El millor i el pitjor a Badalona, aquest 2020

Oriol Lladó

Periodista

El millor i el pitjor a Badalona, aquest 2020


twitter share   facebook share

L’any va començar amb el temporal Glòria, que no només va trencar el pont del Petroli, símbol de la sempre precària autoestima badalonina, sinó que feia tremolar els fonaments de la política municipal d’una manera que alguns van veure ja com un avís del que havia de venir en pocs mesos. El mandat a Badalona havia començat el juny de 2019 amb un xantatge (el PSC va fer valer el seu o jo o Albiol, davant la força d’esquerres que l’havia superat en vots formada per la unió de Guanyem i ERC) i en poc temps havia de fracassar davant d’una potent prova d'estrès després de la detenció de l’alcalde del PSC per saltar-se ebri el confinament. Una notícia xocant que va revelar les esquerdes irreconciliables (?) entre les forces polítiques de progrés a la ciutat alhora de defensar que la candidata de la principal força d’esquerres al plenari tingués l’alcaldia. Badalona, abocada al tercer ple d’investidura en dos anys assistia estupefacta al retorn de Xavier Garcia Albiol i les seves polítiques intolerants a l’alcaldia. Tornava així en primer terme de l’agenda local l’alarmisme i l’assenyalament del pobre… ingredient principal de la fórmula populista del PP a l’àrea metropolitana. 

 

En realitat, però, la notícia era (és, encara, de fet) una altra. Amb la nova investidura, la ciutat sumava inestabilitat política a la inestabilitat política que ja patia… i ho feia en el pitjor moment. 

 

L’emergència sanitària vinculada amb la pandèmia sanitària ha evidenciat que la crisi no només era sanitària sinó que té impacte profund socialment i econòmica. Plou sobre mullat en una ciutat com Badalona, amb tantes desigualtats i dèficits inversors, i amb una pobresa que es va cronificant. … i una administració local que és un gegant amb peus de fang. 

 

Només cal repassar les licitacions en marxa per veure com els projectes que avui s’estan adjudicant o executant venen, en realitat, dels tres anys de govern del canvi (2015-2018). Encara ara. I amb un govern municipal incapaç d’articular plans d’ajut i resposta i que situa, respecte municipis similars, la inversió per habitant a la cua. Molt de fum que no pot tapar un col·lapse que afecta fins i tot una de les joies de la corona de l’albiolisme, la Guàrdia Urbana. 

 

La cruesa de les crisis solapades a Badalona té, però, tres contrapunts interessants i uns punts suspensius que projecten l’ombra als primers mesos de 2021.

Anem pels contrapunts:

  • L’impacte de la crisi ha tingut a tingut a Badalona un fort compromís social, primer en la forma de voluntariat al voltant de la Xarxa de Voluntaris de Badalona, després també en la reivindicació dels drets vinculats amb l’habitatge, l’empadronament i per la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu i del lleure. L’independentisme ha sabut també entendre el moment, per exemple amb el Projecte Lliures i amb una concentració setmanal del dilluns que ha anat incorporant reclamacions socials. Com diu en Joan Serra al Nació, aquest any 2020 ha estat l’any que ens ha fet vulnerables: “Que els difícils temps viscuts siguin una lliçó per entendre que les solucions passen per avançar amb consciència col·lectiva, que és el mateix que actuar amb generositat.”

  • Al voltant de l’Hospital Germans Trias i Pujol i tot el node sanitari i d’investigació de Can Ruti, la ciutat ha estat notícia vinculada amb investigacions i recerca d’altíssim nivell. La llista és llarga i ens hauria d’omplir d’orgull.

  • L’aposta del Govern del país pel sector de les 3 Xemeneies amb el projecte de Hub del coneixement, que connecta la comarca amb els fons europeus és una gran notícia, segurament una de les millors que ha viscut la ciutat els darrers anys. Suma amb la proposta de reconvertir la CACI en seu de l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya.

 

Els punts suspensius arriben enmig de les cendres que encara poden revifar d’un incendi amb flames d’intolerància i frustració que necessita ser apagat del tot. I l’única cosa que el pot apagar és un projecte de ciutat en clau de progrés i republicà, amb seriositat, empatia i compromís polítiques que responguin, més enllà del fum, a les necessitats reals de totes les badalonines i badalonins. 


En serem capaços? La resposta a aquesta pregunta no pot ajornar-se molt de temps.

 





central-termica-de-sant-adria-de-besos-foto-viquipedia

Jorge Fabra Utray

Membre fundador d'Economistes Enfront de la Crisi



concentracio-ciutadana-per-la-tragedia-de-l-incendi-de-la-nau-del-gorg-foto-arxiu

Sindicat de Llogateres de Badalona , Plataforma Afectats per la Crisis (PAC) Badalona, Badalona pel Clima, Plataforma Badalona Acull, StopMaremortum Badalona, Grup Local Badalona de Som Energia Cooperativa, PAH Badalona, Els Verds de Badalona, Solidaritat Obrera, CGT Barcelonès Nord, Plataforma Sant Roc Som Badalona, Casal d'amistat amb Cuba de Badalona, CDR Badalona, Associació Cultural L'Independent de Badalona, Plataforma Antifeixistes Badalona,Casal Antoni Sala i Pont, Aliança contra la pobresa energètica (APE, Observatori ciutadà municipal de Badalona Marea pensionista Badalona



minut-de-silenci-a-la-placa-de-la-vila-instat-per-les-victimes-de-l-incendi-mortal-del-gorg-foto-tomeu-ferrer

La forja Badalona Guanyem Badalona en comú CUP Badalona Anti Capitalistes Barcelonès Nord Casal Antoni Sala i Pont Sindicat de llogaters de Badalona Bloc Violeta Stop Mare Mortum Plataforma Antifeixista Badalona Acull Fampas Badalona Sant Roc som Badalona Joven Republicà Badalona AeiG Jaume Ortiz