L’Estat d’Israel: genocidi sionista i apartheid hidrològic palestí

Francesc Alfambra

Biòleg i ecologista d’Els Verds de Badalona, màster en Gestió Ambiental i Planificació Territorial per la UB

L’Estat d’Israel: genocidi sionista i apartheid hidrològic palestí


twitter share   facebook share

Primer de tot, l’Associació Els Verds de Badalona volem felicitar els companys organitzadors de l’emotiu acte de solidaritat amb el poble palestí i de denúncia de la vulneració sistemàtica de drets humans fonamentals a Palestina per part de l’exèrcit israelià, realitzada el passat 27 de maig a la plaça de la Vila de Badalona. Vam participar de tot cor en l’acte solidari i ens identifiquem plenament amb el manifest que es va llegir. També felicitem l’Independent de Badalona per la seva crònica periodística. Un magnífic exemple de periodisme compromès a peu de carrer.

Esmentar aquí la crònica de l’Independent, és -si més no-, especialment, i absolutament pertinent! Per què? Doncs perquè, després del dolor i la ràbia per la destrucció i les matances de víctimes civils innocents (235 palestins morts, dels quals 65 són nens, i 13 israelians, milers de ferits, 500 edificis, 6 hospitals, 9 Centres d’Atenció Primària bombardejats i destruïts) d’aquests dies, no hi ha res més indignant que la manipulació mediàtica, barroera i sistemàtica de la immensa majoria dels mitjans de comunicació. Manipulen el llenguatge al més pur estil de la neo-parla orwelliana: Parlen de conflicte i de guerra, quan en realitat es tracta d’un genocidi planificat. S’anomena conflicte o guerra quan dos iguals es barallen, però quan una víctima (un poble) es torturada pel seu botxí (sionisme israelià) no es pot parlar de conflicte, sinó de tortura (de genocidi). Segons els mitjans, la islamista Hamàs practica el terrorisme amb bombes casolanes, però tot seguit la sofisticada artilleria i els bombardejos de l’exèrcit i l’aviació israeliana, deuen practicar la cirurgia, perquè segons els telenotícies i la premsa, l’exèrcit sionista només fa que operacions.

 

Aquesta manipulació absoluta del llenguatge, serveix per maquillar la criminalitat genocida del sionisme israelià i criminalitzar les víctimes palestines! I en el cas de la franja de Gaza (un territori equivalent a la comarca del Maresme), amb un brutal mur perimetral, és l’apartheid més gran de la història. Amb més de dos milions d’habitants, confinats, sotmesos a l’arbitrarietat dels nombrosos controls i barreres militars entre els pobles aïllats, ofeguen i enfonsen la seva economia. Desplaçar-se a una distància comparable entre Badalona i Mataró pot costar 7 hores, si és que et deixen passar. Expulsen els camperols de casa seva, els arrenquen les oliveres, els tarongers i els llimoners, els dinamiten els pous, les mines d’aigua i les séquies. Destrueixen l’agricultura, que és la base de la seva economia tradicional. Bloquegen el transport i les comunicacions entre els pobles i els territoris palestins, no els permeten pescar en les seves pròpies aigües marines jurisdiccionals, etcètera.

 

D’aquesta manera els condemnen a viure en camps de refugiats a expenses de la caritat internacional. Sobretot de la hipòcrita caritat de la Unió Europea que mira cap a una altra banda i es limita a reconstruir el que Israel destrueix. D’això se'n diu estratègia genocida en viu i en directe, amb la connivència i la complicitat de la mal anomenada comunitat internacional. Després sionistes mercenàries, ben pagades, amb cobertura mediàtica durant dècades ens acusen als defensors de Palestina d’antisemitisme! Una altra fal·làcia i demagògia sionista ben instal·lada als mitjans de comunicació, que tots reprodueixen com lloros de repetició.

 

Per què és una fal·làcia? Doncs, primer de tot, perquè el poble palestí és semita, i segon, perquè els palestins, -practiquin la religió que practiquin, ja que no tots són musulmans-, són els descendents directes dels pobles hebreus o israelites originaris de la província romana de Judea, hereva del Regne de Judà, després del retorn de l’exili de Babilònia. Judà prové del patriarca bíblic “Yehudà”= Judà fill de Jacob, que va donar lloc a la tribu de Judà, d’on sortí la dinastia real d’Israel que establí la capital en Jerusalem. Doncs bé, el que va emigrar per tot el món va ser la religió judaica, és a dir el Judaisme, no el poble jueu (igual que el cristianisme). Per tant la majoria de la població -sense comptar els palestins que són set milions- d’Israel actual són immigrants d’origen europeu, sefardites d’origen espanyol, soviètics, etcètera, són de religió judaica però no hebreus, ni molt menys semites. L’autèntic poble originari d’Israel (= Palestina), són els palestins per la senzilla raó de què els seus avantpassats mai no van marxar de Palestina (= Israel).

Això ho ha demostrat l’israelià d’origen polonès Shlomo Sand, catedràtic d’Història de la Universitat de Tel Aviv, de Berkeley (Califòrnia) i de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, amb la publicació, el 2008, del seu llibre La invenció del poble jueu (Akal Madrid 2011). Fill de supervivents polonesos, va estar dos anys en camps de refugiats a Alemanya, fins que la seva família va emigrar a Israel el 1948. Segons Shlomo Sand: “Els jueus són una civilització religiosa única, però no un poble de diàspora i migrant”.

 

Saqueig de l'aigua palestina, siriana i libanesa

Dues terceres parts de l’aigua que fa servir Israel venen de territoris que ara controla gràcies a conquestes militars: Els Alts del Golan (Síria), la Franja de Gaza i Cisjordània (Palestina) i el sud de la vall de la Beqa’a (Líban). El riu Jordà i els seus tres afluents són la peça clau: el riu Hasbani neix a Síria i transcorre en part pel Líban. Els rius Dan i Banyies neixen als Alts del Golan de Síria, ocupats per Israel el 1967 i annexionats el 1981. A Gaza la sobreexplotació del seu aqüífer costaner està afavorint l’entrada d’aigües marines: es permet que els jueus perforin pous molt més profunds que els palestins. Els palestins disposen d’aigua un o dos dies a la setmana mentre que els jueus disposen tota la setmana. De fet Israel es va llençar a una guerra amb Síria per l’aigua: la guerra àrab-israeliana de 1967, la guerra dels Sis Dies estava més fonamentada en l’apoderament de les fonts del Jordà als Alts del Golan dins territori sirià, que en la suposada reclamació de territoris (que també), o de seguretat militar. Darrere la invasió del sud del Líban el 1982, justificada per “controlar la guerrilla i les bases terroristes”, Israel està present militarment a la ribera meridional del riu Litani, perquè és allà on hi és l’aigua. Israel ocupa militarment Cisjordània i Gaza (Palestina) per explotar els seus rics aqüífers.

L’any 1967, Israel va declarar que tots els recursos hídrics eren de propietat estatal, imposant quotes estrictes de consum d’aigua als palestins, arrencant milers de llimoners, enderrocant cisternes, taponant fonts i pous, dinamitant mines d’aigua, etc. Aquesta continua sent la política sistemàtica d’Israel. Mentre que els palestins de Gaza paguen 1,20 dòlars per metre cúbic d’aigua, els colons israelians paguen deu centaus. I malgrat que centenars de resolucions de l’ONU l’han comminat a marxar dels territoris ocupats des de fa cinquanta anys, Israel fa oïdes sordes, això sí, amb el suport polític, diplomàtic i militar dels Estats Units i la connivència i el col·laboracionisme vergonyant de la Unió Europea.

Actualment Israel controla tots els aqüífers de Cisjordània, una raó de pes per no reconèixer ni retornar aquest territori als palestins. El Transvàs Nacional israelià que inclou tots els recursos hídrics del país, imposa severes restriccions als palestins. Es concedeix moltíssimes més autoritzacions als colons jueus que als palestins, i mentre que els pous d’aquests no poden tenir més de 140 metres de fondària, els dels jueus poden arribar fins als 800 metres. Més del 50% dels pobles palestins no tenen aigua mentre que tots els assentaments israelians la tenen. Aquesta política criminal i genocida de sotmetre al poble palestí a un sever apartheid hidrològic continua plenament vigent a l’estat d’Israel davant la passivitat activa i la complicitat vergonyant de les democràcies occidentals.

Conclusions

Segons La Recolectiva, un col·lectiu autònom d’activistes catalans que organitzen campanyes de solidaritat i de resistència amb Palestina, com és l’organització de voluntariat per ajudar els pagesos palestins, a recollir olives, consideren que:

“Cal definir-se i decantar-se políticament, el no fer-ho en casos on clarament hi ha un opressor, significa posicionar-se al costat d’aquest. Per això, nosaltres estem amb les oprimides, advoquem per l’alliberament dels territoris Palestins Ocupats, per la fi immediata del bloqueig de Gaza, per la tornada de les persones refugiades i desplaçades des de 1948, per la justícia contra els crims, l’Apartheid, la colonització i la violència de l’estat Israelià cap al poble palestí. D’igual manera, repudiem tota mena de discriminació, de colonialisme o d’ideologia que promogui l’odi ètnic-racial com el feixisme, el nazisme, el racisme, la islamofòbia i el sionisme.”

I jo afegiria: Binyamin Netanyahu, primer ministre israelià, hauria de respondre davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia per crims de guerra i de lesa humanitat contra el poble palestí.