CULTURES


“Dins d'aquest univers literari en el qual cerco la meva veu pròpia amb tants pares literaris, em vaig preguntar: on són les mares literàries?”


Entrevistem a la poeta Montserrat Butxaca, guanyadora del 20è Premi Betúlia de Poesia - Memorial Carme Guasch pel seu poemari 'Amfíbia'


montserrat-butxaca-puigreig-poesia
 Montserrat Butxaca (Foto: M.B.)


Olaya Marín - 30/06/20         

twitter share   facebook share

Montserrat Butxaca (Puig-reig, 1962) ha guanyat el 20è Premi Betúlia de Poesia-Memorial Carme Guasch pel seu poemari 'Amfíbia', que es publicarà pròximament a l'editorial Viena Edicions. La poeta ha obtingut nombrosos premis per la seva obra poètica, com ara el premi Caterina Albert pel poemari 'Els Oracles del silenci' (1999), el premi Ciutat de Tarragona Ramón Comas i Maduell per 'Els paradisos imperfectes' (2010) o el premi Jacint Verdaguer per 'Jardins d'hivern' (2018).

 

- Guanyadora del premi de poesia Memorial Carme Guasch. Com ha estat guanyar aquest premi després de tants anys escrivint?

El premi de Carme Guasch em fa doble il·lusió, ja que la majoria de premis als quals m'he presentat, menys el primer de Caterina Albert, portaven nom d'home. A més, justament aquest poemari reivindica la dona en la tradició literària.

 

- Sempre has volgut dedicar-te a la poesia?

No tinc una idea exacta de quan començo a escriure, ho he fet des de sempre. Recordo de petita anar d'excursió i portar sempre un paper i un boli per si se m'acudia alguna cosa. Escriure sempre ha sigut una necessitat. Tinc molta obra inèdita de quan era jove, però el premi Caterina Albert pel meu poemari 'Els Oracles del Silenci' em va donar una empenta. Quan vaig guanyar el premi, vaig percebre que hi hava un camí a recòrrer i és quan em vaig tornar autoexigent amb mi mateixa. Vaig anar escrivint i a partir d'aquell moment, vaig anar guanyant diferents premis, com ara el de Ciutat de Tarragona pel poemari 'Versos de sal', una obra on parlo del païment de la pèrdua acumulada de moltes persones estimades.

 

- Expliques que amb aquest poemari reivindiques la figura de la dona en la tradició literària.

Jo començo a llegir a l'escola molts autors castellans a causa del marc cultural de l'època: des de José de Espronceda fins a Adolfo Bécquer  o Rubén Darío. Després també van arribar altres poetes catalans, com ara Josep Carner. Però la majoria eren homes. Dins d'aquest univers literari en el qual cerco la meva veu pròpia amb tants pares literaris, em vaig preguntar: on són les mares literàries? Quan vaig descobrir Maria Mercè Marçal, Alejandra Pizarnik i Sylvia Plath se'm va obrir un altre univers molt ric amb el qual m'identifico i on es fan visibles aquestes veus invisibilitzades pel patriarcat. És en aquest afany de veure altres tradicions que neix aquest poemari, on vindico veus no tan conegudes, com per exemple les de les poetes Felícia Fuster i Quima Jaume.

 

- De quina manera vindiques aquestes veus a 'Amfíbia'?

Els poemes tracten dels temes que preocupen a la majoria de la gent: des de la soledat fins a l'amor i el desamor. Però es troba enfocat com un diàleg de tu a tu com a dona. En aquest aspecte és un poemari que des del títol ja t'avisa del que et trobaràs. Un amfibi és un animal que és capaç de viure en dos hàbitats, però que no és exclusivament ni aquàtic ni terrestre, sinó que transita d'un lloc a un altre. En el poemari el que he volgut fer és transitar entre aquesta ambivalència entre el meu jo quotidià i el meu jo literari. Alhora, he volgut entaular un diàleg entre aquestes dones que també pretenc que siguin cànon i tradició literària per a mi.

 

- Què podem trobar a aquests poemes?

El fons dels poemes tenen un to on se cerca la natura, l'origen de les coses. Tenen un rerefons una mica panteista. No és una poesia confessional, però té un punt. El jo poètic no és necessàriament el jo biogràfic. Jo he hagut de viure el que dic, però és una poesia que té aquest punt surrealista que realment m'agrada. El poemari és ambivalent en tots els aspectes: hi ha coses que sí que he viscut i d'altres que no. Però d'alguna manera la idea central sí que és de veritat.

 

- Com trobem la natura en els teus poemes?

Per exemple hi ha un poema on trobem un déu al capdamunt d'una muntanya que regalima pluja, una pluja que representa el patriarcat. El déu és el cim que ho regalima i ho escampa tot. Més que aquesta aigua que cau des de baix, cerco l'aigua que emergeix de les arrels subterrànies i dels llacs i que s'escampa en horitzontal. Aquesta figura de la mare terra en femení. Totes aquestes referències al que és aquàtic, a la verdor, a les plantes, a tot això que genera tota la vida interior és el fil conductor per expressar aquesta idea central.

 

- Ets vicepresidenta de l'associació literària local Pensaments i Paraules. Com ha assolit tant d'èxit una organització d'aquest tipus?

Pensaments i Paraules és una associació amb quaranta anys que va néixer per afermar la creació literària en llengua catalana i la literatura en general. La vam crear les persones que vivim a Puig-Reig i cada any pels volts de Sant Martí es fa un llibre de poemes amb la participació de la gent del poble. La veritat que mantenir això al llarg de quararanta anys no és poca broma. És una activitat que fem en pro de la llengua, modesta, però molt persistent i amb molta il·lusió.


ACTUALITAT

10/07/20

xarxa-solidaria-de-badalona

La xarxa solidària de Badalona: molt més que 40.000 àpats repartits durant pandèmia

L’epidèmia de la covid-19 ha fet aflorar les grans necessitats que tenen les persones a la ciutat i també ha fet palesa la solidaritat que, sense esperar a l’acció oficial, ha fet bó el lema: «només el poble salva el poble»
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

08/07/20

image1

L’efecte letal de la covid 19 a les residències de gent gran de Badalona i comarca

La pandèmia ha causat morts a residències de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Residències que tenen grandària diferent i són privades o públiques. L’independent fa un primer recompte amb dades de la Generalitat
Llegir l'article complet
CULTURES

08/07/20

cartell-de-les-festes-confinades-de-maig

La comissió de festes titlla de «decisió política» la suspensió pel govern Albiol dels concerts de Festa Major

Critiquen que la justificació per no celebrar els actes musicals fos que a la ciutat no hi ha espais on puguin assistir els seus 224.000 veïns i veïnes
Llegir l'article complet
CONVIURE

07/07/20

platja-badalona-abocament-residus-pluja-canvi-climatic

'Bandera Negra' per a Badalona

Per primera vegada Badalona apareix a l'informe 'Banderes Negres' d'Ecologistes en Acció per la contaminació del mar causada pels abocaments d'aigües residuals
Llegir l'article complet