Badalona i el cotxe

Oriol Pérez Padrós

Portaveu de fridays for future Badalona

Badalona i el cotxe


twitter share   facebook share

És difícil caminar per la nostra ciutat i no adonar-se de la gran quantitat de cotxes que circulen o estan estacionats. A Badalona, tenim una gran dependència al cotxe. És una relació dolenta, una relació tòxica, i ho sabem. Cada vegada més ciutadans desenvolupen una consciència climàtica més gran. El canvi climàtic és quelcom tan rellevant que surt diàriament a les notícies i a les xarxes socials i és difícil no adonar-se de la seva repercussió.

 

Els joves som molt conscients de les dificultats i els reptes de l'escalfament global, per això ens estem organitzant internacionalment per a reclamar la lluita contra l’escalfament global sota el moviment Fridays For Future. Des d'Estocolm fins a Sidney. Des de Johannesburg fins a Buenos Aires. Els joves ens organitzem per a defensar un futur. Per això ens vam voler organitzar a Badalona per a poder combatre la inacció política a la nostra ciutat i ser la punta de la llança en la lluita contra el canvi climàtic.

 

Normalment, es creu que des del món municipal massa cosa no es pot fer per combatre l’escalfament global. Jo crec tot el contrari. En la meva opinió, el món municipal és crucial i essencial per la lluita contra el canvi climàtic. Moltes de les polítiques les quals es poden aplicar, es basen en la mobilitat.

 

Des del nostre punt de vista, la mobilitat és un punt crucial el qual l’ajuntament i els municipis d’arreu del país s’haurien de centrar. A través de polítiques de curt i mitjà termini es poden assolir uns resultats esperançadors. En el meu punt de vista, ens hem de centrar en un eix de tres branques interrelacionades. Aquestes són la reducció de l’espai al cotxe, la promoció del transport públic i la creació d’infraestructura per a bicis i patinets elèctrics. D’aquestes polítiques trobem la reducció de l’espai del cotxe. Amb la creació de zones de baixes emissions, espais pacificats i superilles, es generaria unes zones lliures de gasos nocius i d’efecte hivernacle. Però no podem entendre aquest canvi essencial, sense fixar-nos en l’alternativa, la qual passa pel transport públic i la infraestructura de mobilitat sostenible.

 

Badalona disposa d’un transport públic de qualitat. S’han de millorar certes coses, però estarem tots d’acord en el fet que hi ha molta freqüència d’autobusos que arriben a tot arreu de la ciutat, i encara que tinguem algunes mancances en el sistema de transport d’autobusos, a la ciutat tenim parades de tren i metro que ens comuniquen amb Barcelona i el Maresme. Fins i tot tenim el tramvia, que arriba a Sant Roc i al Gorg. Un tramvia que es podria expandir fins al barri de Manresà, o bé fer-lo arribar fins a la punta de Bufalà, connectant així amb Tiana, o fins i tot també connectar tota la part densament habitada d’Alfons XIII.

 

Expandir el transport públic

 

El que tenim clar, és que el transport públic s’ha d’expandir. S’ha de promocionar d’una forma sostenible i popular. El transport públic és una de les solucions per escapar de la crisi del cotxe. Però aquest deixa de ser una solució quan el preu d’un viatge és el de 2,40 € o d’1,3 € si agafes la T-Usual. Els preus són molt elevats, en conseqüència això fa que hi haguin menys usuaris en el transport públic badaloní, i optin més pel transport privat. Potser ens hauríem de qüestionar d’invertir a abaixar el preu del transport públic i portar-lo a uns preus més populars.

 

Una altra solució que complementa a l’anterior, és l’ús de transport privat sostenible. No m’estic referint a cotxes elèctrics, sinó de les bicicletes i els patinets elèctrics. Com a ciclista, considero que la creació d’una xarxa de carrils bicicleta, tornarà a posar a aquest vehicle com a mètode de transport útil i primari a la ciutat. Una xarxa de carrils bici que sigui unificada i interconnectada amb tota la ciutat. A més, que ens connecti amb Barcelona i el Maresme. Això ha de comportar també amb la creació d’infraestructura a la ciutat per afavorir l’ús de la bicicleta i el transport sostenible; com ara espais on aparcar la bici de forma segura, etc. El que no es troba adient es que es facin “pegotes” de carrils bici sense sentit.

 

D’altra banda, després de la creació de les vies per a bicicleta, l’ús d’aquest vehicle s’hauria de potenciar duent a la ciutat projectes com el Bicing de Barcelona. També s’hauria d’impulsar i subvencionar la producció i venda de bicicletes/patinets elèctrics a la ciutat. A causa dels desnivells característics de la ciutat l’ús d’aquests vehicles serà convenient per a Badalona.

 

El finançament d’aquests projectes, el tenim avui en dia a les nostres mans. L’Àrea Metropolitana de Barcelona va proporcionar a l’Ajuntament de Badalona un fons d’inversió per la mobilitat sostenible. Tot i això, es veu que a l’ajuntament li interessa més gastar-se en contenidors nous els diners dedicats a la mobilitat sostenible.

 

Com a conclusió, esmentar que des del món municipal es poden fer moltes coses per a combatre la crisi climàtica, l’únic que cal és consciència i compromís dels diferents partits polítics que formen el Ple de Badalona. Tenim els recursos i tenim les ganes de moure’ns cap a una ciutat més sostenible. Si ens fixem en els tres pilars principals, reducció d’espai del cotxe, promoció del transport públic i creació d’infraestructura per a bicis i patinets elèctrics, ens dirigim a una ciutat millor, una ciutat més verda i plena de futur.