CULTURES


“Dins d'aquest univers literari en el qual cerco la meva veu pròpia amb tants pares literaris, em vaig preguntar: on són les mares literàries?”


Entrevistem a la poeta Montserrat Butxaca, guanyadora del 20è Premi Betúlia de Poesia - Memorial Carme Guasch pel seu poemari 'Amfíbia'


montserrat-butxaca-puigreig-poesia
 Montserrat Butxaca (Foto: M.B.)


Olaya Marín - 30/06/20         

twitter share   facebook share

Montserrat Butxaca (Puig-reig, 1962) ha guanyat el 20è Premi Betúlia de Poesia-Memorial Carme Guasch pel seu poemari 'Amfíbia', que es publicarà pròximament a l'editorial Viena Edicions. La poeta ha obtingut nombrosos premis per la seva obra poètica, com ara el premi Caterina Albert pel poemari 'Els Oracles del silenci' (1999), el premi Ciutat de Tarragona Ramón Comas i Maduell per 'Els paradisos imperfectes' (2010) o el premi Jacint Verdaguer per 'Jardins d'hivern' (2018).

 

- Guanyadora del premi de poesia Memorial Carme Guasch. Com ha estat guanyar aquest premi després de tants anys escrivint?

El premi de Carme Guasch em fa doble il·lusió, ja que la majoria de premis als quals m'he presentat, menys el primer de Caterina Albert, portaven nom d'home. A més, justament aquest poemari reivindica la dona en la tradició literària.

 

- Sempre has volgut dedicar-te a la poesia?

No tinc una idea exacta de quan començo a escriure, ho he fet des de sempre. Recordo de petita anar d'excursió i portar sempre un paper i un boli per si se m'acudia alguna cosa. Escriure sempre ha sigut una necessitat. Tinc molta obra inèdita de quan era jove, però el premi Caterina Albert pel meu poemari 'Els Oracles del Silenci' em va donar una empenta. Quan vaig guanyar el premi, vaig percebre que hi hava un camí a recòrrer i és quan em vaig tornar autoexigent amb mi mateixa. Vaig anar escrivint i a partir d'aquell moment, vaig anar guanyant diferents premis, com ara el de Ciutat de Tarragona pel poemari 'Versos de sal', una obra on parlo del païment de la pèrdua acumulada de moltes persones estimades.

 

- Expliques que amb aquest poemari reivindiques la figura de la dona en la tradició literària.

Jo començo a llegir a l'escola molts autors castellans a causa del marc cultural de l'època: des de José de Espronceda fins a Adolfo Bécquer  o Rubén Darío. Després també van arribar altres poetes catalans, com ara Josep Carner. Però la majoria eren homes. Dins d'aquest univers literari en el qual cerco la meva veu pròpia amb tants pares literaris, em vaig preguntar: on són les mares literàries? Quan vaig descobrir Maria Mercè Marçal, Alejandra Pizarnik i Sylvia Plath se'm va obrir un altre univers molt ric amb el qual m'identifico i on es fan visibles aquestes veus invisibilitzades pel patriarcat. És en aquest afany de veure altres tradicions que neix aquest poemari, on vindico veus no tan conegudes, com per exemple les de les poetes Felícia Fuster i Quima Jaume.

 

- De quina manera vindiques aquestes veus a 'Amfíbia'?

Els poemes tracten dels temes que preocupen a la majoria de la gent: des de la soledat fins a l'amor i el desamor. Però es troba enfocat com un diàleg de tu a tu com a dona. En aquest aspecte és un poemari que des del títol ja t'avisa del que et trobaràs. Un amfibi és un animal que és capaç de viure en dos hàbitats, però que no és exclusivament ni aquàtic ni terrestre, sinó que transita d'un lloc a un altre. En el poemari el que he volgut fer és transitar entre aquesta ambivalència entre el meu jo quotidià i el meu jo literari. Alhora, he volgut entaular un diàleg entre aquestes dones que també pretenc que siguin cànon i tradició literària per a mi.

 

- Què podem trobar a aquests poemes?

El fons dels poemes tenen un to on se cerca la natura, l'origen de les coses. Tenen un rerefons una mica panteista. No és una poesia confessional, però té un punt. El jo poètic no és necessàriament el jo biogràfic. Jo he hagut de viure el que dic, però és una poesia que té aquest punt surrealista que realment m'agrada. El poemari és ambivalent en tots els aspectes: hi ha coses que sí que he viscut i d'altres que no. Però d'alguna manera la idea central sí que és de veritat.

 

- Com trobem la natura en els teus poemes?

Per exemple hi ha un poema on trobem un déu al capdamunt d'una muntanya que regalima pluja, una pluja que representa el patriarcat. El déu és el cim que ho regalima i ho escampa tot. Més que aquesta aigua que cau des de baix, cerco l'aigua que emergeix de les arrels subterrànies i dels llacs i que s'escampa en horitzontal. Aquesta figura de la mare terra en femení. Totes aquestes referències al que és aquàtic, a la verdor, a les plantes, a tot això que genera tota la vida interior és el fil conductor per expressar aquesta idea central.

 

- Ets vicepresidenta de l'associació literària local Pensaments i Paraules. Com ha assolit tant d'èxit una organització d'aquest tipus?

Pensaments i Paraules és una associació amb quaranta anys que va néixer per afermar la creació literària en llengua catalana i la literatura en general. La vam crear les persones que vivim a Puig-Reig i cada any pels volts de Sant Martí es fa un llibre de poemes amb la participació de la gent del poble. La veritat que mantenir això al llarg de quararanta anys no és poca broma. És una activitat que fem en pro de la llengua, modesta, però molt persistent i amb molta il·lusió.


ACTUALITAT

25/09/20

imatge-de-la-casa-de-la-vila-de-badalona-foto-arxiu

Front comú de tots els partits de Badalona per exigir al PP pactar el pla de recuperació per la crisi

Les forces polítiques que representen sumades 16 dels 27 regidors de la ciutat recorden que l’AMB ha comunicat que hi ha un fons de 2,3 milions disponibles per a la reconstrucció econòmica.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

23/09/20

piquet-solidari-davant-el-domicili-de-bufala-que-es-pretenia-desnonar-foto-tomeu-ferrer

Radiografia d’un desnonament a Bufalà després del confinament

L’emergència habitacional torna als barris de Badalona un cop passada la breu treva de la primera onada de la pandèmia i les mesures adoptades pel govern central per no agreujar la crisi de la vivenda
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

23/09/20

presentacio-del-manifest-de-l-economia-social-per-la-reconstruccio-economica-cultural-i-social-de-badalona-foto-xesbdn

Un total de 40 entitats de l’economia social, cultural i del comerç de Badalona reclamen un pla de xoc per lluitar contra la crisi produïda per la covid

La iniciativa de l’economia social intentarà ajuntar-se amb moviments semblants impulsats per sindicats i associacions de veïns i diverses entitat que defensen el dret a l’habitatge digne
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

22/09/20

d-esquerra-a-dreta-ovidi-huertas-ccoo-julio-molina-favb-i-reyes-solaz-ugt

CCOO, UGT i FAVB urgeixen l’ajuntament de Badalona a crear una mesa de reconstrucció amb els interlocutors socials

Els tres organismes s’ofereixen a treballar amb la patronal i el consistori aportant el seu treball i iniciatives en una perspectiva no partidista
Llegir l'article complet