del total, però el 13’2% ho  fa de manera activa. 

 

A continuació, es troben les associacions de veïns i veïnes dels barris (amb un 14% de participació) les AMPA de les escoles (9,1%) i les entitats culturals (8,3%). Però la realitat és una altra, ja que només hi participen activament el 8,5%, el 6’1% i el 6’9% de les persones enquestades respectivament.

 

Des de L’Independent de Badalona, ens hem posat en contacte amb representants del moviment veïnal de la ciutat per conèixer la seva valoració sobre la participació a la ciutat.

 

El president de la FAVB, Julio Molina, creu que la participació no és tan baixa com sembla. “L’associacionisme a la ciutat és molt divers i plural, però molts cops ens dona la sensació que som molt pocs. Jo crec que això passa també perquè vivim molta gent en una ciutat molt gran i diversa. Però tenim capacitat de fer arribar i mobilitzar la gent; tot i que també és cert que moltes entitats som generadores de consultes i, un cop es resolen, la persona que ha vingut a l’associació no torna fins que no té un altre problema”.

 

Des de l’àmbit educatiu la sensació és una altra. La presidenta de FAMPAS, Mireia López, considera que la participació és insuficient. “Hi ha molta gent implicada en moltes entitats, però almenys en l’àmbit de les AMPA cada cop és més complicat que la gent hi participi”, declara.

 

En tot cas, l’estudi no explica per què gran part de la ciutadania no participa a la vida associativa, però considera que la manca de temps podria ser un factor determinant. Julio Molina coincideix amb això, ja que la majoria d’associacions de la ciutat treballen amb voluntariat no assalariat. “Es fa molt més difícil perquè tot és voluntari. Les persones que decideixen participar en aquestes entitats i associacions han de dedicar part del seu temps lliure”, relata. Contràriament, Mireia López indica que també pot ser pel fet que la gent s’acaba desmotivant davant la poca atenció de les administracions. “Et trobes moltes dificultats amb les administracions quan necessites alguna cosa i això, amb el temps, cansa la gent. És normal que s’esgotin si sempre ens trobem una paret quan proposem alguna cosa”, matisa.

 

Treball en xarxa

Un dels principals reptes de l’associacionisme badaloní és aconseguir generar una xarxa associativa en l’àmbit de ciutat. La sensació general que tenen algunes de les entitats de la ciutat és que cal treballar de manera conjunta, per tal d’incentivar la participació i enfortir el moviment associatiu. “Les associacions hem de ser capaces d’apostar pel consens i estar totes coordinades. Des de la FAVB hem fet esforços en aquest sentit perquè creiem que no hauria d’haver-hi cap problema. És un repte que tenim com a ciutat: passar de la col·laboració a la coordinació, sempre respectant la independència de cadascuna de les entitats”, reclama Julio Molina.

 

Però abans d’intentar generar una xarxa associativa forta a la ciutat, cal potenciar la participació en tots els districtes i coordinar les entitats que s’hi troben. Per tal d’aconseguir-ho, cal tenir en compte la realitat socioeconòmica de cada barri i dotar de recursos les entitats perquè puguin desenvolupar la seva activitat amb normalitat.

 

Les associacions de veïns són les plataformes que poden ajudar a impulsar la participació en el barri i coordinar les diferents entitats que hi existeixen.  “Hi ha una entitat que és fonamental a tots els barris: les associacions de veïns. Una de les seves funcions és intentar coordinar les entitats del barri. Per tant, si una associació no manté els contactes o no és capaç de donar espai a les diferents entitats, al final s’acaba minvant i no aconsegueix una de les seves principals missions”, comenta el president de la FAVB.

 

Llefià, un barri amb tradició associativa

El barri de Llefià compta amb una xarxa associativa forta creada des dels moviments veïnals i coordinada amb les AMPA, les colles i les associacions culturals. “Tant a la ciutat com als barris costa molt fer un treball en xarxa. A Llefià vam canviar el xip fa temps i des de llavors intentem bastir diferents espais perquè cada entitat aporti la seva perspectiva. La generació d’aquestes dinàmiques ha provocat que es creïn noves iniciatives”, explica el president de l’associació de Sant Antoni, Jordi López.

 

Consideren que, per incentivar la participació en els barris, és clau treballar en xarxa perquè les entitats no han de competir entre elles. “Si només mirem la nostra entitat, perdem la perspectiva del barri i si, a més, no som capaços d’estructurar-nos amb els altres, perdem també la visió de ciutat”, comenta Jordi López.

 

La proximitat amb Barcelona

Badalona compta amb una gran capacitat de mobilització i hi trobem moltes persones interessades en participar dels moviments socials o les diferents entitats que hi existeixen. Però també és cert que moltes altres no troben el seu espai al municipi i decideixen dedicar el seu temps a d’altres entitats que treballen a Barcelona

 

Des de la FAVB consideren que és un fenomen que fa anys que succeeix. “A Barcelona hi ha moltes entitats atractives i això fa que moltes persones, sobretot joves, se’n vagin a treballar allà. Barcelona té un gran deute perquè se’n duu el millor de la nostra ciutat i nosaltres ens quedem minvats”, comentar Julio Molina.

 

El moviment associatiu de la ciutat i l’administració pública tenen un repte: generar els atractius suficients perquè la gent es vulgui queda aquí. “Si cuides dels joves, en comptes d’anar-se’n dos, potser se’n queda un. S’han de crear nous projectes per generar inquietuds i no se’n vulguin anar”, explica el president de la FAVB.

 

La coordinació entre entitats, la facilitació de més recursos i infraestructures per l’administració i la implantació de noves maneres de participar a través dels canals digitals, seran imprescindibles perquè la participació a Badalona creixi.

 

I el jovent, què?

Els moviments socials estan prenent cada cop més força a la ciutat, a causa de les últimes mobilitzacions polítiques, mediambientals i socials que s’estan vivint arreu del territori. “En moments de crisis, el jovent és un dels col·lectius més sensibles. Per això són els més capdavanters en aquests temes. Algú podia pensar que hi havia un adormiment en aquests temes, però és evident que s’està revifant”, comenta Salva Periago, membre de L’Associació La Rotllana, entitat sense ànim de lucre que es dedica a millorar la qualitat de vida de la comunitat a través de l’educació en el lleure, prevenint situacions d’exclusió social i oferint oportunitats a infants i joves.

 

Des d’aquesta associació, demanen a l’administració municipal més recursos per tal de poder generar una xarxa que doni suport al jovent: “S’han de destinar recursos per poder facilitar l’arribada de nous projectes. Que el jovent que viu aquí els pugui realitzar amb els recursos de la ciutat”. Moltes entitats amb projectes per a joves pateixen la manca de recursos i les conseqüències de polítiques de joventut ineficients.

 

Actualment, al teixit associatiu juvenil de la ciutat li cal una de les seves principals potes: el Consell Local de la Joventut. La seva baixa participació, i la seva consegüent desactivació, ha provocat que la ciutat no compti amb un espai juvenil de coordinació, cooperació i consens. El consell ha estat una eina fonamental per als joves, ja que ha sigut l’altaveu per fer arribar a l’administració els problemes que afecten el jovent badaloní i un punt de trobada per promoure la participació en el municipi.

 

Pla Director de Joventut

L’antic govern municipal va presentar l’any 2017 el Pla Director de Joventut, un document per analitzar com participen els joves a la ciutat i quines són les seves necessitats. L’objectiu del pla era generar unes noves polítiques que corresponguessin a la realitat del jovent, però finalment amb el canvi de govern no es va avançar gaire més.

 

A través de trobades amb entitats, associacions i persones que hi participen de moviments socials, van concloure que la ciutat necessitava impulsar més activitats atractives pel jovent i donar més visibilitat al voluntariat ja existent. Així mateix, el jovent també va reclamar un espai d’interacció, comunicació i treball entre les entitats i més recursos i agilitat per part de l’administració pública.


ACTUALITAT

09/12/19

nadal-badalona

El Nadal arriba a la ciutat

Fem un recull d'algunes de les principals activitats culturals i lúdiques que hi hauran durant les pròximes setmanes
Llegir l'article complet
EDUCACIÓ

04/12/19

image1

La Fundació Germina, una llar per a molts infants i adolescents

Germina porta dos anys donant suport a tots aquells joves badalonins que tenen menys oportunitats
Llegir l'article complet
SANITAT

03/12/19

can-ruti

L’Hospital de Can Ruti fixa el primer bioimplant de cèl·lules mares al cor d’un pacient

La cirurgia, pionera en el món, té com a objectiu reparar el teixit del cor després d’un infart
Llegir l'article complet
PATRIMONI I HISTÒRIA

27/11/19

edifici-caci-badalona

L’edifici de la CACI: un centre cultural i social, obert i dinàmic

Falta crear un pla d'usos de l'espai per atendre les demandes culturals de la ciutat
Llegir l'article complet