ANàLISI


El Gorg, Badalona i la immigració, més que un incendi, més que una ocupació


La barreja d’una política d’immigració que produeix morts civils, la crisi econòmica fruit de la covid i la criminalització practicada des de l’administració municipal expliquen el drama. Però també mostren la ciutat solidària i acollidora que es va forjar els anys 50 del segle passat


minut-de-silenci-de-les-victimes-del-gorg-a-la-placa-de-la-vila-foto-tomeu-ferrer
 Minut de silenci de les víctimes del Gorg a la Plaça de la Vila foto Tomeu Ferrer


Tomeu Ferrer - 12/12/20         

twitter share   facebook share

l tràgic incendi d’una fàbrica abandonada al barri del Gorg de Badalona, amb cinc persones mortes i 25 ferides, posa davant del mirall les contradiccions socials, locals i generals que ha generat la política immigratòria els últims anys.

Amb l’edifici encara en flames, les primeres valoracions que feia en roda de premsa improvisada l’alcalde conservador de Badalona, Xavier Garcia Albiol, mostraven una falta de concreció important. Deia Albiol que a la nau hi vivien entre 150 i 200 persones. La diferència és molt gran, però l’explicació és clara. Ni l’ajuntament ni ningú sap quantes persones hi havia al Gorg, perquè a Badalona, a diferència d’altres ciutats com Barcelona, es posen impediments quan una persona immigrant vol empadronar-se. I si no hi ha padró, no hi ha possibilitats a la llarga de regularitzar la seva situació administrativa a l’Estat espanyol. No es pot trobar feina i no es pot aconseguir tampoc permís d’estança si l’entrada al país és irregular.

I si una persona no pot treballar legalment, com viu? La resposta és que ho fa en la precarietat més absoluta. Això es tradueix majoritàriament en la recollida de ferralla o cartons. Aquesta és la imatge d’una persona subsahariana, que arrossega un carro de supermercat carregat de deixalles del consumisme. Com que només aconsegueixen diners per sobreviure, no poden ni tenir una aparença convencional. Per descomptat, no poden llogar pisos, perquè no tenen papers. No poden accedir a la sanitat pública perquè administrativament no existeixen i els seus fills no es poden escolaritzar. Es renten a les fonts públiques i s’escalfen precàriament en edificis que, efectivament, ocupen, perquè no poden pagar el lloguer ni, segurament els llogarien. Aquesta és part del menú que quan es produeix una espurna acaba amb un incendi de conseqüències com les viscudes a Badalona.

La llei d’estrangeria, a l’origen

L’origen de tot és la llei d’estrangeria, que va dissenyar i aplicar el PP, però que manté el govern del PSOE de Sánchez. Però, en algunes poblacions la política municipal intenta apaivagar la duresa de la situació. A Badalona, això va passar durant els anys de mandat de Dolors Sabater. Amb la seva substitució pel govern d’Àlex Pastor, del PSC, va començar l’enduriment de la situació. I Albiol, conseqüent amb la seva pràctica tendent a polaritzar la societat, ha radicalitzat el tracte amb els més pobres entre els pobres. Que diferent és la seva política si es compara amb la de l’alemanya Àngela Merkel, amb qui el PP comparteix adscripció internacional!

Albiol sempre ha tendit a vincular immigració amb delinqüència. Tot i que ell ha estudiat alguns anys de dret, en aquest cas no aplica la presumpció d’innocència. Ho va fer amb l’edifici del Gorg encara en flames i un dia després fonts dels mossos afirmen no tenir constància que en l’edifici hi hagués ‘activitat delinqüencial’. Tant se val. A l’incendi, junt amb els bombers, van acudir nombroses unitats antiavalots de la policia catalana. Algú pensa que això mateix hauria passat a l’Eixample de Barcelona en un foc declarat en un edifici d’habitatges?

En l’accident hi ha una part poc explicada. La Guàrdia Urbana de Badalona, convertida en guàrdia pretoriana d’Albiol, minuts abans de l’incendi, acompanyada per la Policia Nacional estava fent controls a la porta de l’edifici que més tard es va cremar. L’explicació de l’alcalde és genèrica i inconcreta: problemes de convivència, va dir. El cert és que ell mateix reconeix que no podien entrar a l’edifici perquè els jutges no han donat permís, cosa que haurien fet si hi hagués indicis creïbles d’activitats il·lícites.

El Gorg és un barri que tradicionalment ha acollit gent treballadora. Els últims anys, amb la construcció del dit canal que arriba fins al port, s’han fet nombroses urbanitzacions de pisos on viuen gent jove i famílies vingudes algunes d’elles de Barcelona. Això explicaria les diferents reaccions dels veïns a la presència del col·lectiu d’immigrants. Hi ha persones que parlen de bona relació i altres que parlen de baralles i problemes de convivència. Generalment no s’explica que aquests darrers són problemes dins la mateixa col·lectivitat immigrant que acull persones de molts països i tradicions diferents, tot i que se’ls agrupa amb la denominació genèrica de subsaharians. I, segur que s’han donat casos vinculats amb droga. Però, tot indica que han estat actituds individuals i no col·lectives, vaja, com a la resta de la societat.

Pobres i estrangers

Badalona ha estat en els últims sis mesos escenari de l’enduriment de l’administració municipal cap als més pobres. Les víctimes de l’esfondrament d’un edifici al barri de la Salut, deu famílies, algunes amb menors, que de cop es van quedar sense res, vivien en pensions pagades per l’ajuntament. Amb l’arribada d’Albiol es va canviar la política i les famílies van quedar al carrer. Amb l’ajuda d’associacions solidàries van iniciar un via crucis demanant empar als serveis socials municipals. La resposta va ser negativa. Van acampar davant l’ajuntament i amb moltes pressions van aconseguir que les famílies amb menors tinguessin pagats uns dies a una casa de colònies de la Serra de Marina. Finalment, tot el col·lectiu va entrar en un edifici de la Generalitat que estava tancat, l’han netejat i encara hi viuen per què el Govern ha mirat cap a un altre lloc. Tots els components del grup són magribins, que tenien la seva situació perfectament integrada. I això en un ajuntament que declara superàvit. Tant se val.

El 17 de novembre passat, entitats com Stop Mare Mortum, la coordinadora Obrim Fronteres i la Plataforma Badalona Acull reclamaven davant l’ajuntament que les autoritats locals facilitessin l’empadronament de les persones que ho reclamen. Amb l’últim canvi d’alcaldia, des del consistori es demanen, per exemple, títols de propietat de l’habitatge o contractes de lloguer per a ser inscrits en el registre, obviant que hi ha moltes persones que viuen de relloguer o en condicions encara més precàries i no poden complir els nous requisits. I sí, la majoria dels afectats són estrangers!

I, també a Badalona la pràctica dels desnonaments, un cop que el confinament va obrir la porta, ha fet que les expulsions de pisos, ocupats o no, estiguin a l’ordre del dia. Fa poc es va intentar desallotjar una parella que havia tingut un fill el dia abans, mentre la dona tenia símptomes de la covid. El desnonament es va ajornar fins al febrer.

Al barri de Sant Roc, amb població amb moltes carències, durant sis dies el subministre elèctric s’ha interromput. El consum, a causa del fred, havia augmentat i en molts casos hi ha gent que ‘punxa’ les línies. L’empresa elèctrica no inverteix en aquell indret. El fet és que davant les queixes l’ajuntament no s’ha mogut. Els veïns són pobres i la companyia elèctrica és poderosa. Sant Roc fa frontera amb el Gorg.

Badalona solidària

I junt amb el panorama negre hi ha la Badalona solidària. Hores després de l’incendi s’iniciava una col·lecta de roba d’abric, mantes i aliments per a les víctimes de l’incendi. El local independentista que acollia la iniciativa es va veure desbordat per les aportacions de persones i associacions de veïns. Els badalonins hi duien, en un degoteig que durarà almenys dos dies, una manta, aigua envasada, arròs, fruita o cigrons. Els joves solidaris van fer dijous un petit comboi de furgonetes fins als llocs on ara hi ha els afectats per l’incendi.

Badalona es vanta de ser una ciutat acollidora. Ho va ser quan el segle passat hi van acudir desenes de milers de persones d’altres indrets. Es van millorar els barris a base de reivindicació i lluita. Llavors la gent treballadora ajudava els que estaven pitjor. I ara mateix, durant el confinament la solidaritat veïnal va proporcionar més de 45.000 àpats a qui més ho necessitava. La gent per la gent.

Open Arms

Una metàfora de la situació és que el Gorg, on hi ha la fàbrica cremada, està situat pocs centenars de metres del port de Badalona, on hi ha la seu d’Open Arms. L’entitat creada per salvar persones a la mediterrània. De manera que mentre s’evita la mort al mar, un cop desembarcades, aquelles persones es deixen morir administrativament i de vegades pràcticament.

També existeix una part de la ciutat que fa uns anys es mira de reüll els nouvinguts. Aquesta porció, que no és majoritària al conjunt de Badalona, sí que ho és en alguns dels barris d’antiga immigració. Anys de campanyes fomentant la malfiança amb el que acaba d’arribar han fet forat. Molt temps dient a la gent que és classe mitjana han donat el seu fruit. L’abandó del carrer per part de les forces polítiques d’esquerres i la seva opció pel despatx i la moqueta ha deixat un gran buit. I aquí és on Albiol obté els millors resultats. Bé, i també al barri exclusiu de Mas Ram, on viu l’alta societat badalonina.

 


ACTUALITAT

16/04/21

els-veins-de-llefia-reforcen-la-seva-reivindicacio-per-evitar-que-s-obri-un-bingo-en-una-zona-de-badalona-amb-alta-precarietat-foto-aavv-sant-mori-de-llefia

L’Ajuntament de Badalona va dir a la Generalitat que el local on es vol obrir un bingo a Llefià és apte per a ús recreatiu

El Govern català afirma que el permís definitiu per a obrir una sala on es practiqui el joc al barri depèn de l’obtenció de les llicències municipals d’obres i de l’exercici de l’activitat
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

15/04/21

veins-de-llefia-mostren-cartells-contra-la-instal-lacio-del-bingo-al-barri-davant-del-punt-on-es-vol-obrir-el-negoci-del-joc-foto-plataforma

Les entitats de Llefià en peu de guerra contra l’obertura d’un bingo en una zona molt castigada per la precarietat

La plataforma veïnal s’oposa a l’obertura a Badalona d’establiments que fomentin el joc i les apostes en llocs propers a centres educatius, sanitaris i socials
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

15/04/21

el-partit-guanyem-denuncia-persecusio-sindical-dins-de-la-guardia-urbana-de-badalona-i-n-acusa-l-equip-de-govern-foto-arxiu

Guanyem insta el cessament de la regidora de seguretat arran de l’estrany robatori a un líder sindical de la Guàrdia Urbana

El partit reclama una comissió d’investigació per esbrinar què hi ha darrere de l’estrany succés i denuncia la ‘criminalització de l’activitat sindical’ duta a terme des de l’equip de govern del PP de Badalona
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

13/04/21

imatge-de-la-taquilla-objecte-del-robatori-i-la-denuncia-presentada-font-sfp-fepol

Estrany robatori a dependències de la Guàrdia Urbana de Badalona amb accés restringit

Troben forçat el pany de la taquilla d’un delegat sindical i a l’interior hi localitzen una samarreta i un DNI sostret. L’afectat ha notat a faltar unes claus i un rellotge
Llegir l'article complet