EDUCACIÓ


Centre Sant Jaume de Badalona: «El que ha fet la crisi és treure el poc maquillatge que amagava la situació real de necessitat»


La fundació Carles Blanch, impulsora del Centre Sant Jaume és a punt de celebrar els 25 anys de la seva creació al barri del Gorg. Preveuen estrenar un nou local en un edifici singular fet de fusta. Tot enmig del repte de donar respostes a necessitats que la pandèmia ha disparat.


nuria-arias-i-paco-angel-portaveus-del-centre-sant-jaume-de-badalona-foto-tomeu-ferrer
 Núria Árias i Paco Ángel, portaveus del Centre Sant Jaume de Badalona Foto: Tomeu Ferrer


Tomeu Ferrer - 27/01/21         

twitter share   facebook share

El Centre Sant Jaume és una altra de les entitats que a Badalona fan feina de formiga en favor de la ciutadania. Situat al barri del Gorg des de fa gairebé 25 anys, la seva tasca té múltiples vessants: donen suport a l’escolarització, orienten i també ajuden a la inserció laboral, fan educació en el lleure, ajuden a que es desenvolupin les habilitats socials de nens i nenes i també de les seves famílies.

 

Núria Àrias és responsable de voluntariat i de comunicació de l'entitat, i Paco Ángel és patró i també treballador de la fundació Carles Blanch, que és la iniciadora de l’entitat. Els dos responen conjuntament des del local que l’entitat té al Gorg cedit per Càritas

 

Què és el Centre Sant Jaume?

 

N. A. D’entrada és una entitat sense ànim de lucre que ens dediquem a acompanyar els processos socioeducatius d’infants i joves i les seves famílies en risc d’exclusió social i amb risc de vulnerabilitat, especialment a la zona de Badalona sud.

 

I quines coses feu ara?

 

N.A. Quan va néixer, fa 24 anys, aquest any fem el 25è aniversari, es va crear un centre obert, d’atenció diürna, bàsicament per infants. Vam començar amb un projecte, hem anat creixent així i ara tenim quatre projectes en marxa.

 

Quins són?

 

N.A. Fem atenció a nens i nenes de zero a 3 anys, amb pares i mares que venen, sobretot mares. Venen a l’espai familiar on treballem temes de prevenció . Un altre àmbit afecta dels 6 anys endavant. Es un projecte de centre obert, d’atenció socioeducativa . En aquest projecte treballem per les tardes en tres franges d’edat. La primera de 6 a 12 anys. La segona de 12 a 16 anys i, la franja dels més grans a partir dels 16, on sobretot fem inserció sociolaboral.

 

Tenim també una UEC, una Unitat d’Escolarització Compartida, amb 16 alumnes de secundària.

 

P. A. Aquests alumnes estan matriculats a instituts de tot Badalona, però que cursen els seus estudis aquí perquè estan en situacions d’exclusió i altres problemàtiques. Aquests estudiants fan educació reglada al centre.

 

Aquest és un programa de la Generalitat, del Departament d’Ensenyament, que per diferents motius ens deriven nois i noies que, per causes diferents tenen dificultats especials i venen aquí. Els traslladen provisionalment el seu expedient, cursen les assignatures de la ESO aquí i també s’examinen aquí , i després quan la seva situació millora retornen als seus centres.

 

Els nois i noies són d’aquesta zona de Badalona o del conjunt de la ciutat?

 

P. A. La UEC és de tot Badalona, hi ha gent del barri i també hi ha gent d’altres zones de la ciutat, perquè l’ajuntament té un conveni amb la Generalitat que és qui ens deriva els alumnes.

 

A més d’aquest tipus de formació, també feu inserció professional?

 

N.A. Orientació sí que la fem, a més, dins del projecte de centre obert hi ha el subprojecte que es diu ‘Activa’t’ que si que ofereix inserció, però això no ho fem nosaltres. En el nostre cas el que fem és orientació perquè els nois trobin feina o formació post obligatòria.

 

P. A. Fa uns anys sí que vam fer formació laboral i es feia aquí. Es feia formació en manteniment. La gent feia pràctiques en empreses, etcètera. També fèiem formació en instal·lacions de plaques solars. Però això ara està aturat. Però, en el nou edifici sí que hi ha previst un projecte d’inserció sociolaboral en hostaleria.

 

No us he preguntat pels vostres orígens. Sembla que té a veure amb institucions religioses?

 

N.A. El nostre origen té a veure amb un centre social dels jesuïtes.

 

P. A. L’escola Sant Ignasi de Sarrià, en el seu centenari, van decidir crear un projecte social. Llavors van consultar amb Càritas i van veure que, d’això fa gairebé 25 anys, la zona que estava més abandonada pel que fa a serveis era aquesta. Van venir aquí i van començar vinculats a la Parròquia Sant Jaume, que està aquí al costat. La parròquia va cedir uns locals, uns baixos que hi ha al carrer Tortosa, a prop de la nau que es va incendiar. Posteriorment es van aconseguir donacions i es va comprar el local en el qual ara s’estan fent obres.

 

Crida l’atenció que un centre d’educació elitista, com el dels Jesuïtes de Sarrià, crees aquest altre centre en un barri que llavors tenia moltes necessitats.

 

N.A. Era una mena d’obra social.

 

P. A. Si va ser això, suposo que per celebrar un centenari es devien plantejar, què fem?, podien haver fet una estàtua, una celebració, etc, i el que van fer va ser crear una obra social. I no només això, professors de Sant Ignasi van venir aquí, i també pares, que tenien la seva casa a Sarrià i venien aquí a fer de voluntaris. La seva voluntat era ajudar a la millora social del barri. I encara ara en el patronat hi ha antics alumnes i també l’AMPA de l’escola Sant Ignasi, perquè, clar, són fundadors. Fins i tot hi va haver gent concreta que va deixar de donar classes a Sarrià per venir aquí.

 

N.A. Amb el temps això s’ha anat professionalitzant i hem creat un equip de persones que exerceixen la tasca educativa.

 

La figura legal del Centre Sant Jaume és la d’una fundació?

 

P. A. Si en principi som una fundació, la Fundació Carles Blanch, que va ser creada des de Sant Ignasi, i el seu primer projecte va ser el Centre Sant Jaume.

 

Tornem als projectes en què treballeu. A més del de la UEC, teniu alguna altra cosa entre mans?

 

N.A. A més del que hem dit tenim també un programa que té les sigles PSAE, que volen dir Programa de Suport a l’Acció Educativa. I el fem a més de a l’espai familiar, a quatre escoles i a un institut de Badalona. En aquests llocs es desplacen educadores i formadors del centre per fer reforç educatiu individual o en grup, es fan les dues modalitats, i també es fan teràpies.

 

P. A. Aquest treball en el territori va sorgir en un moment en el qual a Badalona hi havia molt absentisme escolar. Ara per sort això no passa. Però en aquell moment l’absentisme era tan fort que nosaltres acollíem fent aquí, però les escoles i els instituts de la zona estaven desbordats. Per això es va decidir anar a reforçar els centres, i es van fer convenis amb les escoles del territori, i així es va treballar per evitar que els nois i noies abandonessin massa prematurament els estudis.

 

Tot aquest conjunt d’activitats us suposa tenir una plantilla àmplia?

 

N.A. Som 23 persones. Especialment són educadores, treballadores socials, psicopedagogues, a més de les encarregades de l’administració i la gestió.

 

Tornant enrere, una pregunta elemental, perquè es fan aquests projectes i no altres?

 

P. A. La fundació comença a treballar amb infants, especialment en reforç educatiu. Però es van detectant altres necessitats, per exemple, aquesta del programa de 0 a 3 anys s’emprèn quan se n’adonen que les mares joves, la majoria d’ètnia gitana, però també marroquines o llatines, són tan joves que reprodueixen els esquemes de maternitat de les seves mares. Tenen els nens però no vinculen amb ells. No estableixen hàbits i això fa que aquest nen mengi de qualsevol manera, va a l’escola i després potser abandonarà l’escola. Aquest programa de 0 a 3 consisteix a treballar amb les mares, que potser ja havien vingut al centre fa anys. Doncs, venen aquí als matins, juguen amb ells i adquireixen hàbits de criança per reforçar aquesta vinculació.

 

Per exemple, els nanos d’Activa’t, que fan inserció laboral. Els hem acompanyat des que tenien 5 o 6 anys. Ara s’han fet grans i necessiten que els donin suport en la recerca d’ocupació, un assessorament a l’hora de triar un estudi professional etc. Els nostres projectes són respostes a necessitats que han crescut.

 

Potser es tracta d’aportar solucions més a mida per a les persones que tenen necessitats que no cobreix l’ensenyament ordinari?

 

N. A. Això és un tema de ràtios

 

P. A. Hi ha molt bona relació amb tots els centres educatius, perquè nosaltres no competim.

 

N. A. És que nosaltres també som formadors. A banda de la UEC, que es formació reglada, nosaltres no pretenem competir amb els centres. Nosaltres a les tardes tenim obert i el que volem és oferir un reforç educatiu, però sobretot el que donem és suport emocional. Estem al costat del nen quan fa els deures a les tardes. Nosaltres el que volem és crear rutines, que s’acostumin a berenar, a jugar, a fer els deures....

 

P. A. Els nois del centre obert, els que tenen de 6 fins als 16 anys, quan venen, dues tardes a la setmana sopen aquí. Ara amb la pandèmia ho han de fer a casa. I el sopar els servia per complementar la dieta que no tenen a casa. Amb la pandèmia comencem a detectar que moltes famílies a les quals atenem tenen la necessitat concreta de menjar. Això va fer que sense haver fet mai un projecte de distribució de menjar, la realitat ens va posar en aquest barco.

 

Vau participar en el projecte de repartiment de menjar que va fer la Xarxa Solidària de Badalona en el més dur de la pandèmia?

 

P. A. Nosaltres tenim una entitat que és Roca, que fa el càtering per a l’escola Sant Ignasi. Els vam demanar suport perquè ens preparessin uns menús econòmics i equilibrats. Després, ens vam posar en contacte amb les plataformes veïnals, que amb voluntaris van repartir el menjar a les cases, perquè moltes de les nostres famílies i altra gent d’altres centres tenien gana!

 

Vau notar el pas aquest de tenir una alimentació potser incorrecta a que les persones i les famílies estaven mal alimentades?

 

P. A. Tot en conjunt era molt preocupant: manca de feina i no poder sortir al carrer, perquè entre la gent humil el confinament ha estat un drama. Però, clar nosaltres sols no podíem anar als pisos a repartir.

 

N. A. A més, nosaltres no teníem prou espai. Per raons logístiques no podíem preparar aquí els menjars. Però fins i tot en aquella situació, estant tancats, vam fer lliuraments directes d’aliments.

 

Com veieu l’actuació feta des de l’administració durant la pandèmia per afrontar aquestes necessitats vitals com el menjar?

 

N. A. A més, aquesta situació extrema va coincidir a Badalona amb un canvi de govern...

 

P. A. Els serveis socials van quedar bloquejats. Abans ja tenien un excés de demanda, i amb la pandèmia encara va ser pitjor. La gent no podia accedir perquè hi havia oficines tancades. On derivàvem a la gent?, no ho podíem fer enlloc perquè no donaven abast.

 

Per tant, vau haver d’assumir coses que habitualment no us toca afrontar?

 

N. A. Bé, això passa habitualment, i si no podem solucionar els problemes directament, el que fem és pressionar buscant remeis. Això ho hem de fer dia a dia. Al final la sort que tenim és que nosaltres i les entitats amb les que tenim vinculació és treballar molt en xarxa. El que no podem cobrir nosaltres, ho intentem assumir amb Serveis socials o amb altres entitats, com per exemple Càritas.

 

Tot el que expliqueu implica, segurament, una demanda de fons econòmics. Com us financeu?

 

N. A. Tenim un finançament públic equivalent al 30% del nostre pressupost. La resta són aportacions privades, i sort en tenim! Ara, això té un gran inconvenient i és que no sabem d’any a any amb quins diners comptarem. En aquest sentit comptem des de fa temps amb l’ajuda de La Caixa pro infància, que ens aporta part dels recursos. Com he dit el 30% ve de subvencions públiques. Per exemple, la UEC, de la qual hem parlat abans, la finança gairebé en la seva totalitat per la Generalitat. També hi ha altres ajudes de l’Ajuntament de Badalona, la Diputació de Barcelona o el consorci de Badalona Sud.

 

I entre les aportacions privades?

 

P. A. Sempre tenim donacions privades, per exemple, l’Ampa del Sant Ignasi; els antics alumnes, que ens han donat suport, i altra gent que davant d’una necessitat responen aportant el recurs. Per això sempre tenim una lluita per anar ampliant la base de donants particulars.

 

Perquè, heu parlat que teniu 23 persones treballant, quin és el pressupost anual?

 

N. A. El Centre Sant Jaume va néixer fa gairebé 25 anys amb un educador i mig, i ara tenim 23 persones treballant, cosa que suma un milió d’euros.

 

Suposo que Sant Ignasi als inicis va voler engegar aquest servei i que després anés sol?

 

N. A. Certament, va ser una escola que va crear aquest centre i es va comprometre durant uns anys a fer aportacions, després s’ha de caminar sol, perquè ells no podrien suportar-lo sols...

 

P. A. En el sector social totes les entitats són deficitàries, perquè la seva funció és aportar serveis a la comunitat. Les entitats que ens dediquem a això reclamen moltes persones que acompanyen persones i això té un cost.

 

N. A. La situació actual és paradoxal, perquè a mida que hi ha més necessitats, amb la pandèmia, la gent té menys diners per donar, cosa que fa que els recursos baixin!

 

Tinc entès que el centre està construint un nou local situat al solar on hi havia el vell, ens en podeu fer cinc cèntims?

 

P. A. Fa vuit anys quan jo vaig entrar al patronat ja hi havia la necessitat d’ampliar l’espai on treballàvem. Les necessitats han crescut i ara som més educadors, més usuaris, més projectes en el mateix espai. Per tant, un dia es va dir, necessitem més espai! I resulta que tenim la parcel·la de l’antic local. Per tant, vam pensar a créixer apujant algun pis a l’antic local, perquè ara estem en aquest lloc que ens ha cedit Càritas.

 

I que vau fer?

 

-Vam preparar projectes, vam preveure la inversió necessària, vam buscar els permisos. Amb quin objectiu? l’Ampliació de l’espai nostre, però també amb la voluntat de participar amb altres entitats del barri en altres actuacions. En definitiva, no ho volem per nosaltres sols sinó que ho volem per millorar els serveis per al barri.

 

Pel que expliqueu l’edifici té característiques remarcables?

 

P. A. És un edifici molt singular, fet de fusta. És sostenible, de nova construcció. Comptarà amb un sistema de regeneració d’aire molt avançat, cosa que va molt bé per preveure problemes com els de la convid, i en teoria aquest edifici no necessitaria ni calefacció ni refrigeració. Per fora no es veu això, però per dins tot és fusta.

 

N. A. I una cosa a remarcar és que el nou edifici multiplica per tres la superfície que tenim actualment..

 

P. A. Jo vull destacar que els costos baixaran molt perquè l’edifici és pràcticament autosuficient. A més, hi hem situat una cuina industrial amb la voluntat d’establir convenis amb entitats i associacions que ens permetin fer formació ocupacional, per exemple a l'hoteleria, un sector que al barri sempre ha demandat molta formació.

 

N. A. L’ideal seria contactar amb empreses que sàpiguen que allà s’estan format nois i noies que els poden dotar de mà d’obra als seus negocis, i no només els xavals, sinó també els pares i mares. A més, tenim altres projectes, com fer una ludoteca, i en genèric ampliar places.

 

P. A. Fins i tot es podria ampliar l’actual UEC, perquè la Generalitat algun cop ens ha preguntat si podríem ampliar i passar del grup actual a assumir-ne més. Tot això ho podrem assumir amb el nou local.

 

Tornem al barri i a la gent, quina percepció teniu des del centre de com està afectant la crisi als llocs on treballeu?

 

P. A. El que ha fet la crisi és treure el poc maquillatge que amagava la situació real de necessitat. Ara veiem persones que ens portaven els nanos però tenien feina i una situació normalitzada que ens diuen que han perdut el treball i estan patint de debò. I encara han patit més els que vivien dels mercats, molta gent del barri vivia de la venda ambulat i amb el confinament els va caure tot.

 

Acomiadem la gent del Centre Sant Jaume. Ens han deixat la memòria del que van fer en l’anterior exercici i també un video, les imatges expliquen potser més que les paraules escrites, on un dels usuaris explica quines són les rutines que va aconseguir establir després de rebre el suport de la fundació quan era un xiquet.

 

 


ESPORTS

14/05/21

cartell-anunciant-el-partit-dels-badalona-dracs

Els Badalona Dracs disputen la cinquena final consecutiva del campionat d’Espanya de futbol americà

El partit se celebrarà al camp municipal Badalona Sud a partir de les 19 hores, després d’un intent no reeixit de fer-ho a l’Estadi on habitualment juga el Club de Futbol Badalona
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

10/05/21

imatge-de-la-cremada-reivindicativa-de-la-polvora-que-una-actuacio-policia-va-impedir-encendre-als-diable-de-badalona

Els diables titllen l’alcalde Albiol de ‘feixista’ i ‘racista’ en els ‘versots’ de l’acte sacramental de Sant Anastasi

Els representants del PP abandonen la tradicional celebració satírica de Badalona mentre els grups de cultura tradicional se solidaritzen i el públic present fa un llarg aplaudiment
Llegir l'article complet
TEATRE I MÚSICA

09/05/21

la-canco-de-badalona-d-enguany-es-pot-trobar-a-youtube-foto-muba

“No hi ha lloc igual que tu” dóna el tret de sortida a les festes de Maig de Badalona

La cançó d’aquest any, està disponible des de el 7 de maig per retornar a la ciutat la festivitat que el confinament va arrabassar
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

07/05/21

l-anastasi-i-la-maria-els-gegants-mes-estimats-de-badalona-foto-arxiu

Les entitats de cultura popular emeten per 'YouTube' els seus actes de les festes de maig de Badalona davant l’oposició de l’ajuntament

Els actes es faran també en directe al Parc de Can Soley, però limitats a 3000 entrades que es podien demanar a través del web Agenda Cultural de Badalona
Llegir l'article complet