La prohibició a l’actor Joel Joan a Badalona,  molt més que censura

Tomeu Ferrer

Periodista

La prohibició a l’actor Joel Joan a Badalona, molt més que censura


twitter share   facebook share

Quan la canícula semblava aplanar-ho tot a Badalona va sorgir en cas Joel Joan. Com aquell que no vol, es va destapar que des de l’ajuntament s’havia vetat el popular actor de ‘Plats bruts’. La reacció ha estat forta. El mon cívic de la ciutat ha entès que la mesura, justificada per la regidora de l’àmbit en les actituds personals de l’artista, és pura i simplement censura ideològica. I a partir d’aquí les xarxes s’han omplert d’opinions per tots els gustos.

 

La meva experiència em diu que fets com els que comento cal veure’ls amb una certa perspectiva. S’ha convertit l’alcalde conservador del PP en un guardià de la moral? La realitat ens diu que no. L’actualitat n’està plena de fets absolutament immorals sobre els quals Albiol no diu ni piu. Perquè, doncs, ara l’alcalde fa una alcaldada?

 

Amagar les derrotes

 

No sé si tindrà res a veure, però la decisió de censurar un conegut actor que mai s’ha amagat que és independentista, es produeix pocs dies després que el govern d’Albiol rebés tres bufetades amb la mà oberta. El ple municipal va acordar la moratòria d’un any d’obertures de locals de jocs i apostes, una mesura que passivament va intentar evitar. El ple també va decidir no acceptar que es retornés a l’empresa que ha de fer el Mercat Maignon la fiança que va dipositar en ser-li adjudicada l’obra, que sembla aturada del tot . I, finalment, les forces de l’oposició van fer enrere el programa de reconstrucció econòmica de la ciutat perquè les xifres i els conceptes que s’havien pactat amb l’equip de govern eren diferents dels presentats per aquest al plenari. Les tres decisions deixaven clar que digui el que digui l’alcalde, no pot fer a Badalona el que li surti del barret.

 

I, dèiem, uns dies després de la triple rebolcada, treu el nas la censura a Joel Joan. Seguint un costum establert, el que es publica al web del consistori és diferent del que s’havia acordat abans on l’actor estava programat. I la reacció es produeix.

 

A Dalí li semblava bé que parlessin d’ell, encara que fos positivament. A l’alcalde Albiol li agrada molt sortir als mitjans d’informació. Això li ha donat una imatge de polític obert fora de Badalona, però a la ciutat entre els seus crítics s’estén la idea que és un ‘venedor de fum’.

 

Cortines de fum

 

Com que efectivament no sabem què li ha passat pel cap a l’alcalde a l’hora de censurar Joel Joan, faré alguna aproximació sobre el que crec que pot haver pensat. Un motiu pot ser establir una cortina de fum, fum un altre cop, que tapi les seves derrotes en l'àmbit local. La Mobba segueix dempeus tot i la seva insistència en el fet que estaria enderrocada abans de les vacances. Les tres rebolcades del ple segur que li han fet mal. No parlem del monument a la inacció que és la biblioteca clausurada de Can Casacuberta. I dels centenars de pisos de la Sareb no se’n sap res.

 

Amb la censura a Joel Joan, Albiol envia a l’opinió pública alguns missatges. Un, ell és l’alcalde i pot vetar aquell que no li agradi ideològicament. Dos, no li tremola la mà a l’hora d’enfrontar-se amb els sectors de la cultura i el progressisme (àmbits en els quals crec que pot perdre pocs vots). I tres, intenta reforçar el seu electorat tradicional.

 

Albiol té en alguns barris de Badalona el seu principal graner de vots. Per aconseguir aquesta incidència ha treballat diversos camps. Un és una connivència amb les entitats, molts cops vinculades a la nostàlgia, en el sentit que el PP defensarà les seves posicions arribant fins al límit de la llei.

 

La derrota en el conflicte del bingo ha fet que Albiol pensi que a la zona de Llefià les entitats veïnals recuperen el seu paper reivindicatiu tradicional i ja no voldran comprar fum com potser havien fet en altres ocasions. Això faria que els vots al PP prestats des del progressisme poguessin marxar-li.

 

L’extrema dreta treu el nas

 

Però, hi ha un altre fenomen que si s’aplica l’orella a terra es pot endevinar. A alguns barris les entitats i associacions que abans eren incondicionalment partidàries d’Albiol el critiquen per no tirar endavant actuacions que consideren indispensables tot i que potser són il·legals. Partits d’extrema dreta fan prèdiques en els barris esmentats afirmant que ells sí que executaran mesures properes a la xenofòbia, perquè no són fluixos com l’alcalde. Amb la prohibició de Joel Joan, Albiol pretén cohesionar els seus votants més espanyolistes contra l’actor ‘indepe’ i els progres habituals.

 

Recuperar vot que a Albiol li marxa a l’extrema dreta seria, doncs, un dels objectius de la mesura contra l’actor. I permeteu-me una darrera digressió. Albiol manté una lluita soterrada amb el seu cap a Catalunya, Alejandro Fernández. Aquest és partidari d’emular una dreta, que efectivament ho sigui, amb l’allunyament dels extremistes. Per contra, la decisió d’Albiol és enrocar-se en el seu feu badaloní, el seu darrer refugi polític. I per cohesionar les seves tropes no hi ha res més efectiu que copar les portades que acríticament li concedeixen els mitjans generalistes enfrontant-se amb el món dels progressistes i el catalanisme, que ell ha demonitzat en els barris. Veurem com segueix la història.