Badalona, un referent en les lluites compartides.

Pablo Díaz Flores

Mestre

Badalona, un referent en les lluites compartides.


twitter share   facebook share

A la ciutat han nascut moltes lluites que han agrupat als veïns i veïnes en un espai ampli i transversal, aquestes mobilitzacions de vegades han esdevingut unitàries, però sempre han estat impregnades d’una cultura i un esperit democràtic i reivindicatiu.

Exemple d’aquesta cultura unitària havia estat el PSUC, que va governar la ciutat en el primer ajuntament democràtic, i abans, l’Assemblea de Catalunya amb el programa que es va sintetitzar en Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.

A Badalona, ningú ens ha regalat res, els canvis socials, els avenços i les transformacions que veiem als barris són fruit d’una llarga i continuada lluita guanyada als carrers i les places.

A la memòria tenim les manifestacions per la construcció de les escoles, la tallada de carrers per demanar millores com l’asfaltatge, el tancament en espais públics reivindicant equipaments, el no al camp de golf, els autobusos de Pomar, la guerra de l’aigua...

El 2017, a Llefià es va recopilar en l’exposició: “les lluites compartides”, que parlava d’aquests moviments que van unir gent vinguda de tot arreu amb l’objectiu de millorar el seu barri: la il·luminació, en el que es va anomenar la lluita de les espelmes, el Parc del Gran Sol, els equipaments esportius, culturals i educatius.

Avui aquests propòsits encara estan vius en plataformes i associacions que continuen lluitant per una Badalona millor. No s’entén una ciutat sense el treball i l’esforç de les Dones Veïnals, de la F.A.V.B.; altres accions que han estructurat o demanen la transformació de espais com Salvem el Turó de l’Enric, Transformen l’autopista, Salvem Ca l’Andal i la Plataforma 3 xemeneies. Ara recentment s’han posat en marxa actuacions com Can Casacuberta Oberta, les marees per la Sanitat, les Pensions, contra els desnonaments i les que continuen demanant la llibertat dels presos polítics i les reivindicacions democràtiques com a país.

Tots aquests moviments han xocat contra el govern local de torn. Al respecte, alguns des de l’administració s’erigeixen en salvadors, resolutors, de tots els problemes, però, quan governen venen fum i quan estan de nou a l’oposició canvien d’actitud: es reuneixen amb els veïns i veïnes als bars prometent el que no han estat capaços de complir. Altres demostren més tarannà, més bones formes i potser més diàleg; això no obstant, a l’hora de la veritat no fan res: copien als anteriors i apliquen la dita de 'tal dia farà un any'.

Badalona no pot oblidar les lluites compartides que han aconseguit modelar una ciutat integradora i vital i a la vegada plural i variada. Un exemple darrer és el procés iniciat per entitats socials de Badalona per posar en marxa un procés per establir prioritats que afrontin les vulnerabilitats que castiguen els ciutadans. Per tant, no ens podem deixar arrossegar per cants de sirena que intenten aturar-nos i deixar-nos sense memòria.