Tomeu Ferrer - 17/11/20
Entitats com Stop Mare Mortum, la coordinadora Obrim Fronteres i la Plataforma Badalona Acull han fet un acte on reclamen que les autoritats locals facilitin l’empadronament de les persones que ho reclamen. El tràmit és clau per accedir a drets fonamentals com la sanitat o l’educació, o obtenir suport dels serveis socials i ajudes d’emergència.
En el cas de Badalona expliquen que fins al darrer canvi d’alcaldia, del PSC al PP, s’havia elaborat una mena de protocol perquè els serveis administratius poguessin obviar algunes de les informacions que cal proporcionar per accedir a formar part del padró. Amb el nou equip de govern la cosa ha canviat i les entitats denuncien que es produeixen problemes quan les persones que tenen problemes habitacionals van a l’ajuntament a inscriure’s en el padró.
Per aqusest motiu la pancarta darrere la que s’ha fet l’acte denuncia que a Badalona no s’inscriu al padró a tots els qui i tenen dret.
La crisi econòmica ha fet proliferar situacions crítiques en quant a l’allotjament. Cada cop és més habitual que hi hagi persones que recorrin al relloguer de cambres o a compartir pis i que per tant, no disposen de documents que acreditin quin és el seu domicili. També passa que hi ha propietaris que no autoritzen a declarar on viuen aquestes persones perquè el seu lloguer no està declarat fiscalment.
Davant la situació esmentada hi ha ajuntaments, com el de Barcelona, que actuen de manera àgil i diligent intentant no encallar les gestions. Així, per exemple, hi ha consistoris com el de la capital catalana que ha accedit inscriure persones que no tenen llar en adreces de serveis municipals.
A Badalona, segons expliquen les entitats solidàries, l’ajuntament no empadrona totes les persones que van a reclamar-ho. Es produeixen diverses situacions. Una és que des dels serveis centrals del Viver s’envia la persona peticionaria als serveis del districte on afirma que viu. I en aquest punt es torna a enviar la sol·licitant als serveis socials, que no l’atenen perquè, no està empadronada. .
També hi ha constància de denegacions del padró perquè des de l’administració local de Badalona, en no disposar de títols relatius a l’habitatge, es denega. Això fa que les persones s’hagin d’inscriure en un registre de persones sense llar, que tenen un àmbit d’atenció diferenciat o també passa que persones que no eren al domicili quan es va fer la comprovació, no han estat inscrites al padró.
laberint administratiu
Les lleis a Espanya són un veritable laberint administratiu. Així, per accedir al permís d’estada, que dóna dret a un permís de treball, cal estar empadronat. I es dóna el cas d’una persona que fa anys que viu a l’Estat espanyol i que perd el dret a regularitzar la seva presència perquè no ha pogut demostrar quin és el seu domicili en patir, per exemple, un desnonament.
Les entitats solidàries amb els sol·licitants d’inscripció al padró intenten acompanyar-los en la gestió d’inscripció. Si els treballadors municipals no accedeixen a fer la gestió entren al registre una petició oficial i, en virtut del silenci oficial es posa en marxa el mecanisme perquè si no hi ha una decisió en contra puguin reclamar ser empadronades. A Badalona, però aquest mecanisme té traves i les associacions reclamen que al web municipal on es diu que en aquesta gestió no funciona el silenci administratiu, es tregui aquesta menció perquè entenen que no és legal.
També a les entrevistes prèvies es des de l’administració es reclama que les persones que volen ser inscrites al padró han de ser conegudes per Serveis socials, però, al mateix temps, Serveis socials no admet peticions de persones sense domicili fix perquè no estan empadronades.
Altra queixa és que a Badalona es tarda fins a sis mesos a aconseguir la inscripció en el padró i que persones que han demanat ser ateses per realitzar aquest tràmit han estat citades pel mes de gener.
Les entitats badalonines recorden que el dret de qualsevol persona a que viu a una població a ser inscrita al padró es va fixar per primer cop en la llei de bases locals de 1887. Des de llavors s’han produït inscripcions independentment de les controvèrsies que hi pogués haver respecte del domicili o l’estat de la propietat del vei o veïna. En aquest sentit, en el manifest de conclusions de l’acte, les associacions denuncien que «no hi ha voluntat política per facilitar que les persones que no poden justivicar un domicili siguin inscrites al padró «hi han obstacles, pals a la roda, no et diuen que no però ajornen tot el que poden el tràmit. Unapersona no acompanyada o que tingui dificultats amb la llengua va completament perduda alhora d’aconseguir aquest dret» afirmen.
L'oposició es posiciona
Les forces de l’oposició van votar una moció en defensa del dret al padró, que no va tirar endavant perquè el PSC es va abstenir i el PP hi va votar en contra. Enaquest sentit, tant les entitats com la resta de partits de l’oposició de Badalona intentaran convèncer el PSC perquè repensi la seva posició.
Maria Dolors Sabaté, regidora de Guanyem Badalona ha estat més directa. Ha afirmat que l’alcalde, Xavier Garcia Albiol i el govern del PP incompleixen la llei i «voneren drets bàsics de la ciutadania» . Que l’adjuntament fa una il·legalitat, que afavoreix les màfies. La manca de regularització impedeix les persones accedir a drets bàsics com l’accés a serveis socials, sanitat o educació.
Aïda Llaurador, de Badalona En Comú Podem s’ha mostrat solidària amb les entitats i ha reclamat l’ajuntament de Badalona que garanteixi l’empadronament i doti el servei de més recursos i un protocol clar. També ha recodat que el Defensor de la Ciutadania va denunciar fa un mes la vulneració de drets de qui no té contracte de lloguer ni una propietat.
La regidora d’ERC Ann a Maria Lara Carmona ha Instat el plenari de Badalona a proposar una altra moció sobre empadronament i ha demanat al PSC local que es replantegi la seva abstenció anterior .
20/12/24
La ‘sopa de pedres’ de Badalona tindrà com a element transversal accions en favor dels col·lectius defavorits de Badalona.
19/12/24
L’AFA de l’Institut Baldomer Solà i el sindicat d’habitatge de Badalona es mobilitzen en favor de dues famílies desnonades.
18/12/24
Nova denúncia per impagaments del sindicat de la Guàrdia Urbana (SIP-Fepol) a l’Ajuntament de Badalona
17/12/24
Albiol es refugia en la ignorància en el cas de les antenes i diu que no es va assabentar de l’assumpte fins al 2018.
