Davant el col·lapse climàtic
revolució ecològica o 'greenwashing' neoliberal?

Francesc Alfambra

Biòleg i ecologista d’Els Verds de Badalona

Davant el col·lapse climàtic revolució ecològica o 'greenwashing' neoliberal?


twitter share   facebook share

El 9 d’agost passat, el Grup de Treball I sobre la base de la ciència física del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), va fer públic el seu Sisè Informe sobre el canvi climàtic. Explica el que ja sabíem des del 2014, quan el mateix grup d’experts al seu Cinquè Informe, assenyalava el paper fonamental de l’activitat humana en l’escalfament global i el canvi climàtic. Políticament correcta i força moderada, però, la seva conclusió d’aleshores ja era prou categòrica: «el canvi climàtic es real i les activitats humanes son les principals causants».

Ara, set anys després, insisteixen: «l’acció de l’ésser humà està directament relacionada amb l’emergència climàtica que viu el planeta i es un dels seus principals precursors».

Elaborat per 234 científics de 66 nacionalitats diferents, el resultat d’aquest treball de 8 anys d’anàlisi i d’estudi exhaustiu, conclou:

  • Es un fet inequívoc que l’activitat humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra. S’han produït canvis ràpids i generalitzats en la atmosfera, els oceans, la criosfera i la biosfera
  • L’increment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle des de 1750 estan 'inequívocament relacionades amb les activitats humanes'

  • El canvi climàtic està afectant a totes les regions de la Terra i molts dels canvis son irreversibles
  • L’escalfament global de 1.5ºC i fins i tot de 2ºC es superarà durant el segle XXI si no es produeixen reduccions profundes en les emissions a l’atmosfera en les properes dècades
  • Molts canvis originats per les emissions d’efecte hivernacle anteriors i futures seran irreversibles durant mil·lennis, especialment els canvis en els oceans, les capes de gel i del nivell global del mar

  • Hem d’actuar ja si volem impedir la catàstrofe climàtica

També s’atribueix a la influència humana els canvis observats en fenòmens extrems com les onades de calor, les inundacions, les sequeres o els ciclons tropicals, la pujada del mar, els mega incendis forestals, dient que «s’han enfortit des del darrer informe». I que molts dels canvis relacionats amb el sistema climàtic del planeta s’intensifiquen amb l’escalfament global, com per exemple la intensitat de la calor extrema, les onades de calor marines, les pluges torrencials, la reducció del gel a l’Àrtic o del permagel.

Aquest nou informe també assenyala que durant els propers mil·lennis el nivell del mar ascendirà al voltant dels 2-3 metres si l’escalfament global es limita a 1,5ºC, un dels objectius de l’Acord de Paris del 2015. Si l’escalfament global arriba als 2ºC, les projeccions indiquen que l’augment del nivell del mar es situaria entre els 2 i els 6 metres. Si els registres empitjoressin i el planeta augmentés 5º C, el nivell del mar pujaria entre 19 i 22 metres. En definitiva que els efectes del canvi climàtic seran molt pitjors del previst.

Informe del Panel Intergovernamental d’Especialistes en Biodiversitat i Serveis Ecosistemics (IPBES)

Al seu torn, l’informe de l’IPBES del 2019, encara era mes contundent. En aquell treball exhaustiu d’investigació, -el més extens i complert que s’ha elaborat mai sobre la biodiversitat- després de tres anys de feina, van participar 145 científics de 50 països, amb la col·laboració de 310 autors. Les seves conclusions son alarmants:

Més d’un milió d’espècies estan en perill d’extinció, la pitjor dada de la història. Reclama un canvi transformador del model de producció i consum dels darrers 50 anys per poder salvar la vida natural i de retruc també la humana, que depèn enormement dels ecosistemes que estem destruint, i que la depredadora activitat humana està darrera dels:

      • Canvis dràstics en l’ús del sòl

      • Sobreexplotació dels recursos

      • Emissió de gasos d’efecte hivernacle

      • Alts nivells de consum

 

També afirma que la destrucció dels ecosistemes és tan greu com el canvi climàtic i van estretament relacionats. No estem davant d’una alarma climàtica més; estem davant de l’emergència d’un col·lapse climàtic apocalíptic: econòmic, ecològic, social i sanitari, biosfèric, planetari.

Pot semblar alarmisme infundat, termes amb els que històricament sempre s’ha desqualificat l’ecologisme, però aquests advertiments no tenen res d’alarmisme infundat ni provenen de l’ecologisme sinó d’experts governamentals en biodiversitat de l’IPBES, un organisme de l’ONU. Ara ningú gosa desqualificar l’ecologisme tan gratuïtament, perquè el canvi climàtic ja ho tenim aquí i ja s’estan patint els seus efectes a totes les regions del planeta. L’emergència climàtica ja forma part del debat polític global, on ja no hi te cabuda el negacionisme dels cunyats. El negacionisme ha donat pas a la mes desvergonyida hipocresia del capitalisme verd i de l’ambientalisme retòric de la comunitat internacional. La COP-21 de París va ser un exemple paradigmàtic d’això. Veiem perquè.

 

Fracàs de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Canvi Climàtic del 2015 de París (COP-21)

Després de 20 anys de conferències (Berlín, 1995; Protocol de Kyoto, 1997; ...), la COP-21 de París, de novembre de 2015, va ser la primera vegada en que tota la comunitat internacional, sense excepció va reconèixer la gravetat del canvi climàtic i les seves dramàtiques conseqüències si no es prenen les mesures necessàries.

Però contràriament a la gran declaració institucional de consens, i al que s’esperava, els països industrialitzats van fer el sord als advertiments i a les recomanacions del 5è Informe de l’IPCC. No van adoptar cap compromís ni mesura concreta per reduir les emissions contaminants de gasos d’efecte hivernacle, emissions directament responsables del canvi climàtic. Tot i reconèixer que els països pobres del sud, malgrat no tenir cap responsabilitat, seran els més perjudicats de les greus conseqüències del canvi climàtic. De fet la signatura unànime de la declaració final de consens només va ser possible en base a la inclusió de la clàusula No Liability, és a dir de no acceptació de cap responsabilitat.

París va ser la gran ocasió perduda. Van reconèixer la necessitat de que les emissions globals toquin sostre «el mes aviat possible», però van posposar l’acord universal vinculant al 2020 per evitar l’escalfament global de +2ºC en comparació a l’era preindustrial i reduir un 50% les emissions del 2050, sense quantificar ni posar un calendari al compliment de la reducció de les emissions. Que cada país faci el que vulgui, quan vulgui i com vulgui! No es va establir cap obligació jurídica per reduir les emissions, només una revisió periòdica voluntària de cada país. Així vam poder comprovar la perfectament inútil pantomima exhibida a bombo i plateret del la COP-25 de Madrid del 2020.

Els científics de l’IPCC consideren que les emissions s’haurien de reduir en un 80% el 2030, i neutralitzar les emissions de carboni pel 2050, per limitar l’escalfament global a 1,5ºC a finals de segle, cosa que els països del nord es van negar a complir. Es reconeix la injustícia ambiental del nord cap al sud i els danys i els perjudicis que patiran els països del sud, però es van oposar al reconeixement del deute ecològic. Es a dir, que la tan esbombada declaració institucional de consens de la COP-21 de París, és poc més que paper mullat. Malgrat la complicitat dels governs i l’encobriment mediàtic, ningú no pot negar que la conferència de París va ser un decebedor i sonat fracàs.

A aquestes alçades, els eufemismes i les fórmules políticament correctes per encobrir el nom del porc ja no s’aguanten. Atribuir el canvi climàtic als humans, a la humanitat o a l’home en abstracte, ja no colen. El que volen dir i molts experts ja diuen sense embuts, és que el veritable causant de l’emergència climàtica i dels patiments humanitaris de milions de refugiats climàtics, és el capitalisme neoliberal, depredador dels recursos naturals i destructor dels ecosistemes.

La vergonyant estratègia del greenwashing governamental

Ara, ja ningú no s’atreveix a negar el canvi climàtic, però en canvi, tots els governs han adoptat l’estratègia empresarial del màrqueting enganyós i fraudulent del rentat verd (greenwashing), per fer passar com a verd, sostenible o ecològic qualsevol cosa que no ho és. Estàvem acostumats a la hipocresia, a les fal·làcies i a la demagògia sostenibilista de Damià Calvet (JxCat), ex conseller de Territori i Sostenibilitat de l’anterior govern, ara però, de la mà de Jordi Puigneró (JxCat), vicepresident del govern de la Generalitat, el greenwashing més vergonyant, ha assolit el súmmum de la fatxenderia demagògica. Defensant l’acord AENA-Generalitat d’ampliació de l’aeroport de El Prat, Puigneró ha gosat afirmar que pot ser verd i compatible amb la lluita contra el canvi climàtic, fins i tot que El Prat pot ser l’aeroport mes verd d’Europa! Estem incomplint totes les recomanacions de l’IPCC de reducció de gasos d’efecte hivernacle i ara resulta que augmentar un 33% les emissions de CO2 d’El Prat (més de 8 milions de tones el 2019) i destruir l’estany de la Ricarda del delta del Llobregat son compatibles amb la reducció d’emissions i amb la lluita contra el canvi climàtic! Volen augmentar 15 milions de passatgers més a l’any per arribar als 70 milions! Tanta demagògia, hipocresia i cinisme no hi passa pel rentat verd de l’ambientalisme capitalista!

Des de l’inici de la pandèmia els països rics hem gastat 34.000 milions d’euros mes en combustibles fòssils que en energies renovables! Desprès dels acords climàtics de París del 2015, els bancs continuen fent inversions multimilionàries en combustibles fòssils.

Lluny de les grans declaracions institucionals, la realitat és que els països industrialitzats com és Catalunya, abonen polítiques econòmiques de fonamentalisme neoliberal d’incentivació dels mercats financers, d’augment del PIB i del creixement dels beneficis del capital, polítiques econòmiques depredadores, directament responsables del desgavell climàtic global. Tots aquests països donen suport al neoliberalisme, un projecte polític totalitari de mercantilització del planeta i de supremacia dels mercats financers per sobre de qualsevol altre concepte o valor humà com poden ser la justícia econòmica, els drets humans, la pau, la solidaritat internacional, el comerç just, la biodiversitat o la preservació dels ecosistemes.

 

Què fer davant la inacció i el cinisme dels governs?

Què podem fer davant la gravetat del col·lapse ecològic global al que ens enfrontem?

Què podem fer davant el cinisme i la hipocresia dels governs mercenaris del capital?

Que podem fer a Catalunya i sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Què podem fer per mitigar el canvi climàtic a la conca Mediterrània, una de les regions que mes patirà per la reducció de les pluges, per les inundacions, per les sequeres i per la desertització?

Què podem fer davant la contaminació atmosfèrica metropolitana i especialment la de la incineradora TERSA, la dels cicles combinats d’ENDESA i de Naturgy de Sant Adrià de Besòs i la de la cimentera Lafarge de Montcada i Reixac?

Què podem fer per aturar l’ampliació de la tercera pista d’aterratge de l’aeroport d’Ell Prat de Llobregat?

Què podem fer per aturar el PDU de les Tres Xemeneies, de descarada especulació urbanística en primera línia de mar amb 1844 nous pisos al front litoral?

Què podem fer davant la contaminació i sobreexplotació dels nostres aqüífers?

Què podem fer davant el desgavell i el fracàs planificat de la gestió dels residus urbans? I dels seus bruts, obsolets i altament contaminants tractaments finalistes com son l’abocament i la incineració?

Què podem fer davant un model de producció i consum i de mobilitat fonamentats en la crema de combustibles fòssils?

Plans d’Acció Locals i Nacionals per fer front al Col·lapse Climàtic

Ja no hi ha excuses per a l’acció individual i col·lectiva. Amb la nostra opulència i consumisme occidental, estem escalfant la terra i destruint els ecosistemes i la biodiversitat. Cal descarbonitzar l’economia, cal tallar dràsticament les emissions de carboni. La revolució ecològica ha de començar per nosaltres mateixos. A nivell personal es fonamental adoptar un nou sistema de valors de respecte a l’entorn natural i de preservació dels ecosistemes, i un nou estil de vida de baix consum, ètica, social i ecològicament sostenible i responsable.

I a nivell col·lectiu, cal sortir al carrer a fer la revolució ecològica des dels municipis fins als governs de l’estat, amb un municipalisme transformador, que treballi de valent per la gestió correcta dels residus envers el residu zero, envers les emissions zero, envers l'auto producció d’energies renovables 100%, envers l’agricultura i la ramaderia ecològica o de proximitat, envers el tancament del cicle de l’aigua i la re municipalització de la seva gestió, envers l’anul·lació de l’ampliació de l’aeroport d’ElPrat, envers l’anul·lació del front construït del PDU de les Tres Xemeneies en pro d’un gran parc litoral,......

Com?

Donant suport als moviments socials de justícia climàtica, de lluita contra el canvi climàtic, d’agroecologia, i d'auto producció d’energies 100% renovables, d’ecofeminisme, de decreixement, de solidaritat internacional, de transport públic i mobilitat sostenible, de residu zero, de plataformes de defensa del territori per un aire net, per a una aigua pura i per a uns aliments saludables.

Establint Plans d’Acció Locals i Nacionals de lluita, d’adaptació i resiliència contra el canvi climàtic, decidits envers la consecució de tots aquests objectius desitjables i imprescindibles. Posar-los en marxa, serà la nostra millor contribució amb la lluita global contra el col·lapse climàtic i les seves més que previsibles dramàtiques conseqüències econòmiques, socials, ecològiques i humanitàries.

D’entrada el dia 19 de setembre tot l’ecologisme català tenim una cita indefugible a Barcelona per aturar el disbarat d’ampliar l’aeroport de El Prat de Llobregat! Esperem que la assistència massiva aturi aquesta absurda pretensió. En lluita pel clima, la salut, i la vida. #menysavionsmesvida. Allà hi serem!