Una reflexió sobre l’habitatge a Badalona

Oriol Pérez

Estudiant i activista

Una reflexió sobre l’habitatge a Badalona


twitter share   facebook share

Ja fa més d’un mes, el 26 de setembre, a la capital alemanya, Berlín, es va fer un referèndum que posava en qüestió l’expropiació de més de 240.000 apartaments. És a dir, un 11% dels habitatges de la ciutat.

Les berlineses i els berlinesos sortien al carrer reclamant “cap especulació amb l’habitatge”. Al final, amb més d’un 56,4% de vots a favor, i només un 39% de vots en contra, van aprovar aquesta consulta popular. Ara el Senat de Berlín s’ha d’encarregar de redactar i aprovar una llei que permeti expropiar els pisos d’aquells propietaris que en tinguin més de tres mil.

 

La qüestió de l’habitatge és una la qual sempre ha estat present, però ha anat guanyant importància a tota Europa i als Països Catalans. Sobretot a mesura que la gentrificació i l’especulació en l’habitatge s’ha vist disparat en aquests últims anys post bombolla immobiliària.

 

A Badalona tampoc ens hem quedat endarrere en el debat. Aquesta crisi de l’habitatge també ens ha colpejat igual de fort que en altres parts de Catalunya. Per empitjorar encara més la situació, hem patit la crisi donada per la Covid-19 que ha incrementat les desigualtats i les precarietats arreu del país. Els joves veiem com el somni d’independitzar-nos es va allunyant ràpidament. Els badalonins cada vegada hem de dedicar més part del nostre salari al lloguer. Cada vegada més famílies no arriben a

final de mes, i moltes d’aquestes famílies es veuen encarant la terrible realitat dels desnonaments. Entitats com Plataforma Som Sant Roc, el Sindicat de Llogateres de Badalona, entre moltes altres, juntament amb el ric teixit activista que disposem a la ciutat, fa anys que lluiten per assegurar que el dret de l’habitatge sigui respectat a Badalona. La feina que fan aquestes associacions és una molt important i fonamental dintre de la nostra societat.

 

Segons el recompte que es va fer aquest any per Taula Sense Llar Badalona, a la ciutat hi ha 48 persones dormint cada dia al carrer i altres 299 que viuen a centres d’acollida o infrahabitatges. Mentrestant, les últimes dades proporcionades per Idescat, revelen que a Badalona hi ha més de 8.881 pisos buits. Doncs queda clar que el model seguit és mancat.

 

Quina alternativa tenim a aquest model deficitari?

 

Berlín no serà la primera ciutat Europea que crearà una xarxa de mesures d’habitatge públic. De fet, un dels models més rellevants en la creació de xarxes i infraestructures d’habitatge públic és el cas de la ciutat Viena. Una de les capitals amb més qualitat de vida a Europa.

 

Després de la Primera Guerra Mundial i anys de negligència van deixar a la classe treballadora en situacions desesperants. Inflació, atur, manca de seguretat social, i milions de persones es trobaven en habitatges massificats que permetien l’expansió de malalties, l’increment de la violència i la pobresa.

 

L’any 1919, el partit socialista austríac va guanyar les eleccions. Així que el nou govern de Viena va complir. Es va crear una enorme infraestructura d’habitatge públic a la ciutat. També es va viure una gran inversió en sanitat i educació pública. En un any, 60.000 habitatges van ser creats pel govern.

Apartaments funcionals els quals disposaven d’espais comuns, serveis, com escoles d’infants, i, fins i tot, gimnasos i piscines. L’any 1926, a Viena, el preu de l’habitatge era sols un 4% de la mitjana del salari mensual. Des de la independència d’Àustria, la ciutat esdevindrà un far de la governança metropolitana pels socialistes de tota Europa, en un període que es coneixerà com a Rotes Wien, la Viena roja.

 

Tot i que la ciutat va caure en mans de feixistes amb la invasió alemanya, aquell compromís per a assolir un habitatge econòmic i de qualitat es va sostenir. Avui en dia, un 62% de la població de Viena viu en habitatges socials. Tot això pagant un lloguer més econòmic  en relació amb el salari que no pas cap altra ciutat a Europa. A aquesta ciutat, s’ha assolit un objectiu quasi utòpic en ciutats com Barcelona o la nostra Badalona: trobar un sistema que proporcioni habitatge públic econòmic i desitjable.

 

A la nostra ciutat germana, Barcelona, s’han anat aplicant polítiques per guanyar terreny en l’habitatge públic. La protecció de renda s’ha aplicat exitosament en nombrosos casos arreu de la ciutat, diferents projectes de construcció d’habitatge públic s’han desenvolupat al llarg dels anys de govern de Colau, entre altres actuacions. A tot i això, hem vist com l’intent de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a intervenir en el mercat de l’habitatge ha estat frustrat.

Reconec que el conflicte de l’habitatge és complicat i profund. En un article no podem aprofundir tot el que ens agradaria. Tot i això, sobretot en la situació de canvi de govern en el municipi, reflexionem sobre, per què a Badalona no seguim els passos de Berlín i diem prou a l’especulació i a la mercantilització de l’habitatge?, per què a Badalona no imitem als vienesos i proporcionem un habitatge digne per a tothom?, per què no s’expropien o es compren pisos buits arreu de la ciutat?, i per què no desmercatilitzem l’habitatge pel bé comú?

 

Bibliografia

https://taulasensellarbadalona.cat/2021/05/20/el-tercer-recompte-de-persones-sense-llar-a-badalona-lo

calitza-48-persones-dormint-al-carrer/

https://www.idescat.cat/pub/?id=censph&n=30&geo=mun:080155