PATRIMONI I HISTÒRIA


L’edifici de la CACI: un centre cultural i social, obert i dinàmic


Falta crear un pla d'usos de l'espai per atendre les demandes culturals de la ciutat


edifici-caci-badalona
 Edifici CACI (Foto: O. Marín)


Jordi Albaladejo, historiador - 27/11/19         

twitter share   facebook share

Quan va tenir lloc la renovació i la transformació de la façana litoral badalonina al llarg de la dècada dels anys 90 del segle XX i els primers anys del 2000, enderrocant-se antigues fàbriques i estructures obsoletes, va emergir en el seu conjunt la singularitat de l’edifici de la Companyia Auxiliar per al Comerç i la Indústria, la CACI, o com era coneguda popularment, el Coco. Després de trobar-se en desús des de la dècada dels vuitanta, deteriorant-se, l’Ajuntament conscient del seu valor arquitectònic i de les possibilitats d’usos dels seus 4.000 m2 útils, va decidir incorporar-lo al patrimoni municipal.

 

Avui s’alça imponent en un espai privilegiat del passeig marítim a prop del Port, al carrer Eduard Maristany, 191. Les seves potencialitats com equipament a la ciutat, després de l’aposta per rehabilitar-la els anys 2010-2011, segueixen intactes malgrat la incertesa sobre la definició d’ús cultural en la darrera dècada.

 

L’edifici fabril de la CACI és una obra d’inspiració racionalista de l’arquitecte badaloní Jaume Botey i Garriga (1841-1934), corresponent a l’any 1899. En el moment de la seva construcció va ser innovador i modern, perquè va ser el primer aixecat a Europa amb un sistema estructural intern a base de formigó armat i barnilles de ferro forjat, patentat pel francès François Hennebique. La solidesa interna permetia un aspecte de lleugeresa en el gruix de les plantes, tot i l’elevat pes de càrrega, i també va permetre obtenir espais diàfans entre pilars. Té una forma rectangular paral·lela a la línia de costa amb un cos central de sis plantes, dos cossos laterals de quatre plantes i un annex amb totes les cobertes a dues aigües. A més, compta amb múltiples espais interiors amb finestres d’arc rebaixat disposades per igual en cada pis.

 

El seu ús industrial original era com a fàbrica de midó pels colls de camisa i la raó social propietària era Deuscht i Cia, una empresa que també dirigia la refineria de petroli. Després va ser propietat de la Compañía Arrendataria del Monopolio del Petróleo (CAMPSA) i, finalment, va ser la seu de la CACI, el Coco, una empresa química que utilitzava cocos per fer sabons. El seu sobrenom ha perdurat en el tram de platja davant de l’antiga fàbrica i el nou passeig marítim.

 

La recuperació del patrimoni industrial

En l’aspecte de recuperació del patrimoni industrial, l’esclat de la crisi econòmica a mitjans de l’any 2007 va repercutir en els projectes de transformació urbanística. Tanmateix, la paradoxa de la crisi va ser el Fons d’Ajut Estatal creat com un new deal per estimular l’economia i executar obres en el període 2009-2010. Ajuntaments com el de Badalona van aprofitar aquests fons per impulsar projectes de reutilització del patrimoni industrial. Alguns projectes van ser la xemeneia de Ca l’Aranyó i la Nau Central de Fabra i Coats a Barcelona, la Fàbrica CACI de Badalona, Can Marfà de Mataró, la Fàbrica Molins de Sabadell o l’última fase de la Farinera de Vic.

 

En concret, l’Ajuntament de Badalona va destinar 3,4 milions d’euros del Pla a la rehabilitació de la CACI. El desembre de 2009, la Generalitat de Catalunya va escollir l’edifici com a futura seu del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, descartant-se altres municipis com L’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Sitges. La notícia va venir acompanyada de la presentació d’un pla director el gener de 2010, on participava la Generalitat, l’Ajuntament, la Federació d’Institucions Professionals del Còmic (Ficomic, vinculada ja a un avantprojecte del Museu des de 2006) i l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC). L’Ajuntament de Badalona va complir amb el seu compromís de rehabilitació de la primera fase el 2011, però la Generalitat no ho va fer, ja que es trobava en un context de crisi econòmica assentada i de significatives retallades en els pressupostos públics.

 

Canvis en la representació política i en les directrius de les administracions, tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Badalona, s’han traduït en dubtes i, fins i tot, en accions en un altre sentit que no ha aconseguit crear un ampli consens o un ressò positiu. Contràriament, han generat dubtes sobre aquest projecte d’obertura i el manteniment posterior que s’ha anat eternitzant.

 

Nous projectes culturals

Al llarg de la darrera dècada aquest procés ha transitat per diferents fases segons el ritme dels contactes i la implicació dels interlocutors, passant a denominar-se Centre de les Arts del Còmic i la Il·lustració (CACI), coincidint les sigles amb el nom de l’antiga fàbrica. Es tracta d’una reformulació -doncs el Departament de Cultura no incorporà el Museu Nacional del Còmic en el seu Pla de Museus fins l’any 2030- per tal que sigui menys ambiciós, però més factible l’equipament, comptant amb la col·laboració de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

 

Paral·lelament, des de 2018, l’Ajuntament de Badalona ha posat fil a l’agulla per adequar la planta baixa amb 100.000 euros i obrir-la a usos culturals per tal de donar vida a l’espai, fent-lo compatible amb l’ús que finalment es determini. La primera experiència ha estat una exposició itinerant per tal d’apropar el Pla Director Urbanístic Metropolità al públic.

 

En referència al projecte inicial de museu corresponent a l’any 2010, cal anotar que aquest estiu s’ha obert un Museu del Còmic d’iniciativa privada a Sant Cugat del Vallès, donant-se un nou element per dimensionar l’aposta cultural badalonina.

 

La ciutat té l’opció de respondre a un pla d’usos on activar consensos i activar esforços, a través de la intervenció del món del còmic i de la il·lustració amb cooperació de les administracions, ja que en aquest sentit la Generalitat té un compromís pendent amb la ciutat. Però també s’ha de tenir en compte les necessitats locals en l’àmbit de les arts (la Fàbrica de Creació la Mobba està a punt de tancar les portes) o d’activitats culturals i expositives del patrimoni (per exemple industrial o del passat mariner). Cal que aquest gran centre cultural i d’accent social interactuï amb la ciutat. Costa però tot es mou si hi ha voluntat, tot evoluciona i Badalona és una ciutat lluitadora. Ho sabem molt bé.


ACTUALITAT

21/01/20

arbre-badalona-temporal-gloria

Cau un arbre a sobre de la façana de l'Institut Isaac Albéniz

Un segon arbre ha caigut a l'Escola Joan Coret
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

20/01/20

image1

Badalona es mobilitza perquè es reprengui la recerca de l’Enoc, el nen desaparegut a Hondures fa més d’un mes

El dimarts 21 de gener a les 17.10h hi haurà una nova concentració davant de l’Institut Escola Rafael Alberti
Llegir l'article complet
ECONOMIA LOCAL

17/01/20

la-page-badalona

“Sempre busquem alternatives perquè creiem que és possible trobar opcions més sostenibles”

Entrevistem a La Page, un estudi de disseny gràfic badaloní amb 30 anys d'experiència
Llegir l'article complet
CONVIURE

15/01/20

salut-alta-centre-nocturn-sense-sostre

Badalona obre un espai nocturn per a les persones sense llar

L'Operació Hivern està impulsada per les entitats de la Taula Sense Llar i els serveis socials municipals
Llegir l'article complet