Quin morro!!!

Pedro Jesús Fernández

Activista social i veïnal

Quin morro!!!


twitter share   facebook share

La llibertat de premsa és un dret reconegut a l’article 20 de la Constitució espanyola. En el punt 1, apartat a, d’aquest article es diu que tothom té el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

 

Ara bé, també s’espera de les persones que exerceixen la noble professió del periodisme que siguin imparcials i objectives. És a dir, han d’enarborar i defensar la imparcialitat per damunt de totes les coses i expressar la realitat tal com és.

 

L’obligació d’un bon periodista per difondre qualsevol notícia s’ha de basar en dades i fets que es puguin comprovar, mai tergiversant de manera tramposa la realitat per justificar i defensar allò que no és veritat. Per això, es diu també que l’objectivitat ha d’estar deslligada dels sentiments i de les afinitats o simpaties que es puguin tenir amb determinades creences o interessos, ja que ha d’exposar allò que és real i existent.

 

Tanmateix, sabem que tots els mitjans de comunicació tenen uns interessos o una determinada ideologia marcada per l’empresa editora. Per això, qualsevol mitjà pot prioritzar unes determinades informacions o amagar unes altres que no comparteixen. Allò que no és honest ni just de qualsevol periodista és falsificar la realitat i mentir descaradament per defensar la seva opinió. Com diu aquella frase tan repetida: la veritat és la veritat, la digui Agamenón o el seu porquer.

 

El dissabte, 5 de novembre, al programa de la Sexta Xplica, va ser convidada una companya dels Iaios flauta de Madrid, Aurora Grolimund, perquè expliqués quina era la situació de les dones pensionistes i perquè les persones jubilades i pensionistes es concentraven a les places dels pobles i ciutats de l’Estat cada setmana demanant pensions i salaris dignes.

 

La nostra companya va intentar exposar els motius i les raons per les quals, des de fa anys, les persones pensionistes protestant a tot arreu exigint que tothom pugui viure amb dignitat. Malauradament, dos dels tertulians, no només la van interrompre sinó que també van intentar deixar-la com a mentidera utilitzant paraules desqualificants i no pròpies de persones educades i respectuoses.

 

La poca vergonya d’aquests personatges al servei dels interessos dels poderosos, va ser d’escàndol. A més van intentar convèncer a l’audiència que les persones pensionistes som uns privilegiats, ja que la nostra pensió pujarà el pròxim any un 8,5%, mentre que els salaris de molts treballadors i treballadores només pujaria una mitjana d’un 3%.

 

Quin morro!, va manifestar un dels tertulians, dirigint-se a la companya Aurora, una dona treballadora que defensa drets socials i salaris i pensions dignes per a tothom.

En cap moment aquests dos barruts i maleducats personatges van denunciar els salaris de misèria que es cobren a Espanya, com tampoc l’increment de les desigualtats i la pobresa que pateix la majoria de la classe treballadora. Mai s’havia vist que persones treballadores en actiu, amb el seu salari, no poguessin arribar a final de mes.

 

Com tampoc és de rebut que més de tres milions de dones pensionistes visquin en el llindar de la pobresa, segons senyala la taxa Arope, i més de sis milions cobrin molt menys que el que assenyala la Carta Social Europea: una pensió mínima equivalent al 60% del salari mitja. És a dir, una pensió, en l’actualitat, de 1084 euros mensuals. És vergonyós que la patronal s’oposi a l’increment del salari mitjà interprofessional i a apujar els salaris igual que l’IPC, per evitar pèrdua de poder adquisitiu de les persones treballadores.

 

Com no s’entén que centenars de milers de joves i bons professionals hagin de marxar del nostre país a la recerca d’un treball digne i ben remunerat. Per això són molts els que diuen que a Espanya tenim empresaris troglodites. I així ens va.

 

Aquells que s’escandalitzen quan les persones pensionistes reclamem pensions i salaris dignes per a tothom, mai denuncien els salaris dels directius de les grans empreses ni els beneficis escandalosos de les entitats financers o les empreses de l’Ibex-35 per les quals treballen o defensen.

 

Com mai denuncien la corrupció dels poders econòmics i extractius de la nostra societat. No expliquen com s'ha apujat el preu del cistell de la compra ni l’encariment dels serveis bàsics, molt per sobre de l’IPC.

 

El més trist és que alguns d’aquests personatges es declaren defensors dels interessos de les persones treballadores i dels pensionistes. Un d’ells, no fa gaire temps, anunciava que la millor manera d’evitar tenir problemes si la pensió que es rebia no era suficient, era hipotecar el teu habitatge, un producte impulsat per la banca que té com finalitat apoderar-se del teu pis a canvi d’una determinada quantitat en funció de com l’entitat valori l'habitatge. Tota una vida de sacrifici i estalvi, treballant com una bèstia, perquè al final no tinguis res de res.

 

Ja es diu, la banca sempre guanya. I per això compra i utilitza tertulians en els mitjans de comunicació per desviar l’atenció i enganyar a la ciutadania.

 

Ara bé, les persones treballadores o pensionistes ho tenim clar. Continuarem insistint i resistint fins a aconseguir drets socials, pensions i salaris dignes per a tothom, ja que una altra societat és possible.