La política albiolista d'en Guijarro i el 'problema' de l'ocupació

Rafa Segovia

Militant d'Anticapitalistes

La política albiolista d'en Guijarro i el 'problema' de l'ocupació


twitter share   facebook share

Aquesta setmana l'alcalde de Badalona va tenir una nova ocurrència i la va explicar en un programa de televisió, com és habitual en aquest govern que funciona a cop de titular i twitter, la creació de la Unitat Domus, un grup semblant a la Unitat Omega, però especialitzada a aturar ocupacions.

 

Això no és una solució, la Unitat Omega ja ha demostrat que aquest sistema policial no funciona, rotular una furgoneta i ficar sis persones dins només funciona per les persones que formen part d'aquesta unitat i cobren els plusos corresponents. Concentrar molt personal en un únic punt és menys eficient que diferents patrulles que recorrin la ciutat, i molt menys que tornar a la policia de proximitat, més a prop de veïns i veïnes.

 

Però sembla que es prefereix tornar a les polítiques d'Albiol; pensaran que si a ell li han donat vots, potser al PSC també. Amb aquestes mesures s'utilitza la por dels veïns i veïnes atiada per una campanya mediàtica per criminalitzar a una part de la població, justament la part més pobra i amb més necessitats. És una vergonya que un alcalde i un partit que es diu d'esquerres copiï aquestes tàctiques, cosa que ja va fer al seu moment l'alcalde Pastor, també del PSC.

 

Realment pels nostres governants és més fàcil i dona menys problemes posar seguretat a la porta dels pisos d'un fons voltor, pagat per totes, que expropiar aquests pisos per dedicar-los a habitatge social. Des de l'ajuntament moltes vegades ens diuen que les polítiques d'habitatge no són competència seva, sobretot quan es demanen solucions pels preus abusius dels lloguers o habitatge social per a les persones desnonades, però sembla que per protegir la propietat privada dels fons voltors, la majoria de pisos buits són de fons voltors no de particulars, no hi ha tant problema de qui sigui la competència.

 

El 'problema' de l'ocupació realment és un problema de pobresa, de drets i de dignitat i no se solucionarà amb més policies sinó amb més i millors serveis socials, amb un parc d'habitatge públic i amb la derogació de les lleis d'immigració que condemnen a la pobresa i a la clandestinitat milions de persones a Europa.

 

Com a societat hem de tenir cura les unes de les altres, ser solidàries i no deixar cap persona enrere, més que tenir por per les ocupacions, hauríem de tenir preocupació pel que les provoca, que són els milers de desnonaments, els salaris de misèria, les pujades abusives de preus per part de les grans corporacions tant dels habitatges com dels subministraments bàsics o les condicions en què viuen moltes persones migrades per buscar un futur millor, entre d'altres.

 

Prefereixen una societat atemorida i tancada en lloc d’una ciutadania valenta, lluitadora i que surti als carrers. No ens deixem enganyar per la por i sortim al carrer a defensar els nostres drets!