Carla Quintana - 15/10/21
En la presentació del ‘Camí Lila’ es faran públiques les conclusions de l’informe elaborat pel Grup Dones de Llefià i s’evidenciaran, amb els resultats del mapeig web de l'entorn urbà del barri, els espais que no donen seguretat a les dones: zones d’enllumenat deficient, carrers sense sortida, racons poc transitats… El grup feminista ha elaborat el mapa amb les dades recollides per les dones que van participar en la passejada col·lectiva del 4 de desembre de l'any passat.
Actualment, en el ‘Camí Lilla’ s'han localitzat 323 punts conflictius, que es classifiquen en els següents ítems: manca d'enllumenat (97), llocs poc transitats (80), obstacles (75) i racons (71). Les dades que es mostren en el mapa estan geolocalitzades, són utilitzables i exportables de manera lliure per a l'ús públic. Pel que fa al vessant més formatiu, des de Llefi@net s'han encarregat de completar el projecte del ‘Camí Lila’ facilitant habilitats tecnològiques a les participants, per a traspassar les dades del treball de camp al format digital i interactiu.
El Grup Dones de Llefià va convocar cap al vespre del 4 de desembre de 2020 a la plaça Trafalgar a unes 40 dones, procedents del barri i d’arreu de la ciutat, per emprendre la passejada. Les assistents es van dividir en grups de 3 o 4 persones per distribuir-se en 11 parts diferents del barri, amb el propòsit de detectar quines eren les mancances urbanístiques més rellevants. Un dels punts més enriquidors d’aquesta jornada, és que hi van acudir dones de totes les edats i algunes que no eren veïnes del barri. De fet, van col·laborar membres d’altres associacions veïnals, com per exemple, de la Junta de la Federació Dones de Badalona, i també, tres regidores de l’Ajuntament: l’Aïda Llauradó, presidenta del Grup Municipal d’En Comú Podem; la Rosa Trenado, portaveu del Grup Municipal d’En Comú Podem; i l’Anna M. Lara, presidenta del Grup Municipal d’ERC.
Les tres regidores van coincidir en un fet molt significatiu: l’edat influeix en la percepció de la seguretat, entre altres factors d’ordre social, origen, orientació sexual, salut o diversitat funcional. L’Aïda Llauradó creu que el problema de l'entorn urbà cal abordar-lo des de la “interseccionalitat”, ja que, “ningú millor que les dones en la nostra diversitat, sabem quines són les nostres inquietuds i necessitats”. I seguint amb la interseccionalitat, la Rocío Mateos, presidenta de la Federació Dones de Badalona —parlant des de l’experiència anterior del mapeig ‘Localizar puntos negros’ que va planificar la seva entitat el 2013—, assenyala que la part alta de Llefià és una zona d’orografia complicada, amb pujades i baixades abruptes que dificulten el desplaçament de “dones grans, persones amb cotxets o en cadira de rodes”. Però, manifesta que, “encara agreugen més la mobilitat els carrers estrets, les entrades de pàrquings, la manca d'enllumenat, els racons, els murs, les tanques o els arbustos que dificulten la visibilitat”.
En esdevenir un barri d’orografia muntanyosa, l’entramat urbanístic d’entre ronda Sant Antoni i carrer de la Circumval·lació, no té cap mena d’organicitat en la seva planificació. Al que cal sumar, que és una de les parts del barri més descuidades pel que fa al manteniment d’infraestructures. I sens dubte, es tracta d’una de les zones més perilloses per a les dones, sobretot quan aquestes han de caminar a la nit amb un menor moviment de gent. I és que, no trobem carrers amples i ben il·luminats, sinó tot el contrari: l’avinguda Amèrica està rodejada en gran part de murs i l’enllumenat és clarament insuficient. Per no mencionar, que la majoria dels carrers d’aquest sector més limítrof amb Santa Coloma de Gramenet, són estrets, laberíntics i alguns no tenen sortida.
La plaça Trafalgar té espais antics, foscos i mal il·luminats mentre la part remodelada té bona visió i és més accessible. Foto: Pau Benavides
La violència de gènere i l’assetjament al carrer
És cert que la violència masclista és un problema estructural de la nostra societat i afecta a totes les dones pel simple fet de ser-ho. En l’àmbit municipal, la Isabel Martínez, agent de la Unitat d’Atenció a la Víctima de la Guàrdia Urbana, va fer públic al programa radiofònic ‘Badalona Matí’ de Ràdio Ciutat de Badalona del passat 5 d’octubre, que des del gener de 2021 comptabilitzen un volum aproximat d’entre “90 i 100 denúncies per violència de gènere”, i que dintre d’aquest nombre de casos, els hi consten un total de “40 ordres de protecció” assignades pel Jutjat de Violència sobre la Dona de Badalona. La Isabel també va informar que no superen el 50%, les dones que acaben ratificant la seva denúncia. Les declaracions d’aquesta agent es van fer arran que el 2 d’octubre passat, s’arxivés la causa dels set presumptes autors d’una violació grupal a una dona al barri de Llefià.
El morbo i el boom mediàtic no ajuden a prendre consciència de la gravetat de la violència masclista, però les dades sí que ho fan. Desconcerta i preocupa que el ‘Baròmetre de Joventut i Gènere’ del 2021 reculli que “un de cada cinc joves barons creu que la violència de gènere no existeix”, mentre l’Informe ‘(In)seguras en la ciudad’ del 2018, reflecteixi que, “quatre de cada cinc dones joves pateix assetjament sexual al carrer”. Malauradament, la majoria de les dones han patit assetjament al carrer algun cop a la seva vida, ja que és una de les formes de violència de gènere més normalitzades i freqüents. I és d’aquí on neix una proposta tan necessària com el ‘Camí Lila’.
És per això, que el Grup Dones de Llefià també ha decidit impulsar un pla d’acció solidari amb la distribució d’etiquetes on constaran els contactes d’organismes públics d’ajuda a la dona, com pot ser el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD). D’una banda, trobem les adreçades a ‘l’establiment col·laborador’, que s’oferiran als negocis que es vulguin adherir al projecte, per tal d’esdevenir així un punt lila identificable. Els establiments permetran l’accés a qualsevol dona que ho necessiti i prestaran el seu telèfon de forma voluntària a l’afectada. I d’altra banda, han dissenyat unes etiquetes que s’enganxaran als fanals del barri, on figuraran els telèfons i adreces electròniques d’atenció a la dona. Al capdavall es tracta de mesures pal·liatives que pretenen contribuir a la creació de zones més segures per a les dones dins de l’espai públic.
Els indicadors econòmics i socioeducatius
És evident que Badalona encara té moltes tasques pendents vinculades amb la creació de noves infraestructures i el manteniment de les ja preexistents. La majoria dels barris de la perifèria s’han convertit en ambients hostils que no proporcionen cap mena de seguretat ciutadana, especialment a les dones. Davant de l’escenari actual, cal que les polítiques públiques actuïn per avançar les reeixides intervencions dels plans de barris dels anys 80 i 90. A tal efecte, l’Anna M. Lara, com a regidora i veïna de Llefià, declara que les actuacions urbanístiques del seu barri “es van fer sense planificació futura ni perspectiva ecofeminista”. I és ara, quan cal reclamar un model centrat en la capacitat de les persones per donar vida a l’espai urbà, per tal d’augmentar la regeneració urbana en la recerca de fórmules que estimulin la rendibilitat social i econòmica mitjançant noves formes de gestió municipal.
El problema urbanístic al barri de Llefià és estructural, raó per la qual, la solució ha de ser integral. Com bé apunta la Rosa Trenado, que va ser regidora de l'Àrea de Medi Ambient, Desenvolupament Industrial, Innovació i del Servei de Mobilitat i Viabilitat, es fa palès que, “Llefià és una de les zones més denses de població i amb menys solvència, on trobem unes relacions més disfuncionals, que propicien que la violència de gènere pugui estendre's més”. Al cap i a la fi, una menor capacitat econòmica, es tradueix en una menor capacitat educativa. I en conseqüència, s’estan gestant potencials persones que puguin exercir o patir de forma més exponencial la violència de gènere.
Per un futur feminista
El Grup Dones de Llefià publicarà el pròxim dissabte, 16 d’octubre, un informe basat en els resultats obtinguts amb el mapeig, amb el propòsit de reclamar una sèrie de polítiques públiques relacionades, sobretot, amb les necessitats de seguretat i accessibilitat universals. Tot i que ja s'han fet esforços per part d'altres entitats: Llefi@net Xarxa Ciutadana conjuntament amb l'Associació de Veïnes i Veïns de Sant Antoni, han fet arribar als diferents mandats de l'Administració local les demandes del veïnat. Però fins ara no han obtingut una resposta proactiva, i no entenen per què no aprofiten el treball de microurbanisme que han fet els ciutadans.
La intenció del programa és transformar el barri en un territori més habitable, sostenible i econòmicament arrelat. En aquest sentit, cal no oblidar el concepte d'interseccionalitat que planteja el 'Camí Lila', que tot i focalitzar-se en la millora de la seguretat de les dones, per extensió també vetlla per la població en el seu conjunt. Al respecte, les fonts consultades manifesten que caldria recuperar la conselleria específica de Drets Socials i Feminismes que l'alcalde Albiol va suprimir, per impulsar polítiques concretes que transcendeixin tant a nivells urbanístics com d'educació. Per exemple, l'Aïda Llauradó, explica que quan s'encarregava d'aquesta conselleria, 'volien tirar endavant un protocol contra la violència masclista justament a l'espai públic; i crear una aplicació mòbil per alertar de qualsevol agressió masclista a la Guàrdia Urbana'. I és que, només propostes com aquestes, junt amb altres polítiques socials enfocades als barris, podran descronificar els mals socioeconòmics i educatius que pateixen les habitants de Llefià (i les de la resta de barris de la ciutat).
Enllaços i telèfons d’interès:
Mapa del ‘Camí Lila’ (Grup de Dones de Llefià): https://llefia.org/camilila/
Mapa d'accessibilitat de Sant Antoni de Llefià (Llefi@net Xarxa Ciutadana): https://llefia.org/accessibilitat/
Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD): 934832968
Centre de Recursos i Assessorament per a les Dones (CRAD): 933875488
Unitat d’Atenció a la Víctima de la Guàrdia Urbana: 620215890
Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere: 016
Emergències: 112
16/11/24
La caminada de la regularitat celebra la 69a edició entorn dels nuclis ibèrics de la serralada de la Marina
02/11/24
Entitats cíviques de Badalona inicien la recollida de roba, aliments i fons per ajudar els afectats pels aiguats del País Valencià
31/10/24
Guanyem Badalona exigeix al govern del PP que elabori d'urgència un pla d'emergències davant d'inundacions
30/10/24
Mobilització ciutadana per reclamar que es desencalli d’una vegada per totes la construcció del nou Institut La Riera
