Cal una banca pública

Pedro Jesús Fernández

Activista social i veïnal

Cal una banca pública


twitter share   facebook share

Aquests darrers dies, amb la denúncia d’un jubilat valencià contra la deshumanització de la banca, s’ha viralitzat una campanya amb el tòpic “soc vell, però no idiota” que té com a objectiu visibilitzar els problemes que per a la majoria de les persones grans té la digitalització dels bancs. Segons una enquesta realitzada recentment, el 70% de les persones majors de cinquanta anys asseguren estar insatisfetes amb la seva entitat bancària.


El tracte que la majoria de la gent gran rep quan intenta consultar o resoldre qualsevol assumpte amb la seva entitat financera és d’un menyspreu total, malgrat l’esforç dels treballadors atrapats per unes directives que limiten i condicionen la seva capacitat d’actuar. És vergonyós veure a gent gran fer cua davant les oficines bancàries faci fred, calor o plogui; esperant poder accedir al caixer per a fer operacions que abans es feien en la finestreta i haver de marxar sense aconseguir el que necessitaven. Com també ho són les comissions abusives que hem de pagar per qualsevol operació.


La limitació d’horaris i l’escassa atenció personalitzada, dificulten enormement la possibilitat d’assolir solucionar problemes, siguin urgents o necessaris.

Indecències i abusos

Aquestes indecències i abusos són el pa nostre de cada dia, com també ho és el deteriorament de la sanitat, la manca de residències públiques o l’incompliment de la llei de dependència, per no parlar del retrocés de l’estat de benestar per les polítiques regressives aplicades pel PP a Espanya i CiU a Catalunya durant els anys que van governar.


La majoria de les persones grans estaven habituades a ser ateses per un treballador de la seva oficina bancària que les ajudava a resoldre qualsevol mena de dubtes respecte als seus estalvis, els rebuts pagats o altres incidències.


No hem d’oblidar que les nostres pensions es cobren a través d’un banc, com també hem de tenir domiciliats els pagaments dels serveis bàsics. Ens agradi o no, els accionistes dels bancs que només busquen incrementar els seus beneficis, ens tenen atrapats. La seva voracitat no té límits, la banca sempre guanya, i això s’ha de tenir en compte si es vol canviar aquesta situació.


També ha sigut notícia el tancament de milers d’oficines bancàries que han deixat a molts pobles sense aquest servei essencial i ha suposat la desaparició de milers de llocs de treball. Segons publicacions diverses, les reduccions de plantilles han afectat a més de 12.000 empleats, mentre que els beneficis bancaris s’han incrementat en quantitats vergonyoses.


Notícies com aquesta són habituals: BBVA assoleix en 2021 el seu major benefici recorrent en deu anys: 5.069 milions d’euros.


Per això, encara que no és la primera vegada que es parla de la necessitat de crear una banca pública, ara és un bon moment per recuperar aquesta proposta, ja que una banca pública podria posar fi a aquests abusos i, a més, serviria per a finançar projectes estratègics i impulsar un nou model de desenvolupament econòmic que sigui sostenible socialment i ecològicament.


Espanya, actualment, és un dels pocs països europeus que no té una banca pública, és a dir una banca els recursos de la qual són propietat de l’Estat. Una banca que serveixi per a impulsar polítiques financeres i industrials de gran importància, aconseguint així la millora del benestar comú.

Els crèdits a famílies o PIMES amb pocs recursos, les construccions d’equipaments i serveis essencials per a la població o els programes de suports a emprenedors, entre altres, són també prioritats d’una banca pública.


No hem d’oblidar que la Constitució espanyola, en el títol VII -article 131-, recull que: L’Estat, mitjançant una llei, podrà planificar l’activitat econòmica general per a atendre les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i la riquesa i la distribució més justa d’aquesta darrera.


Així doncs, la Constitució permet la concurrència dels sectors públics i privats en tots els camps de l’activitat econòmica, si bé contempla la possibilitat de reservar alguns camps concrets amb caràcter exclusiu, els recursos o serveis essencials, al sector públic.


Per això, cal una banca pública per a fomentar les cooperatives de crèdit i recuperar sobirania econòmica per a finançar un ambiciós programa de transformació econòmica i social, ja que s’ha de prioritzar l’interès públic per damunt dels interessos privats dels bancs i els seus accionistes. Una banca pública, en definitiva, que prioritzi la inversió en activitats productives i no especulatives, aconseguint així una millora del benestar comú.