Nou curs, la pujada de preus devalua les nostres pensions

Moviment Pensionista de Badalona

Nou curs, la pujada de preus devalua les nostres pensions


twitter share   facebook share

El 12 de setembre passat el Moviment Pensionista va reiniciar els ‘dilluns al sol’ a Badalona.

 

Són moltes les reivindicacions que les persones jubilades i/o pensionistes hem de fer arribar a l'opinió pública. I és que la majoria de nosaltres tenim cada cop més problemes per superar el dia a dia amb dignitat.

 

Els últims anys, hem vist com el govern central, amb la col·laboració dels agents socials, ha aprofitat els períodes de vacances per aprovar lleis i reformes que fan més difícil accedir a una pensió, reduint la seva quantia i obrint el camí a la seva privatització a través dels Plans Privats de Pensions d'Empresa. Ara ja estan sostraient les aportacions a aquests plans de pensions directament de la caixa de la Seguretat Social.

 

No oblidem que són productes financers per afavorir el sistema bancari i els fons d'inversió.

La propaganda oficial ens conta que han 'revalorat les pensions segons l'IPC', quan és mentida. Enmig de les últimes festes nadalenques ens van aplicar de manera tramposa l'anomenat IPC mitjà, que va suposar el 2021 una pèrdua absoluta equivalent al 3% de les pensions contributives. Fins i tot les pensions mínimes van baixar un 2,5%. Ara, amb una inflació desbocada - del 10,8% el mes de juliol - ens continuen intentant enganyar amb l'IPC mitjà o el pacte de rendes, que no són altra cosa que mecanismes de saqueig i empobriment de la classe treballadora, perquè els grans capitals es puguin seguir enriquint.

 

La lluita per recuperar el poder adquisitiu dels salaris, pensions i prestacions amb l'aplicació de l'IPC real és una tasca fonamental en els pròxims temps i fa necessària més que mai la unitat d'acció de la classe treballadora.

 

Però, tot i que assolíssim això, no n’hi hauria prou. Moltíssima gent gran malvivim amb pensions de misèria. En xifres oficials, més de la meitat de les pensions (el 52%) queden per sota del Salari Mínim Interprofessional, SMI (el 60% del salari mitjà, segons la Carta Social Europea). Fins i tot l'11% no arriba als 500 euros mensuals, necessitant l'anomenat complement a mínims. És urgent, doncs, equiparar la pensió mínima a l'SMI per poder viure amb una mica de dignitat. Recordem allò que diu la Constitució Espanyola: “Los poderes públicos garantizaran, mediante pensiones adecuadas y periodicamente actualizadas, la suficiencia economica a los ciudadanos durante la tercera edad”.

 

La bretxa de gènere en pensions se situa al voltant del 35%, una enorme discriminació estructural de tracte cap a les dones. La majoria de les pensions de viduïtat, les més precàries, les reben les dones, perquè el treball de sosteniment de la vida i de cures no ha estat reconegut ni cotitzat. La pujada de la pensió mínima a nivells del Salari Mínim Interprofessional pal·liaría en part aquesta discriminació.

 

La pandèmia va demostrar que les residències de gent gran i dependent s'havien convertit en paranys mortals per a milers de persones usuàries, i també escenari de precarietat laboral i explotació per a les persones que hi presten els serveis. Aquest drama humanitari es va veure especialment en l'àmbit de la gestió privada, perquè la mercantilització dels serveis d'atenció a la dependència en general, i de les residències en particular, porta necessàriament a la precarització social i laboral de les persones que viuen i treballen en aquests centres.

 

La pandèmia també va destapar les insuficiències de la sanitat pública, després d'anys de retallades i privatitzacions dels serveis essencials.

 

Encara que s’ha demostrat que el sistema sanitari públic és la millor eina per a garantir el dret bàsic a la salut, es continuen derivant fons públics cap a empreses de sanitat privades, afeblint el sistema públic, tal com s'evidencia en el desmantellament de l'atenció primària.

 

La nostra salut no pot ser un negoci!

 

Per totes aquestes raons la gent treballadora de qualsevol edat, ens hem de sumar a les accions

convocades pel Moviment Pensionista de Badalona a partir del 12 de setembre.

I també a la manifestació unitària convocada pel conjunt del Moviment Pensionista d’arreu de l’Estat espanyol el 15 d'octubre a Madrid.

 

Governi qui governi, les pensions i els serveis públics es defensen!!