'Comida con la mamá'

Estela Fernández

Militant d'anticapitalistes

'Comida con la mamá'


twitter share   facebook share

La setmana passada vaig veure el tuit que el nostre alcalde, el senyor Rubén Guijarro, va posar en el seu perfil, deia així:

 

'Os presento 'Comida con la mamá', la excusa para acompañar a mi madre a descubrir restaurantes de #Badalona. El primero, el @Tariqbadalona (Baldomer Solà, 3). Muy recomendables las pakoras, el curry y el kulfi. Id, y ¡qué aproveche! #ComidaConLaMama'

 

La meva primera reacció, com a dona gran que soc, va ser: 'Però aquest home de què va? És que les dones, mares o no, de certa edat no coneixem o no podem anar a dinar a un restaurant a Badalona si els nostres fills o filles no ens el mostren o no ens acompanyen? Que potser no ens agrada anar descobrint allò que desconeixem de la nostra ciutat?'

No estic qüestionant que el Sr. Guijarro surti a dinar amb la seva mare, que em sembla fantàstic. Però cal fer un twit amb un tuf paternalista i fins i tot masclista?

Ja sabem que la vellesa no està de moda. A la nostra cultura hi ha hagut una revalorització de la joventut i una desvaloració de la gent gran. Se’ns tracta, en el millor dels casos, amb paternalisme. Però, si a més de grans som dones i qui interactua és un home, de seguida es posen en marxa els estereotips i surten les actituds masclistes. El fill es manifesta com a protector, ens porta a descobrir... com si fóssim incapaces de pensar, decidir i descobrir per nosaltres mateixes.

Ha pensat el senyor Guijarro que a Badalona hi ha moltes dones grans que no es poden permetre anar a dinar a un restaurant ni soles ni acompanyades pel simple fet que no tenen recursos econòmics ni tan sols per menjar a casa? La pobresa té rostre de dona, i sobretot de dona gran. Els homes, en general, molt o poc, han cotitzat i tenen una pensió. Moltes dones han treballat tota la vida en el treball domèstic, la criança i la cura de petites i grans, feines imprescindibles pel manteniment de la vida, però absolutament invisibles, no reconegudes i no pagades; d’altres han compaginat aquest treball amb l’ocupació assalariada, en molts casos a temps parcial, en treballs precaris o en professions altament feminitzades i per això desvaloritzades, la qual cosa les porta a unes pensions, si és que es cobren, igualment precàries i absolutament insuficients per a una vida digna.

Malgrat tot, com diu la gerontòloga Anna Freixas, 'les dones tenim un capital quan envellim: som autònomes en el dia a dia...' i afegeix: 'Per ser lliure, primer ho has de ser tu' i conclou: 'tu ets qui et dones la llibertat'. S’aconseguirà la llibertat col·lectiva si abans una és lliure individualment, sense que ningú et minvi l’autoestima amb un paternalisme pretesament protector, que no és altra cosa que la manifestació d'unes relacions de poder de l’home sobre la dona, és a dir masclista.

Senyor Guijarro, no necessitem que airegi els seus 'dinars amb la mama', necessitem un alcalde que atengui les necessitats de les dones, mares o no, de Badalona; no necessitem que tuteli la nostra llibertat, som velles però no inútils.