No ens aturem!

Pedro Jesús Fernández

Activista social i veïnal

No ens aturem!


twitter share   facebook share

Les marees de pensionistes, les organitzacions i moviments socials que defensem els serveis públics com també unes pensions i uns salaris dignes per a les persones jubilades i les treballadores en actiu, tot i que durant l’estiu no hem celebrat les nostres concentracions a les places de les viles de les ciutats i pobles de l’Estat espanyol, no és menys cert que no hem abaixat la guàrdia.

Som conscients que els poderosos, que tot ho controlen, han seguit intoxicant a la ciutadania amb notícies alarmants sobre la gran crisi que patim i, per això, diuen que és necessari continuar retallant els serveis públics, les pensions i tot allò que afecta la majoria de la població.

L’aplanadora del poder financer continua amb el seu discurs catastrofista anunciant que és inapel·lable i urgent topar les pensions i els salaris, ja que la guerra necessita prioritzar les despeses militars.

A vegades, em diu un bon amic, pensen que som uns babaus.

 

No som babaus

I no entrarem a explicar les raons d’una guerra que només beneficia els poders econòmics i perjudica les poblacions. A hores d'ara, tots tenim clar que les guerres no solucionen els problemes, sinó que serveixen per destrossar els pobles i aconseguir que una minoria incrementi la seva riquesa.

Us recordeu de les raons per lluitar contra els talibans? Doncs aquí tenim un bon exemple (n’hi ha molts més) sobre les mentides i les enganyifes que es van utilitzar per justificar la intervenció armada en aquell país.

Com recordareu, la guerra d’Afganistan la van iniciar els Estats Units (EUA) després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, amb l’objectiu de derrocar el govern dels talibans i de desmantellar la xarxa terrorista d’Al Qaeda. Els estatunidencs comptaven amb el suport de l’OTAN i una coalició internacional. Vint anys després els soldats americans van abandonar Afganistan i, els talibans, van recuperar de nou el govern. I no cal insistir en la situació que es viu ara mateix en aquest país.

Doncs, sembla que no aprenem i continuem creient als mentiders, que només busquen incrementar el seu poder i la seva riquesa.

Però, tornem a allò que continuem reivindicant les persones jubilades i les treballadores.

Com hem explicat mil vegades, tothom té el dret a poder viure amb dignitat. I, com es diu a la Declaració Universal dels Drets Humans, els éssers humans han de gaudir de drets iguals i inalienables, ja que això constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau en el món.

Allò que no pot ser és que a l’Estat espanyol hi hagi persones que, tot i tenir feina, amb el salari que cobren no poden arribar a fi de mes. Com tampoc és raonable ni justificable que centenars de milers de pensionistes, especialment les dones, cobrin pensions de misèria.

Ningú entén que, malgrat els beneficis extraordinaris de les grans empreses, no es vulgui incrementar el Salari Mínim Interprofessional o s’actualitzin els salaris i les pensions segons l’Índex de Preus al Consum (l’IPC), dada que ens diu com han evolucionat els preus del cistell de la compra.

No s’entén que els salaris i les pensions no s'apugin quan els preus s’han multiplicat per quatre.

És evident que si es vol que la majoria de la població no perdi poder adquisitiu i qualitat de vida, cal incrementar tant els salaris com les pensions com s’hagi incrementat l’IPC, sense trampes ni fórmules que, en realitat, retallen allò que realment ens correspon.

Ara tothom parla d’un increment de l’IPC mai vist i volen culpar d’aquest increment a les persones treballadores i als pensionistes.

Insisteixo, com deia el meu amic, pensen que som idiotes?

Afortunadament, malgrat l’opinió de la majoria dels comunicadors i tertulians al servei dels poders econòmics, cada vegada les classes populars ho tenim més clar i no ens deixarem enganyar. Per això, a les fàbriques, a la Universitat, a les places i a tot arreu, continuarem defensant els serveis públics i els salaris i les pensions dignes.

I no demanem res que no sigui nostre. No oblidem que les pensions són salaris diferits.

El que no és justificable és que s’incrementi la pobresa i les desigualtats entre la majoria de la població, mentre uns pocs acumulen cada dia més riquesa.

A Badalona, el 15 de setembre, omplirem la plaça de la Vila i, el 15 d’octubre, anirem a Madrid. L’única lluita que es perd és la que s’abandona. Per això continuarem i no ens aturarem.