El pacte per al pressupost inversions, una nova mostra de l’excepcionalitat badalonina

Tomeu Ferrer

Periodista

El pacte per al pressupost inversions, una nova mostra de l’excepcionalitat badalonina


twitter share   facebook share

L’elaboració dels pressupostos és la decisió més important de tot govern. En els ajuntaments també. El pressupost d’inversions marca el rumb cap a on va una ciutat. Fa poc s’ha anunciat que el govern conservador del PP ha arribat a un acord amb el PSC i també amb Badalona En comú Podem, per tirar endavant el pressupost d’inversions.

 

En una situació normal la coincidència entre una força política conservadora amb una que es reclama de la socialdemocràcia i amb una tercera que es reclama d’esquerres, no seria notícia. Les situacions locals expliquen aquestes decisions, a priori, contra natura.

 

Badalona té característiques especials. Una d’elles és que conforma un dels dos governs municipals que a Catalunya té el PP, i l’altre és d’una població petita de l’Anoia.

 

El PP de Badalona, que lidera Xavier Garcia Albiol, ha estat caracteritzat des del PSC local i també des d'En Comú Podem, com a impulsor de polítiques xenòfobes i d’una pràctica autoritària. Vaja, que ningú veu Albiol com a seguidor de les polítiques de la senyora Merkel, que lidera també a Alemanya un partit conservador del qual ningú gosaria mai posar en dubte la seva naturalesa democràtica. Ja ens entenem!

 

Es pot argumentar, com fan els dos partits, que es reclamen del progressisme, que les inversions que plantegen són necessàries per a la ciutat i els seus habitants. No cal dubtar que Badalona té moltes assignatures pendents. Encara hi ha biblioteques i equipaments esportius tancats per manca de manteniment! I prou que ho han reclamat els partits de l’oposició, les organitzacions veïnals i també culturals.

 

També es pot argumentar des de l’oposició que aprovar unes inversions, sense establir mecanismes per fer el seguiment de què es fa amb els diners i com es tiren endavant els projectes, és com donar un xec en blanc a Albiol. L’alcalde actual ha donat mostres de personalisme en els dos períodes en què ha arribat a l’alcaldia. Difícilment canviarà. Per tant, no cal ser malpensat per imaginar que l’últim any del mandat d’Albiol serà, si les inversions es fan, un no parar d’inauguracions i tallades de cintes, i no sé si enmig de l’eufòria es recordarà dels qui van fer possible que guanyés la votació. Aquí ho deixo!

 

Menys participació directa

 

Arribat a aquest punt recordo que un anterior govern municipal va posar en marxa un mecanisme de participació veïnal en l’adjudicació de part dels pressupostos municipals. Aquest sistema, que donava veu als ciutadans, intentant trencar l’allunyament de la política de moltes badalonines i badalonins, va ser eliminat en els dos mandats posteriors, del PSC i del PP, i ara, ni hi és ni se l’espera. En el seu lloc s’ha tornat a una mena de subhasta en la qual els partits polítics i també els grups de pressió intenten mossegar la porció més gran possible del pressupost, en converses de despatx. Els partits reben el suport de la gent en les eleccions, però ningú pot negar que després, en el dia a dia, representen només unes desenes o centenars d’afiliades i afiliats en una ciutat que supera els 230.000 habitants.

 

Es podria dir que un acord, perquè del que es parla és d’un acord, del PSC i En Comú Podem amb el PP pot ajudar a centrar el partit d’Albiol. I, de la mateixa manera, es pot argumentar que els dos partits que donen aire a Albiol, i que ara governen a Espanya han mantingut fins ara la llei mordassa i la reforma laboral, que ningú dubta que eren pilars de la línia política del PP de Rajoy. En aquest sentit es podria dir que el pacte dretanitza els socialistes i els comuns a Badalona. Caldrà veure com ho entenen això els seus votants. I no cal recordar que si el govern d’Albiol pacta, és perquè no té majoria suficient i, que si en unes noves eleccions l’aconsegueix, potser hi haurà lamentacions pel fet que apliqui una política de dreta extrema a Badalona. Avisats estem!

 

Eix nacional i vol gallinaci

 

Hi ha una altra lectura de l’acord, és la que es fa des de l’eix nacional. Segons aquesta visió el compromís pressupostari es fa en clau espanyolista, ja que PP, PSC i Comuns prioritzen la visió que prima per sobre d’altres mantenir la dita unitat de la nació espanyola, mentre que la resta de partits encaren les seves polítiques des d’una visió sobiranista. Quedi aquest detall com a element d’anàlisi.

 

I deixo la darrera reflexió pel final. Amb un acord de l’oposició, que coincidia fins fa poc en la visió del dia a dia del que s’ha de fer en la gestió municipal, també es podria haver elaborat un pressupost d’inversions alternatiu i, com tenien majoria de vots, guanyar aquest embat. Llavors el pressupost no seria un 70%, o un 73% progressista com es diu amb gran optimisme, ho seria en un 100% i els badalonins i badalonines, que són majoritàriament progressistes en gaudirien. Però per fer això cal pensar més en Badalona i no en polítiques que es couen en altres àmbits territorials i que donen com a resultat decisions de vol gallinaci com l’acord pressupostari que ens afecta a tots i a totes.