L'espionatge massiu de les clavegueres de l'Estat (Villarejo, Sánchez Camacho, Cospedal i companyia) contra persones de Catalunya (polítics i no polítics) és greu. Molt greu.
I si no que li preguntin a Sandro Rosell que va estar gairebé 2 anys a la presó per un muntatge d'aquestes clavegueres polítiques i judicials. I, recordem-ho, Sandro Rosell no era un polític. El seu delicte? Ser president del Barça.
Sí, vivim en un Estat en el qual ser president del Barça ja és una amenaça i pots anar injustament a la presó per això.
Però tot i ser greu, no és el pitjor. El pitjor és que no hi ha cap resposta, cap iniciativa de la Fiscalia. Res... Indiferència.
Estem veient com des de mitjans de comunicació (els de la dreta de sempre, però també La Sexta amb en Ferreres) participen a fons de tota aquesta porqueria.
I res d'això no és casual. Resulta que la Constitució del 78 està morta. En realitat només li queden vigents dos articles: els de la Unidad indivisible de la Patria i el de la immunitat del Rei. Dret a l'habitatge, al treball digne, a la justícia independent, a la igualtat real (Catalunya té menys diners per habitant que la resta d'Espanya, tot i que aquí paguem molt més)... res de res. Paper mullat.
Si tenim la constitució morta, que ens queda? Molt fàcil, el Règim del 1939, el de la Victòria de Franco i de les forces de la dreta, política, econòmica i mediàtica de tota la vida. No és casual que l'únic país d'occident on l'Església no ha rendit comptes per la pederàstia sigui Espanya. Ni tampoc estranya que no s'hagin aclarit els milers de casos de nens i nenes robats durant el franquisme... i fins als anys 1980.
Un Règim basat en les 500 famílies que manen a Espanya des de fa segles. Que avui controlen les empreses de l'IBEX i els mitjans de comunicació.
És per tot això que l'esquerra s'enfonsa, perquè de manera inconscient està legitimant i permetent un sistema corrupte, repressiu i generador de pobresa (mirin el rebut de la llum...) mirin les seves condicions laborals, intentin demanar hora al banc... i veuran qui mana de debò.
Fins que la majoria no sigui conscient de tot això, ens esperem anys foscos i de pobresa creixent.
Ah!, i no es preocupin del canvi climàtic... que la dreta diu que no existeix!
