MOVIMENTS SOCIALS


“El problema és global i nosaltres som aquí per ser aliats”


Entrevistem a la plataforma “Badalona Mar”


platja-badalona
 La platja de Badalona després d'un abocament (Foto: Badalona Mar)


Olaya Marín - 24/12/19         

twitter share   facebook share

- Per què es crea Badalona Mar?

Tot es va iniciar amb un vídeo on es veia un dels abocaments de residus més grans d’aquest estiu. Arran d’això, ens vam posar en contacte diferents grups i persones individuals de la ciutat i vam decidir treballar plegats per fer més pressió als organismes implicats que poden evitar catàstrofes com aquestes. Així mateix, també volem conscienciar a la gent sobre el que podem fer com individus. Ara mateix, la plataforma està formada per persones de diferents àmbits: surfistes, nedadors, submarinistes, pescadors i gent que està enfadada perquè creuen que es poden fer més coses per erradicar el problema.

 

- Quins són els vostres principals objectius?

El que nosaltres volem és donar veu al mar. I per aconseguir-lo hem de visibilitzar el problema i pressionar als diferents agents implicats de l’administració pública perquè es posin les piles i comencin a fer alguna cosa. L’únic que podem fer nosaltres, en relació amb la pressió dels organismes, és exposar el que està passant. Si fent això els hi provoquem inquietud, vol dir que estan fent alguna cosa malament. Per exemple, si dir que l’aigua està bruta un dia que no ha plogut crea un problema als organismes, ens fa entendre que no estan fent bé la seva feina.

 

- Hi ha una mala praxi a la ciutat?

Quan vam començar a treballar, vam observar que durant tota la temporada d’estiu el compte de Twitter de ‘Platges de Badalona’ no va actualitzar les dades de vint dies diferents i que l’Ajuntament de Badalona tenia un web de dades obertes que no s’actualitzava des del 2015. Creiem que la seva obligació és informar a la gent, sobretot els dies que la salut del banyista està en perill. Una de les primeres petites victòries va ser aconseguir que actualitzessin les dades i registressin les banderes vermelles. Tot i això, ens hem trobat que falten dades d’un quart dels dies de la temporada. Ara mateix seguim analitzant les poques dades que tenim per tal de veure si s’està fent bé les coses o no. Però per exemple, ja hem detectat que el passat 2 de setembre va haver bandera verda a la platja tot i haver presència de bacteris al mar, com ara l’e.coli.

Un altre exemple que recordem és el de la col·locació de les balises al mar quan comença la temporada d’estiu. Això suposa molts diners, ja que s’han de comprar els materials i es necessiten una o dues barques perquè els professionals les puguin col·locar. Doncs bé, hem detectat que quan s’acaba la temporada d’estiu, les balises no es retiren. Arriba el primer temporal de llevant i tot aquell material es perd dins del mar. Si tu els hi preguntes, no et sabrien dir qui ho havia de recollir o si s’havia de recollir. Això suposa més plàstic al mar i haver de tornar a comprar tot el material l’any següent.

 

- Hi ha dades de l’estat de l’aigua a l’hivern?

No, a l’hivern no es recull cap dada. La gent que es banya o fa submarinisme fora de la temporada d’estiu no sap si està posant en perill la seva salut, ja que no té constància de si l’aigua està bruta o contaminada. Dir que el mar només es fa servir durant la temporada d’estiu és còmode per a l’administració. Però nosaltres som gent de mar i la nostra temporada no s’acaba al setembre. I no és només això, el mar té vida. No podem pensar que la vida del mar només dura els mesos que es banya la gent. El mar ha d’estar en condicions i pensem que no ho està perquè no s’està fent bé la feina. És molt fàcil excusar-se dient que és culpa de la pluja o del canvi climàtic, que òbviament empitjora la situació, però no podem oblidar que no s’està fent bé la feina. El fet que les dades no estiguin recollides i actualitzades demostra que ni tan sols sabem la magnitud del problema. Sabem quants contaminants s’aboquen al mar? No ho podem saber perquè no es mesura.

 

- La platja és un dels elements que més es destaquen de la ciutat. S’està cuidant com es deuria?

Sembla que només importa la imatge de Badalona de cara al turisme i això no hauria de ser així. Quan vam publicar un vídeo per visibilitzar com es troba el mar, ens va sorprendre que alguns es preocupessin més per la reputació de Badalona que no pas per la problemàtica. Amb aquest vídeo no volíem transmetre que Badalona és una merda, sinó que estimar Badalona és fer alguna cosa per canviar la situació. Ens mereixem alguna cosa millor com a ciutat. Hem vist que es preocupen pel turisme i busquen excuses per justificar el problema. Ens va sorprendre molt que ens veiessin com un enemic o un rival. El problema és global i nosaltres som aquí per ser aliats.  Això sí, quan es construeixi l’hotel al port, els turistes tindran un mirador perfecte per veure els residus que arriben des de la resta del litoral, el riu Besòs o el clavegueram de la ciutat.

 

- I què està passant amb l’ecosistema?

Ja no es tracta de si ens podem banyar o no, es tracta que al mar viuen éssers vius. Cal preservar l’ecosistema el màxim possible i canviar la mirada. És a dir, que el mar tingui la mateixa importància per a la gent que la muntanya. La salut del mar repercuteix en la nostra a llarg termini. Els peixos que ara estan contaminats, seran els que ens menjarem després nosaltres. A més, el mar ens podria ajudar a revertir el canvi climàtic i no ho estem aprofitant. A les administracions sembla que no els hi importa, però estem veient que cada vegada hi ha més gent preocupada per això.

 

- Què demaneu a l’administració?

Els hi demanem que facin estudis per saber què s’aboca el mar i així poder comptabilitzar-lo i fer campanyes de conscienciació ciutadana. La gent no és conscient de tots els residus que arriben al mar. Els experts ja ens han dit que és impossible evitar que l’aigua de la pluja es pugui tractar abans que arribi al mar, però volem saber per què hi ha abocaments al mar quan no hi ha pluja. Si es fan estudis, es podran trobar les solucions als problemes. Nosaltres no som experts i no sabem quina és la solució, però sí que podem donar la nostra opinió. Actualment veiem que quan es crea alarma social o hi ha ressò d’algun problema, l’administració implementa solucions parche. Per exemple, posar més espigons a Badalona no és la solució, només és posposar el problema. Creiem que les solucions s’han de pensar i gestionar de manera transparent perquè la gent estigui informada i pugui decidir.

 

- L’Ajuntament de Badalona es manté inactiu davant d’aquesta situació?

Diuen que estan treballant per tornar a la llista de banderes blaves, però estan molt lluny d’això. Podríem dir que les platges de Badalona estan en bandera negra. El que volem és un pla d’acció que es faci conjuntament amb altres municipis, perquè la inactivitat no té lloc en aquesta situació. A més, ens agradaria que des de l’ajuntament s’impulsessin campanyes de sensibilització. No les hauríem de fer nosaltres, les haurien de fer ells perquè tenen més recursos i més capacitat d’arribar a més gent. Però fins que la societat no exigeixi a l’administració que es posi les piles, no faran res.

 

­- Si no s’actua ja, quines conseqüències poden haver-hi?

Aquest estiu es van presentar els resultats del projecte europeu BINGO. Durant quatre anys, aquest projecte ha estudiat les inundacions i els desbordaments que hi ha a la ciutat, entre altres. Doncs des del govern municipal no s’ha fet cap campanya per mostrar les conclusions d’aquest projecte. Com els resultats no són bons, els ha amagat. S’hauria d’aplicar alguna de les solucions que proposen des de BINGO. Si no es fa res, d’aquí a cinquanta anys viurem un malson. Es preveu que augmentarà la contaminació a les platges, es disminuiran les zones de bany, s’empitjorarà el co2, hi haurà un augment d’inundacions i una disminució del turisme. A més, cal sumar l’elevat cost econòmic i material que tot això suposarà. L’impacte de la contaminació sobre la vida marina serà molt elevat, ja que es preveu que a l’any 2050 hi haurà més plàstics que peixos. En qualsevol cas, hi haurà una degradació de la ciutat.

 

 

SANITAT

14/02/20

can-ruti-cristina-vilaplana-roger-paredes-badalona

La UE atorga 16 milions d’euros a Can Ruti per dos projectes sobre malalties infeccioses

Un dels dos estudis investigarà el paper del microbioma intestinal en els casos d’infecció pel VIH i l’altre el potencial dels antiinflamatoris com a tractament adjuvant de la tuberculosi.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

14/02/20

ajuntament-de-badalona

Guanyem Badalona i el PSC es reuneixen per iniciar negociacions de pressupost i de govern

La primera reunió de negociació es produirà en una setmana
Llegir l'article complet
CULTURES

13/02/20

rambla-de-les-floristes-barcelona-badalona-teatre-zorilla

Activitats que pots fer aquesta setmana a Badalona

Agenda del 13 al 16 de febrer
Llegir l'article complet
MEDI AMBIENT

07/02/20

merce-rius-anar-a-mar

Mercè Rius proposa diferents accions locals per minimitzar l’impacte sobre el mar

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat va participar al cicle ‘Anar a Mar’ organitzat pel Port de Badalona i l’Escola del Mar
Llegir l'article complet