Oportunitat Can Llamas:  com assegurar el màxim interès públic en una operació estratègica

Oriol Lladó

Periodista

Oportunitat Can Llamas: com assegurar el màxim interès públic en una operació estratègica


twitter share   facebook share

La notícia saltava fa uns dies en l’entrevista mensual de l’alcalde del PP al programa Badalona Matí de Ràdio Ciutat: l’operació de Can Llamas tornava a l’agenda urbanística a la ciutat, reconvertida d’operació comercial per fer un Corte Inglés en l'enèsima promoció immobiliària a l’ús. Una notícia massa important per ser comunicada així, a mitges i amb interessada opacitat… A dia d’avui, i ja ha passat més d’una setmana, cap partit de l’oposició en té més informació i damunt la taula no hi ha més concrecions. Un titular més que busca amagar com sempre la inacció del govern del PP a la ciutat.

 

El cas és que la parcel·la que ocupava l’antiga Can Llamas, al barri de Coll i Pujol és per la seva dimensió i centralitat una de les que té major poder transformador de Badalona. No pot ser, per tant, una operació immobiliària més sinó que ha de ser una aposta estratègica de municipi, en que l’Ajuntament ha d’anar més enllà del ‘això és privat’ i implicar-se en la seva concreció final.

 

A Can Llamas tenim un espai únic i estratègic, amb un potencial que seria imperdonable malbaratar. El desbloqueig d’aquesta operació haurà de passar, obligadament, pel ple municipal i caldran almenys 14 regidors darrere de qualsevol canvi que es vulgui fer en el planejament actual. Aquest és un debat polític i ciutadà de primer nivell, potser aquí la idea del concurs d’idees podria ajudar.

 

En tot cas, a continuació alguns elements que em semblen importants per tenir en compte:

 

En primer lloc, cal posar llum i transparència damunt la taula. Caldria tenir, per començar, tota la informació (i que a hores d’ara, per cert, no té cap partit ni cap col·lectiu veïnal). Però no només això: és impossible valorar la proposta a Can Llamas, sense encaixar-la en el procés de redacció del Pla Director Urbanístic de la C31, que per cert deu anar avançant, això sí aliè a la majoria de regidors del ple i de les entitats socials i veïnals. Amb Can Llamas cal ampliar el focus.

 

En segon lloc, s’ha d’exigir el màxim retorn social de l’operació. L’Ajuntament té les eines de la llei d’urbanisme per assegurar el màxim interès públic, però penso que no pot desestimar altres opcions, com la compra de m2 per equilibrar millor l’operació.

 

Aquest interès públic hauria d’anar en la línia d’assegurar que Can Llamas continua jugant un paper en el verd urbà, tota vegada que reforça l’aposta d’habitatge assequible i de lloguer al municipi i que resol algunes de les necessitats equipamentals de Badalona. Vet aquí la tercera qüestió important per encarar el debat:

 

En l’aposta verda caldria situar una significativa coberta vegetal pet atenuar contaminació (alguns estudis identifiquen aquesta parcel·la com a mur contra la contaminació). La zona verda no hauria de ser nominal, només.

 

És evident que els actuals m2 previstos de comercials tenen un impacte inassumible pel teixit local i que té sentit reduir-los molt notablement per m2 residencials. Però això no ha de ser un ‘canvi de cromos’ sinó que allò que es faci ha d’anar en línia amb les necessitats reals del municipi. A Can Llamas hi ha d’haver una inversió clara en habitatge assequible, amb un percentatge significatiu de lloguer i un compromís amb la qualitat arquitectònica i eficiència energètica. El planejament dona eines per assegurar-ho i allà on no arribi el que marca la llei, l’opció de negociar una compra parcial de ‘sostre’.

 

I finalment, l’equipament. A Can Llamas, el govern de la Generalitat preveia la construcció d’un jutjat central al municipi (de fet, va arribar a encarregar el projecte bàsic a l’arquitecta reconeguda Carme Pinós). Un equipament judicial com el que tenen altres ajuntaments similars i que és evident que cal a Badalona. El caràcter cívic de Can Llamas ha de veure’s reforçat per un equipament potent (com els jutjats): a Can Llamas hi han de passar coses, ha de ser factor de centralitat, amb clar accent cívic. Per cert, caldrà treballar molt bé la gestió de la mobilitat a la zona, ja que molt a prop avança també la transformació urbanística de l’Estrella.

 

Can Llamas és una oportunitat per la ciutat (i per Coll i Pujol)! Per això és imprescindible la transparència i la màxima exigència social i ambiental en l’operació.





central-termica-de-sant-adria-de-besos-foto-viquipedia

Jorge Fabra Utray

Membre fundador d'Economistes Enfront de la Crisi



concentracio-ciutadana-per-la-tragedia-de-l-incendi-de-la-nau-del-gorg-foto-arxiu

Sindicat de Llogateres de Badalona , Plataforma Afectats per la Crisis (PAC) Badalona, Badalona pel Clima, Plataforma Badalona Acull, StopMaremortum Badalona, Grup Local Badalona de Som Energia Cooperativa, PAH Badalona, Els Verds de Badalona, Solidaritat Obrera, CGT Barcelonès Nord, Plataforma Sant Roc Som Badalona, Casal d'amistat amb Cuba de Badalona, CDR Badalona, Associació Cultural L'Independent de Badalona, Plataforma Antifeixistes Badalona,Casal Antoni Sala i Pont, Aliança contra la pobresa energètica (APE, Observatori ciutadà municipal de Badalona Marea pensionista Badalona