L’amenaça del feixisme

Pedro Jesús Fernández

Activista social i veïnal

L’amenaça del feixisme


twitter share   facebook share

No descobrirem res de nou (i qualsevol ho pot consultar a la molta documentació que hi ha sobre el tema) el que a continuació intentaré explicar sobre una ideologia que tants morts i tant horror va causar durant el segle XX.

Els resultats de les eleccions a Castella i Lleó i l’acord de govern que han signat el PP i Vox ens demostren l’increment de la força que té una organització que defensa els valors franquistes i enyora la dictadura, ja que, segons diuen, en el passat es vivia millor.

És evident que l’avanç del feixisme es produeix, sobre manera, pel descontentament de les classes treballadores que no veuen sortides a la situació que viuen, malgrat els compromisos d’una part de l’esquerra, que no acaba d’entendre que una altra societat és possible.

El creixement de les desigualtats i l’empobriment de les classes treballadores ens conta, en bona part, el descontentament d’una majoria social que no entén les mesures d’austeritat imposades i que només afecten els treballadors i les treballadores, mentre els rics continuen acumulant riquesa.

Per això, davant la desesperació de centenars de milers d’obrers que no veuen sortida a una situació cada vegada més dura i injusta, els feixistes, apel·lant als sentiments de ràbia i impotència dels éssers humans, venen fum i culpen a les persones més febles i vulnerables de ser les culpables de les desigualtats i la manca de treball. Fins i tot qüestionen la democràcia com sistema com generador i culpable d’aquesta situació.

El partit feixista, com ho és Vox, defensa una ideologia que anteposa el nacionalisme imperial i ultramuntà, així com el racisme i el masclisme, per davant de qualsevol altra consideració. Representa un moviment polític de caràcter totalitari, antidemocràtic, ultranacionalista i d’extrema dreta. Entre els trets identificadors d’aquest partit podem trobar l’exaltació de valors com la pàtria o la raça i és així com aconsegueixen mantenir mobilitzats als seus seguidors.

El feixisme va sorgir a Itàlia després de la Primera Guerra Mundial, per, més tard, difondre’s per tota Europa.

Actualment, aquesta ideologia es manté en molts països europeus i fins i tot forma part d’alguns governs, com Àustria i ara a Castella i Lleó. Els monstres són ben presents i amenacen la pau dels pobles.

A Espanya, el feixisme no va desaparèixer amb la mort de Franco, un sanguinari dictador que es va revoltar contra el govern legítim de la República i que, durant més de quaranta anys, va cometre milers d’assassinats.

Malauradament, els seguidors d’aquest sanguinari personatge van continuar ben vius i, si bé després de la seva mort van amagar-se, en l'actualitat ja no s’oculten, sinó tot el contrari. Fan ostentació del seu extremisme fatxa i ultramuntà i el seu discurs patriarcal, supremacista, racista i violent ha calat entre les classes treballadores.

Vox, com qualsevol altre partit feixista, se sent orgullós del seu antifeminisme i islamofòbia, defensa la caça i la tauromàquia, advoca per un nacionalisme centralista, rebutja l’avortament i comparteix qualsevol altre element ideològic d’extrema dreta.

En el manifest fundacional de Vox proposa l’abolició de les autonomies i la il·legalització de partits, associacions i ONG que, segons els seus dirigents, volen acabar amb l’Espanya, una i gran, reivindicacions clarament franquistes.

Segons alguns analistes, el llistat de propostes de Vox està tamisat per una grossa capa d’ultranacionalisme espanyol de matriu nacionalcatòlica autoritària, com ho són la reivindicació de la dictadura franquista, la liquidació de l’Estat de les autonomies o combatre l’independentisme. També vol derogar la Llei de la Memòria Històrica i altres que defensen la igualtat entre homes i dones,

Per això, cal abordar les causes que afavoreixen el seu creixement i combatre-les; recuperar les polítiques redistributives que reverteixin l’enorme creixement de les desigualtats i garantir el benestar de les classes populars. Cal treballar per construir alternatives basades en valors feministes i de cura de les persones, per anar cap aquest altre món que és possible i necessari, per a ser més humans.

El feixisme és viu i cal evitar que sigui una alternativa de govern si no volem tornar a les cavernes. Com em va dir un bon amic: que els arbres de les pàtries no ens amaguin els boscos de les persones, de totes les persones.