Carta oberta a escoles i instituts de Badalona

Pares i mares Senseplaces Bdn

Carta oberta a escoles i instituts de Badalona


twitter share   facebook share

Benvolguts i benvolgudes,  direcció i personal de les escoles i instituts de Badalona.

Us escrivim aquesta carta per explicar-vos perquè estem treballant per crear una allau de reclamacions en les escoles, instituts i Oficina Municipal d’Escolarització (OME), a Badalona per les assignacions realitzades per part de la Conselleria d'Educació.

 

Primer ens agradaria presentar-nos: som SensePlaces Bdn, un col·lectiu que agrupa més d'un centenar de persones, familiars d'alumnes que han fet preinscripcions de diversos cursos, però sobretot d'Educació infantil 3 i 1r d'ESO. Ens vam agrupar a partir del dia 9 de maig, que lluny sembla ja, arran de la publicació del número de desempat per ordenar les preinscripcions escolar pel curs 22-23.

 

Aquell dia vam caure de cop en la realitat de què l'Educació pública de qualitat i proximitat és un luxe i no hi ha lloc per a tothom. Les nostres vides i les dels nostres fills i filles podrien quedar trastocades, no només pel fet de no tenir una plaça en l'escola o l'institut desitjat, sinó que era possible que en cap altre de la zona hi tinguéssim cabuda. L'única opció que se’ns ofereix a algunes famílies és la d’acceptar anar a la concertada i entrar en el negoci de l'educació.

 

No és un caprici voler que les nostres filles i fills vagin a una escola de proximitat, tenint en compte també que germans i germanes aniran a la mateixa escola o institut. Per nosaltres és molt important per la gestió i organització familiar del dia a dia, però també per una qüestió ecològica, de mobilitat, d'arrelament al barri, el fet de poder compartir parcs i biblioteques, si no hi construeixen edificis a dins i si estan obertes, amb els seus companys i companyes de classe, conèixer-nos entre les famílies, crear confiances i xarxes entre persones, entre veïns i veïnes, poder treballar per un barri i una ciutat millor, donar-nos suport mutu quan es necessita, coses que amb aquesta aventura de Senseplaces Bdn ja estem compartint.

 

Tampoc és un caprici voler que la nostra mainada tingui una escolarització pública, ja que els valors són diferents. Volem que els nostres fills i filles siguin usuàries dels centres educatius, no clients d'un negoci. Volem centres amb participació democràtica de les famílies, no empreses de serveis. I el que també volem és que aquesta educació pública i de proximitat sigui de qualitat, i per això hem lluitat des del primer dia per una solució estructural. Ja són molts anys amb aquest problema enquistat a la ciutat, són massa famílies les que han passat pel que ara estem passant nosaltres. Amb educació de qualitat ens referim a ràtios reduïdes, de 20 o menys alumnes, amb escoles sense barracons, amb mitjans i personal suficient que necessita l'alumnat de cada centre en tota la seva diversitat. No volem pujades de ràtios ni ens fan nosa les places amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). De fet, desitgem una escola inclusiva de veritat, amb els recursos necessaris per poder-ho fer amb èxit. I el que tampoc volem és la pèrdua de més de 250 places d'educació pública a la ciutat, perquè quan es disminueixen ràtios (cosa positiva), però no s'augmenten línies, estem perdent places, i places públiques, ja que a les concertades no se'ls ha obligat a reduir les ràtios. 

 

Les nostres demandes i la nostra lluita sempre ha estat clara: volem més places públiques de qualitat i proximitat, no volem ni augments de ràtios ni bolets que només fan que empitjorar la qualitat dels centres i dificultar el seu normal funcionament.

 

Després d'un mes de lluites, accions i reunions vam arribar a la que per nosaltres era la reunió definitiva, el monstre final, la reunió del dia 9 de juny amb Serveis territorials, fins i tot vam comptar amb la presència de l'alcalde, que la nostra feina ens va costar. En aquesta reunió no se’ns va deixar parlar de futur, ni de solucions estructurals ni de ciutat, només van defensar la seva tasca i van parlar de solucions puntuals en funció de les reclamacions sobre les assignacions, sabent que faltaven places van preferir esperar una mica més. Total, uns dies més d'angoixa per les famílies no passa res.

 

I en aquest punt ens trobem ara, fent un esforç col·lectiu, una feina que en lloc de fer-se des de l'Ajuntament o Educació l'estem fent directament nosaltres. En un exemple d'organització col·lectiva i solidària de veïns i veïnes per trobar a totes les famílies que estiguin en la mateixa situació que nosaltres per poder organitzar el màxim de reclamacions possibles perquè cap persona quedi fora de l'Educació pública de qualitat i proximitat. Això sí, assumint que molt al nostre pesar aquesta qualitat disminuirà per la pujada de ràtio que ens obliguen a demanar si volem escolaritzar als nostres fills i filles a la pública del barri. També assumim que encara ens queda molt camí per lluitar, ja que tenim molt clar que no deixarem cap família sola.

 

Amb tot això no volem victimitzar-nos ni fer pena, només volem justificar el que estem fent aquesta setmana i explicar el perquè a tota la comunitat educativa, personal, docents, direccions, famílies i sindicats. Fer reclamacions per augmentar ràtios és contrari al que realment volíem i havíem proposat, però no ens han deixat alternativa per millorar la vida dels nostres infants. No es tracta d’una rebequeria per molestar-vos a vosaltres, qui esteu patint, també, les conseqüències d’aquesta mala gestió per part de qui realment està al capdavant de tot això.

 

Per últim, us diem que la vostra lluita és la nostra lluita per una educació pública i una ciutat millor, i per aquest motiu continuarem lluitant des de les AFAs, quan ja tinguem una plaça en una escola o institut públic i de proximitat assignat, i des de la resta d'entitats de la ciutat per construir un futur millor per tots i totes, petits, petites i grans.

 

 Moltes gràcies.

 

Contacte: senseplacesbdn@gmail.com