ACTUALITAT


La xarxa solidària de Badalona: molt més que 40.000 àpats repartits durant pandèmia


L’epidèmia de la covid-19 ha fet aflorar les grans necessitats que tenen les persones a la ciutat i també ha fet palesa la solidaritat que, sense esperar a l’acció oficial, ha fet bó el lema: «només el poble salva el poble»


xarxa-solidaria-de-badalona
 Un grup de voluntàries i voluntaris amb els carrets amb els quals duien els àpats a les cases


Tomeu Ferrer - 10/07/20         

twitter share   facebook share

Durant la pandèmia originada per la covid-19 hi ha hagut badalonins que no han esperat que les administracions públiques actuessin, tot i desitjar que aquestes lideressin el suport als afectats per la crisi sanitària. De manera solidària i auto organitzada han treballat per ajudar els veïns i veïnes que més ho necessitaven fent bo el lema: «només el poble ajuda el poble».

 

El 14 de març el govern espanyol va comunicar ‘l’estat d’alarma’ davant la pandèmia del coronavirus. Això obligava tothom a tancar-se a casa. Diverses entitats i persones de la ciutat van pensar que la mesura podia afectar molt negativament els veïns i veïnes que usualment tenen més necessitats. I es van posar a treballar. Així, organitzacions com associacions de veïns i veïnes, Fampas, associacions de defensa del dret de l’habitatge, centres socials com l’ateneu Sant Roc i l’entitat Sant Jaume, es van posar mans a l’obra. Així va néixer la xarxa solidària de Badalona, segons explica el seu portaveu, Carles Sagués.

 

Ara, quatre mesos després, els seus protagonistes recopilen dades sobre el què ha significat la creació d’aquesta estructura que va néixer per donar una resposta ràpida i àgil a unes necessitats que no podien esperar a resolucions administratives.

 

Dies després de decretar-se el confinament, diverses entitats rebien informacions de badalonins i badalonines que, per uns motius o altres, no podien cobrir les seves necessitats bàsiques. Així, explica un voluntari, una de les primeres accions va ser atendre una senyora d’edat que volia que algú portés un mòbil a Can Ruti on estava ingressat el seu marit. Aquelles petites coses que acaben sent poderoses. «Inicialment es va pensar a ajudar a fer les gestions que calen per obtenir ajuda» diu Sagués, però de seguida van notar que hi havia una necessitat peremptòria: menjar. Com que el confinament implica tancar les persones a casa, tot el que eren els ingressos procedents dels petits mercats i l’economia informal que hi viu al seu voltant es van estroncar l i la fam va aparèixer en moltes cases.

 

«En primer lloc vam buscar en llocs que ja feien habitualment tasques d’ajuda amb menjar, parròquies i centres socials. Amb això vam fer les primeres bosses que van anar repartint entre aquells que ens havien connectat», diu Sagués. Un altra acció va ser acompanyar a supermercats famílies amb necessitats alimentàries i amb fons que s’havien recollit en una col·lecta es pagaven les compres de menjar que feien. Així s’evitaven distorsions com repetir sempre els àpats o donar de menjar només per adults a qui té diversos nens a una casa, explica el representant de la xarxa. Més tard es van obtenir targetes comprades als supermercats amb les quals es podia treure menjar o productes de neteja pel valor facial d’aquests documents.

 

El repartiment inicial de menjar va fer que en els barris amb més necessitat hi corres la veu i molts dels que fins aquell moment passaven penúries s’adrecessin a la xarxa, i també a les entitats que en són membres, demanant ajuda.

 

Cuines solidàries

 

L’increment de necessitats va fer que entrés en joc un nou element. El Centre Sant Jaume, vinculat a la fundació Carles Blanc, el servei de preparació d’aliments, Francesc Roca, es va posar en contacte amb la xarxa. Aquest centre, que habitualment proporciona servei de cuina a casals, escoles i centres cívics, a causa del confinament s’havia quedat sense feina. Però els seus responsables volien fer alguna cosa en favor de la ciutadania. Havien fet una crida a les xarxes anunciant la iniciativa «una àpat per 50 cèntims». Aquesta oferta implicava la possibilitat de servir menjars preparats amb una capacitat que va arribar a 520 racions diàries.

 

«Ens van contactar i la xarxa va oferir el mecanisme de distribució per fer arribar fins a les famílies aquests menjars», diu Sagués. L’operació requeria una certa logística: furgonetes, voluntaris i voluntàries per fer arribar els àpats fins a les cases. També feien falta llistats amb les adreces i una feina prèvia de comprovació. Tot plegat va implicar una tasca diària de més de 20 persones durant dos mesos. Com que les necessitats no van deixar de créixer el repartiment, que es feia inicialment cada dia, va acabar sent cada dos dies a causa dels problemes logístics que implicava l'operació. El centre neuràlgic d’aquesta operació va ser l’Institut Eugeni d’Ors.

 

Lideratge frustrat

Des de l’inici de la situació excepcional la xarxa va voler col·laborar amb l’ajuntament de Badalona en la tasca d’ajut social. Fins i tot, segons puntualitzen, en un comunicat van demanar que fos el consistori, llavors presidit per Àlex Pastor, del PSC, qui liderés les operacions de suport a la ciutadania. «No vam tenir una acollida positiva», diu Sagués. En síntesi la resposta a l’oferiment va ser, afirma, que el consistori no podia fer res si l’ajuda no passava abans pels serveis socials.

En concret, una representació de la xarxa es va reunir amb la regidora que en aquell moment assumia serveis socials, Aïda Llauradó, i segons expliquen el resultat va ser infructuós. Globalment la resposta va ser que «no era veritat que no hi hagués gent coberta pels serveis socials», diu Sagués. Però, quan es va intentar aconseguir una ajuda molt més puntual i concreta, com la cessió d’una furgoneta municipal amb el seu conductor, per donar suport al repartiment, tampoc es va aconseguir, afirmen.

El cert és que la xarxa va continuar la seva tasca, que han quantificat en el repartiment a Badalona de més de 40.000 àpats durant el període excepcional. I, curiosament, la fi del servei ha tingut a veure amb l’aixecament del confinament. Quan això va passar, els responsables de les cuines, que havien estat proporcionant el menjar i la matèria primera, van començar a rebre comandes per reprendre el servei en els centres socials i escolars a qui abans de la crisi subministraven i no van poder seguir amb el repartiment solidari a Badalona.

L’agrupació d’entitats solidàries va comunicar a totes les persones que rebien ajuda i de les quals tenien dades, que a partir d’aquell moment qualsevol acció s’havia de fer a través dels serveis socials. Un dels mecanismes possibles era acudir als serveis dels dos bancs d’aliments que es van posar en marxa durant la pandèmia. «En uns fulletons vam comunicar a la gent on havien d’adreçar-se si tenien necessitats com menjar. No sabem com ha funcionat. Sí que sabem que alguns dels que han anat a l’Ajuntament han estat citats per al setembre», assegura Sagués.

 

La necessitat s’estén per barris

 

Si inicialment la part més importants dels demandants d’ajuda eren veïns del barri de Sant Roc, la persistència de la situació va fer que territorialment s’ampliés l’abast de l’atenció i també l’origen social. Per primer cop, expliquen els voluntaris, demanaven ajuda persones i nuclis familiars que mai havien demanat res a serveis socials. Persones que, d’una manera o altra abans de la pandèmia econòmicament anaven fent. Així, potser un dels membres de la família treballava de manera precària però també enllaçant uns contractes amb altres, mentre que l’altre progenitor venia en els mercats, fregava escales o cuidava gent gran i així cobrien les necessitats. Amb l’epidèmia tot va canviar i els estalvis es van fondre molt aviat.

 

Els mesos en què ha durat l’acció de la xarxa les accions que han assumit han estat molt variades i els contactes amb persones treballadores ha ajudat a estendre la solidaritat. Així, els voluntaris expliquen que arribaven avisos de persones que havien estat hospitalitzades a Can Ruti i que havien comentat als serveis socials que a casa no tenien menjar. En obtenir l’alta es passava informació perquè els repartidors de la xarxa hi duguessin els àpats. És feia així perquè calia rapidesa. Altres avisos procedien de les escoles, on l’equip docent tenia certesa que hi havia grans necessitats, afirmen. També s’han repartit altres productes imprescindibles per a la vida, com material escolar, a petició dels centres escolars, i també,paper , llapis i material per fer tasques d’educació. I en el moment àlgid de la pandèmia es van repartir a les portes dels Centres de ‘Atenció Primària mascaretes fetes per persones voluntàries.

 

Tot i l’apaivagament de la situació, els voluntaris de la xarxa segueixen coordinats i decidits a mantenir la guàrdia alta perquè darrere de l’epidèmia sanitària hi ha un altra amenaça igual de greu, la produïda per una feblesa econòmica que pot causar un gran dany a la cohesió social de la ciutat, afirmen.

 


ACTUALITAT

05/08/20

mural-d-homenatrge-a-neus-catala-foto-ebredigital

Joan Peiró, Valeriano Weyler i Neus Català en un carrer de Badalona

Un històric sindicalista i ministre republicà i una militant comunista i antifeixista tenen relació amb un carrer del barri del Progrés que encara manté el nom d’un militar colonial que es va fer famós per la sagnant repressió aplicada a Cuba i contra els treballadors catalans
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

05/08/20

manifest-de-suport-a-marcel

Suport ciutadà a Marcel Vivet a qui la Generalitat demana 4 anys de presó a causa d’una manifestació independentista

El Govern acusa el jove de les ferides al canell denunciades per agents fruit de la protesta amb pintura de colors del 29 de setembre de 2018
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

30/07/20

veins-de-sant-roc-protesten-contra-el-desnonament-de-persones-afectades-per-covid-foto-guanyem-badalona

Alta tensió pel desnonament d’una família amb un membre amb Covid d’un habitatge de Sant Roc

Entitats veïnals i Guanyem Badalona s’oposen a l’actuació i consideren incomprensible que es faci fora de casa sense alternativa a persones que estan en quarantena a causa de la pandèmia
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

29/07/20

mural-d-homenatge-a-la-xarxa-solidaria-a-sant-roc-foto-xarxa-solidaria-de-badalona

Mural a Sant Roc per recordar la tasca de la Xarxa Solidària de Badalona

L’artista, Ana Blue, ha fet l’obra per recordar la feina feta durant el confinament per les voluntàries i voluntaris en favor de la gent que ho necessitava
Llegir l'article complet