El Pla Director d’Urbanisme de les Tres Xemeneies (PDU3X) està en fase d’exposició pública fins el proper 18 de novembre. És un tràmit administratiu imprescindible per tal que persones, entitats i administracions públiques puguin presentar les al·legacions que creguin convenients. Desprès de resoldre-les, introduint les modificacions pertinents o rebutjant-les raonadament, el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTiS) procedirà a la seva aprovació inicial.
Recorregut del PDU fins al moment actual
Es interessant conèixer, ni que sigui somerament el recorregut d’aquest PDU. El 2016 es va fer una jornada informativa, força participativa i crítica, però malauradament les conclusions de la qual mai no es van fer públiques. Al setembre del 2018, davant els mitjans de comunicació i l’assistència d’unes 200 persones, s’obria de manera pública i solemne un nou procés participatiu amb les intervencions d’autoritats municipals de Sant Adrià de Besòs, de Badalona i de Barcelona i alts càrrecs del Consorci del Besòs i del DTiS, administracions responsables de gestionar aquest PDU de les Tres Xemeneies.
El dia 21 de gener de 2019 es va celebrar la sessió de retorn d’aquell procés participatiu que tenia per objecte que l'Administració donés resposta a les aportacions de les entitats i de la ciutadania participants en els 5 seminaris duts a terme durant el darrer trimestre de 2018. La sessió informativa va estar presidida per Joan Callau i Àlex Pastor, Alcaldes de Sant Adrià de Besòs i de Badalona, Josep Armengol, Subdirector de General d’Acció Territorial i Hàbitat Urbà i Carme Riba, Gerent del Consorci del Besòs.
Desprès d'assistir a les diferents sessions d'aquell procés participatiu, incloent la darrera sessió de retorn, haig de dir que malauradament, la realitat dels fets no s'ajusten gens ni mica a la retòrica grandiloqüent d’aquells responsables institucionals. La magnificació interessada del procés participatiu, qualificat com a 'Model' per part de la taula afegien pura retòrica a la ja esmentada. I no s’ajusten a la veritat perquè aquell procés participatiu va estar fortament condicionat amb un marc previ imposat, unes regles de joc molt restrictives, tallant abruptament la paraula dels ponents, amb continus advertiments de què res del que allà es digués era vinculant, amb menyspreu de les intervencions discrepants, eliminant-les dels resums finals de cada sessió, etcètera. El procés participatiu va estar manipulat i instrumentalitzat des d’un bon començament i les conclusions de la sessió de retorn van estar clarament falsejades. No hi tenen cabuda aquí, però són nombroses les probes que justifiquen aquestes afirmacions (més info: http://ecobloc.blogspot.com/2019/01/valoracio-del-proces-participatiu-i-del.html). Amb aquests antecedents, difícilment es pot qualificar com a modèlic un procés participatiu amb tantes irregularitats. Vist amb la perspectiva dels dos anys transcorreguts, es pot dir que el procés participatiu ha estat la coartada perfecte per presentar el PDU3X suposadament (falsament) consensuat amb les entitats i persones que vam participar d’aquells seminaris.
Tot i no ser vinculants, el Ple Municipal de Sant Adrià de Besòs del 25 de febrer de 2019 va votar en contra de l’Avantprojecte del PDU i un dia desprès el de Badalona tampoc no li va donar una majoria clara. Malauradament els Plens del 27 de juliol del 2020 a Sant Adrià de Besòs i del 28 al de Badalona van aprovar el PDU3X. Els representants de la Plataforma de Conservació de les 3 Xemeneies i de la Marea Verda van poder intervenir en el Ple de Sant Adrià, però sorprenentment, el govern del PP de Badalona em va impedir presentar una moció en nom d’Els Verds de Badalona. Amb aquella moció instàvem als grups municipals a votar en contra del PDU3X però el govern del PP, fent una lectura restrictiva del reglament ens la va denegar, veient-nos obligats a fer-ho a la plaça de la vila. A Sant Adrià només una regidora del grup de Sant Adrià en Comú (SAeC) va votar en contra i a Badalona solament ho van fer els quatre regidors de Guanyem Badalona en Comú (GBeC).
El 7 d’agost, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar inicialment el PDU3X. I fa pocs dies el Ple de Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietària del 30,70% del sòl de l’àmbit), també li va donar el seu vist i plau, això sí, a porta tancada i sense comunicar-ho públicament. Cosa sorprenent, ja que al 2017 s’havia manifestat en contra. Resumint, malgrat la forta oposició social, veïnal i ecologista i la manca de consens polític se’ns vol vendre una imatge de consens social i polític al voltant del PDU3X totalment inexistent.
Joc brut i l’àrbitre comprat
Si se’m permet la llicència, un símil futbolístic pot ajudar a entendre una mica millor tot aquest garbuix. Als despatxos del DTiS, els grans propietaris, els promotors i els inversors, incloent-hi l’AMB, esponsors de l’equip del Ciment, guanyen per golejada a l’equip veïnal i ecologista d’aficionats locals de Sant Adrià de Besòs i de Badalona. I no perquè els del Ciment siguin cap Dream Team del joc, sinó precisament pel seu descarat joc brut i sobretot per tenir comprat l’àrbitre, el Sr. JxCat. El col·legiat del DTiS, no solament no xiula les faltes i els fora de joc de la legió dels propietaris i dels inversionistes, sinó que penalitza contínuament l’equip veïnal, amb targes grogues i xiulant penals arbitràriament. I els liniers (Consorci, PSC, PP, ERC i Comuns de Badalona i de Barcelona), en la mateixa línia arbitral, si no estan comprats, poc li falta, perquè combregant com combreguen amb un PDU3X tant potinejat, deixen clara la seva complicitat.
Vist el PDU3X tal i com es presenta en l’exposició pública, malgrat haver incorporat retòricament les demandes del procés participatiu, i d’haver aprofundit el green washing ambientalista merament cosmètic, es pot dir sense embuts que l’objectiu fonamental d’aquest continua sent satisfer els desitjos i la voracitat immobiliària dels propietaris i dels inversors amb una gran promoció de 1.844 habitatges del front edificat, dins l’àmbit de les 32 ha compreses entre el riu Besòs i el barri de la Mora de Badalona, i des del ferrocarril fins la franja de protecció del domini públic Marítim-Terrestre de la Llei de Costes.
Les dues velocitats del PDU de les Tres Xemeneies
En aquest planejament es pot observar l’existència de dues velocitats clarament ben diferenciades. La primera, que podríem qualificar d’Alta Velocitat, correspondria a la tramitació d’aspectes estrictament relacionats amb la promoció immobiliària mitjançant l’adopció d’Unitats de Projecte (UP), una fórmula legal per regular l’ordenació volumètrica del front edificat. Aquestes UP son executables immediatament desprès a l’aprovació del PDU3X i de manera independent, ja que les determinacions dels PDU’s no depenen de cap altre planejament derivat. Així doncs el PDU3X proposa la creació de sis Unitats de Projecte (UP1,...UP6), amb l’única obligació de presentar un avantprojecte a l’Ajuntament previ al projecte de llicència per obtenir la llicència, sense cap tràmit urbanístic més.
Aquestes sis Unitats de Projecte planegen uns 30 blocs de Pb+9, Pb+12 i fins i tot un de Pb+18 tocant el riu Besòs. Del total de 1.844 habitatges prevists, 1.436 corresponen a Sant Adrià de Besòs i 408 a Badalona, amb un 40% de Protecció Oficial en ambdós casos. Del total de 295.000 m2 de sostre edificat, el 35% correspon a activitats econòmiques i el 65% a ús residencial. Es dona la circumstància de que la queixa generalitzada dels participants del procés participatiu davant els 1.719 habitatges que es plantejava al document inicial de principis i objectius generals del Pla, el DTiS es va comprometre a estudiar la possibilitat de reduir aquella excessiva edificabilitat, però sorprenentment, en comptes de reduir-los, els han incrementat fins a 1.844! Segons Josep Armengol, Subdirector d’Acció Territorial, l’augment es deu al canvi de la normativa que obliga a incrementar del 30% al 40% el percentatge d’Habitatge de Protecció Oficial! El DTiS, no solament incompleix el seu compromís de reduir l’edificabilitat, sinó que té la barra d’incrementar en 125 habitatges mes la promoció immobiliària i es queden tant amples donant excuses de mal pagadors!
Es molt probable que Endesa i Metrovacesa (constructora del Banc de Santander i del BBVA) i l’operadora mercantil Front Litoral del Besós S.L. (61% propietat d’Endesa, i el 39% de Metrovacesa), registrada en desembre del 2018, siguin els veritables redactors d’aquesta part del PDU3X.
El PDU3X relega el Pla d’Usos de les 3X, les infraestructures, la lluita contra el canvi climàtic,...
Contràriament, d’altres aspectes també objecte de la panificació d’aquest PDU3X com són el Pla d’Usos de les Tres Xemeneies i la nau de Turbines, el parc equipat i naturalitzat, la millora de la mobilitat, els equipaments, etcètera, seguint el símil ferroviari, podem dir, no ja que van per la Via Lenta dels trens de rodalies, sinó que mes aviat estan estancats o en via morta. Curiosament tots aquests aspectes van ser demandats pel procés participatiu com a prioritaris per davant del planejament immobiliari del front edificat. I pitjor encara, és el fet de que ignora completament la Llei de Canvi Climàtic, de resiliència i adaptació al canvi climàtic, el planejament d’infraestructures, la Llei de Costes, la Declaració de Bé Cultural d’Interès Local de les Tres Xemeneies, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, i d’altres matèries del planejament vigent o previstes al sector. Qualsevol planejament sobre un territori està obligat a incorporar obligatòriament tot els planejaments sectorials vigents, cosa que no fa el PDU3X.
Ben al contrari que l’alta velocitat de les Unitats de Projecte, el Pla d’Usos de les Tres Xemeneies, (o qualsevol altre en la mateixa línia que es pugui concretar) està a les beceroles i encara gràcies que s’arrossega lentament gràcies al voluntarisme del catedràtic Màrius Rubiralta, que proposa un Hub Internacional del Coneixement, de la Pau, del Desenvolupament Sostenible i de la Transició Energètica, en la línia del que havíem proposat des del procés participatiu. Ara bé, la manca de voluntat política no preveu cap dotació financera per fer-ho possible! Segons l’estudi econòmic i financer, el PDU3X descarta cap inversió pública, limitant-se a equilibrar les despeses de l’operació en funció dels ingressos obtinguts per les càrregues urbanístiques assignades als propietaris i els promotors. L’estudi econòmic i financer es fonamenta en la lògica del mercat, l’única lògica possible de la doctrina neoliberal, que només persegueix la reproducció del capital, és a dir únicament confia en les plusvàlues de l’especulació immobiliària per obtenir el finançament necessari per fer front a l’operació urbanística. I per garantir això, fent encara més evident aquesta opció economicista, estableix unes directrius urbanístiques d’obligat compliment (sense concretar, però amb un tuf evident de noves promocions immobiliàries) a un àmbit mes gran de 92 ha del Sot de Sant Adrià i el Gran Land de Badalona per sobre del ferrocarril, totalment aliè a l’àmbit de les tres xemeneies, “per establir criteris de millora per a desenvolupar en posteriors instruments de planejament o projecte, que facin possible la viabilitat del conjunt”.
A hores d’ara no se sap quina qualificació urbanística tindrà el parc, ni si serà municipal o metropolità! Només contempla la prolongació del TramBesòs fins al port de Badalona, però no actua sobre el ferrocarril, malbaratant l’oportunitat històrica de traslladar-lo i soterrar-lo cap a l’interior, tal i com estava previst al Pla Director Metropolità d’Infraestructures de la Generalitat, donant un molt millor servei de transport públic i alliberant alhora la barrera arquitectònica que bloqueja la connectivitat de l’entramat urbà amb el front litoral. Les despeses d’execució dels nous eixos transversals per salvar el ferrocarril perpetuen i hipotequen el futur desplaçament del ferrocarril. No preveu el passeig marítim. No actua, i per tant ignora la problemàtica del col·lector-interceptor de llevant, que freqüentment es col·lapsa, vessant i contaminant el mar amb aigües fecals. Ignora la proximitat a les tèrmiques de cicle combinat i la incineradora TERSA, plantes altament contaminants i per tant els perjudicis per a la salut dels futurs residents del nou barri. Ignora l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, conforme el delta del Besòs es zona inundable, motiu pel qual, aquest indret mes proper al riu no es poden ubicar blocs d’habitatges, i menys encara un nou barri de 5000 habitants! Etcètera.
La connivència amb els propietaris per una banda i la manca de voluntat política, i la desídia administrativa del Govern de la Generalitat per l’altra, podrien explicar aquesta dicotomia tan evident i preocupant. Malauradament s’està reproduint el nefast model urbanístic del Port-canal de Badalona, on després de 20 anys d’aprovació de les 4 unitats d’actuació: A1 (La Mora), A2 (El Port), A3 (sector del Pont del Petroli) i el Pla Especial del Gorg, amb més de 2000 pisos construïts i prop de mil mes en procés d’execució han relegat absolutament el pla d’usos de la CACI i els equipaments prevists al nou barri (Escola infantil, CAP, Centre cívic, etcètera), encara pendents de construcció.
Però el partit als despatxos no s’ha acabat, encara falta jugar la segona part. Diverses d’entitats estem presentant una munió d’al·legacions al PDU3X, tot denunciant l’excessiva edificabilitat que ni Sant Adrià ni Badalona no necessiten, i exigint que es prioritzin el pla d’usos de les Tres Xemeneies, el parc metropolità equipat i naturalitzat complint la Llei de Canvi Climàtic i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, posant terminis al desmantellament de la incineradora TERSA i a les tèrmiques de cicle combinat, una acció contundent sobre la millora de les infraestructures de transport públic, desplaçant el ferrocarril cap al interior i renovant el col·lector de Llevant, etcètera, tot amb una forta inversió pública com a pagament obligat per reparar la injustícia ambiental, el greuge històric i el deute ecològic comès per l’industrialisme català, que durant 150 anys va sotmetre el nostre front litoral de Badalona i Sant Adrià a indústries químiques i energètiques altament contaminants.
La resposta a aquestes al·legacions serà la clau per saber si el partit es decanta en favor de l’equip veïnal i ecologista o si pel contrari es manté el joc brut arbitral i guanya el partit del Ciment, digne representant de la vella política del gran formigó imposada pel centralisme econòmic i financer barceloní. I si malauradament és així, aleshores el partit de tornada el jugarem al carrer! Estarem amatents!
