Urbanisme que cus

Oriol Lladó

Periodista

Urbanisme que cus


twitter share   facebook share

A Sistrells, entre Marià Benlliure i Pere Martell, en la confluència de l'avinguda Catalunya i Salvador Espriu, a la falda del Turó d'en Caritg, es cou des de fa més de vint anys (!) una operació de transformació urbanística important i que, tanmateix, avança massa lentament. El seu impuls ha implicat a diferents governs (des del 1987, podeu comptar!) i també diferents administracions (en un primer moment el Consell Comarcal hi va jugar un paper important en l'impuls).

L'urbanisme és lent, ja se sap, però la manera com aquest projecte s'ha allargat en el temps és un indicador de falta de persistència preocupant. Un mal exemple que paga la pena conèixer més per centrar-hi la mirada amb vista a reimpulsar-lo i per posar l'atenció també en altres pendents a la ciutat.

L'objectiu de l'operació a Sistrells va ser des de l'inici substuir per noves promocions protegides el barraquisme encara resistia a la zona. La idea, assajada amb èxit amb tot el projecte Urban a la serra d'en Mena, era tramar ciutat. Tramar ciutat? Sí, és a dir: situar espais públics de qualtiat, ben esponjats en la mesura del context i habitatge de protecció allà on la ciutat es desdibuixa i precaritza. L'operació inicial l'havia de seguir Regesa (empresa pública del Consell Comarcal) i en els primers plantejaments, a més de la promoció immobiliària i la zona verda incloïa una escola bressol.

Les dificultats en les expropiacions (que van obrir una llarga i complicada batalla judicial) i l'arribada de la crisi immobiliària van enfangar el projecte, tampoc hi ha ajudat la dissolució del Consell Comarcal i la inestabilitat política municipal.

En els tres anys que vam ser a govern com a ERC amb Guanyem i ICV-EUiA vam prioritzar l'actuació en aquest sector. Vam tramitar la llicència d'obres per l'operació d'habitatge protegit (no era un tràmit fàcil, perquè Regesa havia traspassat un temps enerera a una empresa la construcció dels habitatge), vam aprovar el projecte d'urbanització, vam ampliar l'operació i vam anar resolent els embolics judicials.

El projecte va avançant, lent, massa lentament, però va avançant. Fa uns mesos finalment es van poder acometre els enderrocs de l'interior d'illa i que tants problemes ocasionaven al veïnat i en la darrera junta de govern es va aprovar un nou tràmit respecte l'àmbit que vam ampliar. Tanmateix, resta pendent trobar els diners (encara!) per a connectar el carrer Numància i acabar la gran plaça pública (com a mínim fa uns mesos es van poder enllestir finalment els enderrocs que precaritzaven aquesta part del barri).

Serveixi aquest article de recordatori d'un projecte estratègic de fons, encara que podria ser també algun altre projecte 'oblidat' d'esponjament i transformació urbanística: l'operació a la Colina i les actuacions previstes a Peius Gener (Incasòl), la façana sud de Sant Crist...).

Urbanisme és també i sobretot cosir ciutat. I a Badalona tenim molta, molta feina en aquest sentit i no sempre les urgències del dia a dia ens ajuden a tenir-ho present.





taula-informativa-del-moviment-de-pensionistes-marea-pensionista-foto-marea-pensionista

Roque Martínez, (*) Domingo Méndez, (**)

Pensionista i activista de Marea Pensionista de BDN (*) Pensionista, activista del moviment a Canàries (**)



sanitaris-de-l-hospital-clinic-aplaudeixen-la-ciutadania-foto-pol-rius-diari-sanitat-cat

Mari Carmen Lozano Pareja

Llicenciada en Filosofia i Lletres



cartell-d-els-verds-que-recull-la-seva-posicio-sobre-el-pla-de-les-tres-xemeneies-foto-els-verds

Francesc Alfambra*

Biòleg i ecologista d’Els Verds de Badalona, màster en Gestió Ambiental i Planificació Territorial per la UB