L'esquerra i la dreta

Pedro Jesús Fernández

Activista social i veïnal

L'esquerra i la dreta


twitter share   facebook share

Encara que en els nostres temps hi ha els qui neguen l’existència d’organitzacions polítiques d’esquerres o de dretes, el cert és que, al llarg de tota la història des que es va iniciar la utilització d’aquests termes -per a conèixer l’origen d’aquestes paraules hem de remuntar-nos a la Revolució Francesa, com segur coneixen la majoria dels lectors- sempre hi ha hagut organitzacions polítiques, anomenades d’esquerres, que han defensat les persones més febles i s’han rebel·lat contra les injustícies. I no hem d’oblidar que per a molts, aquest comportament va suposar fins i tot la mort.

Voler canviar les coses i qüestionar la realitat, no sempre ha estat fàcil. El més còmode ha sigut acceptar que les coses sempre han estat així. Els rics ho són per la gràcia dels déus, i, com diu un bon amic, sempre hi ha hagut rics i pobres.

Millor no preguntar com es va aconseguir acumular tanta riquesa, encara que a vegades, com ha passat amb ‘l’emèrit’, quasi sempre s’acaba sabent i no sempre la procedència és neta i honesta, més aviat tot el contrari.

Esquerres i progrés

Per això, l’esquerres, que sí que volen canviar les coses, sempre han denunciat l’acumulació de la riquesa en unes poques mans i advoquen per una redistribució més justa, prioritzant el benestar de totes les persones, no només d’alguns. D’aquí que també s’anomenen progressistes.

Aquests dies s’ha celebrat al Congrés de Diputats el debat sobre l'estat de la nació i en aquest debat, les propostes per intentar una millor distribució de la riquesa, ser solidaris amb les persones més febles i evitar l’extrema pobresa de la majoria social, de seguida han obtingut una resposta dels poderosos, la banca i les elèctriques, que s’oposen a compartir res dels seus beneficis escandalosos obtinguts a costa de la majoria de la societat. Ja sabem que els poderosos només socialitzen les pèrdues, mai els beneficis.

A diferència de les esquerres, les dretes sempre han estat conservadores i per això sempre ha defensat els privilegis d’uns pocs per sobre del benestar de la majoria de la societat.

Ara bé, com s’explica que organitzacions d’esquerres, a la pràctica, actuïn com a organitzacions de dretes?

Els resultats d’Andalusia

Com s’entén que a Andalusia, terra de jornalers i obrers, la dreta hagi guanyat per majoria absoluta les eleccions autonòmiques passades?

Sense entrar a valorar el desencert i la divisió de les esquerres, sense cap dubte un dels motius d’aquesta majoria absoluta de la dreta andalusa, allò que no es pot qüestionar és que la política desenvolupada pels socialistes durant 37 anys de govern no ha sigut pròpiament d’esquerres.

Les retallades en serveis fonamentals com la sanitat o l’educació, el clientelisme polític, la corrupció, entre altres, que ha practicat el PSOE són senyes d’identitat de la dreta i és això el que, en bona part, ens revela el que ha passat a les eleccions. Com sempre s’ha dit, perquè hem de conformar-nos amb la còpia si podem tenir l’original?

Els experts afirmen que a Andalusia el terreny ja estava preparat perquè governés la dreta, ja que a la pràctica aquesta era la política aplicada pels socialistes. Per tant, si era una còpia, per què no votar l’original?

Com hem dit, aquests dies se celebra el debat de l’estat de la Nació. Si bé és cert que l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ens té acostumats a fer una de calç i una altra de sorra, no és menys cert que les propostes presentades en aquest debat són clarament d’esquerres, la qual cosa ha molestat la dreta política -ha tornat a treure l’espantall d’ETA com a argument- i, sobretot, als que controlen realment l’economia, les empreses de l’ÍBEX 35.

El vergonyós és que hi hagi socialistes, socialistos -diuen alguns-, que s’escandalitzen i s’oposin a aquest gir a l’esquerra d’un govern progressista que hauria de defensar els interessos de la majoria de la societat i no el d’una minoria privilegiada.

Per a molts, aquest és el camí a seguir si es vol evitar que la dreta, amb el suport de l’extrema dreta, torni a governar Espanya.

Catalunya i Badalona

El mateix passa a Catalunya, on l’esquerra es desfà de la rèmora de la dreta nacionalista camaleònica i actua en coherència en defensa de les classes populars i té clar que el primer és que els serveis públics funcionin per a tothom, que hi hagi una millor redistribució de la riquesa i s’acabin amb les desigualtats o continuarem instal·lats en aquesta paràlisi institucional, la qual cosa sembla interessar a la dreta, ja que, segons diuen alguns, ‘com pitjor, millor’ pels que no volen que canviï res.

I a Badalona haurien d'analitzar bé el que ha passat a Andalusia. Si les esquerres no són coherents i treballen per millorar les condicions de vida dels badalonins i les badalonines amb polítiques que solucionin els problemes que hi ha als barris obrers. 'Cal tornar als barris' -em diu un bon amic-, a ningú li estranyarà que la dreta guany les eleccions. Després de res servirà culpabilitzar-se els uns als altres. Tots serem culpables, encara que no tots perdrem igual.