ACTUALITAT


Joan Peiró, Valeriano Weyler i Neus Català en un carrer de Badalona


Un històric sindicalista i ministre republicà i una militant comunista i antifeixista tenen relació amb un carrer del barri del Progrés que encara manté el nom d’un militar colonial que es va fer famós per la sagnant repressió aplicada a Cuba i contra els treballadors catalans


mural-d-homenatrge-a-neus-catala-foto-ebredigital
 Mural d'homenatrge a Neus Català, foto Ebredigital


Tomeu Ferrer - 05/08/20         

twitter share   facebook share

El 23 de juliol de 1942 va morir per afusellament després d’un consell de guerra, Joan Peiró, que havia estat dirigent de primera línia de la CNT, cooperativista i també durant més de 15 anys va ser a Badalona sindicalista a la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, precursora del sindicat CNT al qual estaria vinculat durant la resta de la seva vida.

 

Una petita placa al carrer General Weyler recorda que el líder obrer va viure en aquell indret, concretament al número 211. Aquesta adreça consta con a domicili de Peiró en el document en el qual inscriu la societat al Govern Civil de Barcelona, segons recullen Jordi Albaladejo i Joan Zambrana en el seu llibre: Inicis d’un sindicalista llibertari: Joan Peiró a Badalona 1905-1920, d’Edicions fet a mà.

 

Si es mira a partir d’un cercador es veu que la casa on va viure Peiró es manté gairebé com devia estar l’any 1915. El carrer té encara el nom del general, que es va fer famós durant la guerra de Cuba. Es tracta d’una curiosa intersecció històrica, però la cosa no quedarà aquí.

 

Peiró va ser des dels seus inicis un organitzador obrer. Ho va ser com ara secretari general de la 'Federación Española de Vidrieros y Cristaleros' (1916-1920) i director de les publicacions 'La Colmena Obrera' (òrgan dels sindicats de Badalona) i 'El Vidrio' (portaveu dels vidriers federats).

Tot i ser fill del barri del Poble Nou de Barcelona, Peiró va estar molt vinculat a Badalona. I en els seus inicis va col·laborar amb algunes publicacions republicanes, com usualment passava en una simbiosi entre el republicanisme, majoritàriament representat pel partit lerrouxista i les organitzacions obreres.

 

Es conegut que després del seu pas pel sindicalisme a Badalona, Peiró va retornar a Barcelona i finalment es va traslladar a Mataró, sempre vinculat al cooperativisme vidrier i assumint responsabilitats a la CNT. El 1937 va ser nomenat ministre d’indústria en el primer govern estatal en el qual hi van participar membres de la CNT. En acabar la guerra civil va ser detingut a França i extradit a Espanya on, a Madrid va patir maltractaments i també va rebre l’oferta de salvar la vida a canvi de la seva implicació en l’organització dels sindicats franquistes. Peiró, tot i saber que li costaria la vida, va rebutjar l’oferiment i va ser executat per afusellament amb altres sis llibertaris, al camp de tir de Bétera, al País Valencià.

 

En retornar la democràcia Badalona va recordar Peiró amb un carrer al barri de Casagemes i també amb un centre de formació ocupacional.

 

A Winston Churchill es vincula una frase que afirma que «els Balcans tenen més història de la que poden assumir». A un altre nivell es podria dir el mateix de Badalona. El carrer General Weyler en seria un exemple en aquest sentit.

 

Valeriano Weyler va ser un noble, militar i polític espanyol, nascut a Mallorca. Ha passat a la història per la seva activitat en la coneguda com a Guerra de Cuba, però també va tenir una destacada actuació en la repressió de les protestes obreres de l’any 1909, que es coneixen com la Setmana Tràgica. Abans, entre 1893 i 1895 va assumir la capitania general de Catalunya. Durant el seu mandat va reprimir el moviment obrer de Barcelona. Primer infiltrant espies en els sectors anarquistes, cosa que el 1894 va suposar la detenció de 415 persones. Com a forma de mostrar el seu domini de la situació, Weyler, que era baixet i prim, va decidir assistir cada nit a l’òpera i al teatre, una forma d’afrontar la fortalesa dels anarquistes, que havien mort el seu predecessor a Barcelona, el general Arsenio Martínez Campos.

 

Weyler va ser nomenat capità general de Cuba i quan va sortir de Barcelona cap a l’illa, les ‘forces vives’ de la ciutat el van acomiadar multudinàriament després d’una campanya de suport encapçalada per Foment del Treball.

 

A l’illa del Carib Weyler va adoptar una política de gran virulència contra els independentistes, que havien arribat fins a prop de l’Havana. Els rebels cubans havien mostrat molta força davant la política conciliadora del seu predecessor a la direcció militar espanyola.

 

Weyler va aportar una novetat en la lluita contra els independentistes cubans. Veient que els rebels tenien el suport dels camperols va adoptar la política de les concentracions que obligava els camperols a deixar el camp i els obligava a viure en camps. El primer cas va afectar Pinar del Río on es camperols havien de concentrar-se en llocs controlats pels soldats espanyols. Al mateix temps s’eliminaven els sembrats perquè no els poguessin utilitzar els rebels. A través d'aquells decrets, entre 400.000 i 500.000 cubans van ser arrencats de les seves llars i separats de les seves terres i el seu bestiar per ser conduïts cap a ciutats en què es trobarien unes situacions penoses.

 

En una carta enviada a la península per un subordinat de Weyler. Aquest afirmava que des de l’arribada a Cuba del nou capità general les coses havien canviat: «Ahora nuestros jefes no se andan con chiquitas; a todo el que encontramos por el campo le cortamos la cabeza» i

 

Però Weyler, que sembla que havia estat a punt de guanyar la guerra a Cuba, va perdre l’embat respecte a l’incipient opinió pública. El 9 d’octubre de 1.897, amb un govern liberal a Madrid, Weyler va ser rellevat del seu càrrec a Cuba. La seva arribada a Barcelona, va ser apoteòsica, Foment del Treball, la gran patronal, s’hi va bolcar. Al prt van sovintejar els crits de «Cuba Española», semblants als que anys més tard es farien sobre «Catalunya espanyola» Feia poc que un informe de l’inspector general de sanitat de l’exèrcit espanyol reconeixia que a l’Illa hi havia als hospitals militars 32.000 soldats ferits o malalts.

 

Badalona aprova canviar el nom pel de Neus Català

 

No estranya, doncs, que Badalona els primers anys del segle XX dediqués un carrer Weyler on viuria uns anys el sindicalista Peiró.

 

El 30 d’abril de 2019 els grups de Guanyem Badalona i Esquerra AvancemMES van presentar una moció al Ple de l’Ajuntament de Badalona, per tal de canviar el nom del carrer General Weyler, al barri badaloní del Progrés, pel de Neus Català.

 

El 2 de maig de 2019 El Ple de l’Ajuntament de Badalona va aprovar en la sessió ordinària celebrada el dimarts 30 d’abril una moció per canviar el nom del carrer General Weyler pel de Neus Català. La moció es va aprovar amb els vots favorables dels grups municipals de GBC, PSC, ERC, PDiU i ICV-EUiA. El grup municipal del PP va votar en contra.

El 1915 quan Peiró demanava permís per crear la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, als Guiamets, al Priorat, naixia Neus Català, una activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola i comunista orgullosa tota la seva vida. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

La Generalitat de Catalunya la guardonà amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, fou escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir al camp d’extermini.

El 2019, per votació del Consell de París del febrer del mateix any, la Ciutat de París li va atorgar la Medalla Gran Vermell, la màxima distinció de la capital francesa. El juliol, el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polítics, la creació d'un carrer en la seva memòria. El 3 d'octubre de 2019, dins els actes del 80è aniversari de l'alliberament de París, va ser inaugurat l'allée de Neus Català.

A Catalunya, nombroses localitats han ret homenatge a la figura de Neus Català dedicant-li un carrer com Ginestar, Gavà, Sant Adrià de Besòs, Montblanc, Premià de Mar i una plaça a Rubí. La decisió del consistori de Badalona no ha avançat.

 

iLa Guerra de Cuba: Carles Llorenç i Clàudia Pujol, Editorial Proa.


HABITATGE

02/12/20

la-parella-va-tenir-el-fill-dimarts-i-te-anunciat-el-desnonament-dijous-3-de-desembre-foto-srsb

Insten el desallotjament judicial del pis a Sant Roc d’una parella dos dies després de tenir una criatura

La situació és delicada perquè la dona pateix covid-19 i a la llar hi viu també la sogra amb minusvalidesa
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

30/11/20

albiol-ha-tret-pit-en-la-presentacio-de-l-enquesta-sociopolitica-de-badalona-2020-foto-tomeu-ferrer

La població de Badalona, satisfeta de viure-hi, mentre creix la percepció de mala imatge exterior de la ciutat

L’equip de govern de l’ajuntament s’atorga la millora en seguretat i neteja tot i que l’enquesta recull tot el 2020 i no pregunta en concret pel mandat actual
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

30/11/20

la-presencia-de-lleal-ha-presidit-la-concentracio-a-la-placa-de-la-vila-foto-tomeu-ferrer

La concentració a Plaça de la Vila en favor dels presos polítics esdevé un homenatge a Jordi Lleial i Giralt

Centenars de persones omplen la plaça com en els moments àlgids de la demanda popular contra la repressió i en favor de l’amnistia
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

26/11/20

poliesportiu-de-casagemes-foto-badalona-cat

Detecten nous brots de legionel·losi a instal·lacions esportives de Bufalà i de Casagemes

En aquests llocs es va detectar l’any 2019 els primers casos d’afectació causada pel bacteri i llavors l'ajuntament va aplicar un pla d’urgència en tres mesos
Llegir l'article complet