El concepte geopolítica tindria a veure amb la conjunció entre geografia i política. A Badalona això, ja ho veureu, s’entén bé.
En acabar les eleccions municipals es van publicar gràfics on es veia el terme municipal bàsicament de dos colors. Un, el blau. Eren els barris on el PP d’Albiol és la primera força política. L’altre, dibuixat en vermell, mostrava els barris on el partit d’Aznar, Rajoy i Casado no era decisiu i on els votants majoritàriament votaven opcions progressistes i catalanistes. Aquest apartat descrivia un semicercle al voltant del que a la ciutat en diem, el Centre, però que abasta altres contrades.
Des que Albiol, víctima de la seva intransigència, va ser destituït, es va iniciar a Badalona un conjunt de moviments que, analitzats en conjunt, mostren una tendència estratègica més enllà de la seva anècdota particular.
El conflicte a la nau del Gorg, el desallotjament i intent d’enderrocar La Mobba i altres reivindicacions plantejades els últims mesos tenen en comú la idea del PP de penetrar en la ciutadella dels barris històrics de la ciutat. Mentrestant manté el control sobre els barris amb vot captiu del PP.
Albiol ha fet comptes i ha vist que tot i dominar una part de la ciutat, curiosament la que té unes condicions de vida més dures, no pot recuperar el poder si no aconsegueix la majoria absoluta. I per fer-ho necessita guanyar vots en el que es coneix com el centre. I s’ha posat a treballar per esberlar les muralles. El poder, li va d'obtenir dos o tres regidors més!
Excitar la cobdícia
La suposada inseguretat ciutadana i excitar la cobdícia de sectors del veïnat són tàctiques a les quals el peculiar PP badaloní sempre ha recorregut i li han donat bon resultat en els seus feus. Així es pot llegir l’afany per buidar les naus del Gorg, quan fins i tot els seus propietaris havien decidit tolerar els assentaments. I en el cas de La Mobba, algú segurament ha explicat als veïns de la fàbrica com augmentaria el valor dels seus habitatges si hi hagués una gran plaça en lloc de la històrica factoria ara tancada. En altres barris es remarcava amb la boca petita com augmentaria el preu dels pisos si s’expulsessin determinats col·lectius.
Fent un símil que es pot entendre fàcilment, algú a la política local està fent com es veu al Llibre de la Selva, en versió Walt Diseny, on la serp de pitó Kaa intenta repetidament hipnotizar Mogli, però realment el que vol és cruspir-se'l.
Les falques impliquen, molts cops, dividir els veïns, que abans de les iniciatives esmentades havien viscut en harmonia. En tot cas, tot sembla valer per accedir al poder, local i de més enllà, pot pensar el professional de la política més longeu de Badalona.
Permeteu-me una anècdota propera. A la zona de la plaça del Gas, davant de la Llauna, fa temps que hi ha una persona sense sostre. Mai ha causat cap molèstia a ningú i munta i desmunta cada nit una tenda de campanya on dorm. Per no molestar, no es recorda que hagi demanat mai res als veïns. Fa uns mesos algú va encendre la tenda de campanya on dorm aquesta persona sense preocupar-se si hi estava a dins. No es coneix cap investigació policial sobre el fet.
En ple agost un veí de la plaça va engegar una iniciativa. Sense consultar a ningú va elaborar una instància a l’ajuntament amb diversos punts i la va passar a firmar pel veïnat. Es tracta d’un paper en el qual es reclamen al consistori coses com tractaments contra les paneroles, que es prohibeixi que la gespa de la plaça es converteixi en un pipícan, es reclami als amos dels gossos que els duguin lligats i.... que es faci fora de la plaça el sense sostre!!! De les paneroles al sense sostre!!! I no oblideu, a la plaça del Gas és dins de la ciutadella progressista. Diuen que quan un animal camina com un ànec, té les potes com un ànec, i piula com un ànec, és molt possible que sigui un ànec...
Em temo que iniciatives com la descrita proliferaran en els pròxims mesos. Només es podrien frenar si la gent té clares algunes coses. I en el cas de la plaça del Gas entre els que, potser innocentment han firmat hi ha coneguts simpatitzants de partits polítics de tradició democràtica, recordeu: de les paneroles al sense sostre!
Les anècdotes deixen de ser-ho si s’emmarquen en la geopolítica, recordeu-ho.
