Tirar l'ham

Pedro Jesús Fernández

Actvista social i veïnal

Tirar l'ham


twitter share   facebook share

Des d’abans de l’estiu d’enguany eren molts els col·lectius que anunciaven una tardor calenta i no eren precisament els meteoròlegs, que també, sinó dirigents de moviments sindicals, socials i veïnals farts de les pujades dels preus dels productes de primera necessitat i també dels beneficis extraordinaris de les grans empreses i les entitats financeres, mentre la classe treballadora tenia serioses dificultats per arribar a final de mes amb el sou que guanyava o la pensió.

Mentre s’incrementava el nombre de persones pobres, també augmentava la riquesa de les persones riques. La insensibilitat obscena dels paràsits poderosos, davant del patiment de les persones més vulnerables, feien saltar totes les alarmes i tothom sabia que abans o després la pau social s’acabaria.

En el cas de les persones jubilades i pensionistes, el 15 d’octubre omplien els carrers de Madrid per reclamar que les pensions i els salaris s’incrementessin el mateix que l’IPC real. No hem d’oblidar que pràcticament durant tots els mesos anteriors l’IPC es va situar per damunt dels dos dígits. El mateix feien els sindicats i altres col·lectius exigint sous dignes i actualitzats segons l’IPC.

Però, ves per on, un IPC desbocat durant més de vuit mesos, al setembre va baixar i es va situar per sota dels dos dígits. El que va ser aprofitat per l’Administració per anunciar que les pensions s’incrementarien un 8,5%, fet que va ser utilitzat per la caverna mediàtica i els tertulians al servei dels poderosos per denunciar el greuge que suposava que s’incrementessin les pensions mentre els treballadors i les treballadores cobraven sous de misèria.

Molts d’aquests personatges també anunciaven la insostenibilitat del sistema de pensions com que les persones jubilades i pensionistes vivien ara molts més anys que abans.

Fins i tot, com ja hem escrit altres vegades, dirigents polítics i responsables d’entitats financeres, van declarar que, per evitar la catàstrofe, era necessari retardar l’edat de jubilació, oblidant-se que l’atur juvenil al nostre país és un dels més grans problemes que tenim a Espanya.

No cal recordar la fugida de milers de joves a altres països de la Comunitat Europea en recerca de feina i sous dignes.

El més greu va ser el que va declarar el ministre de Finances japonès: cal que els ancians es donin prisa en morir per evitar una despesa innecessària pel país.

Com deia el títol d’aquella pel·lícula: No és un país per a vell.

Ara bé, les sorpreses mai s’acaben en aquest país nostre. Després d’anunciar, insistentment i reiteradament, abans de les mobilitzacions convocades per octubre que les pensions s’apujarien un 8,5%, ara resulta que, com l’IPC està baixant més del que preveien els saberuts trilers, és possible que la pujada es quedi en un 7%.

Algú ja ha dit que es tracta d’excuses de mal pagador.

Realment, s’han reduït els preus dels productes de primera necessitat i els serveis bàsics?

No s’han incrementat els preus dels ous, la llet i les hortalisses fresques més d’un 25%? O els olis i els cereals més d’un 22%?

No és cert que el cistell de la compra s’ha encarit més d’un 15% i afecta el 95% dels productes més habituals i necessaris per a les famílies?

Doncs bé, com dèiem, ara resulta que donde dije digo, digo Diego. Així que, si l’IPC mitjà es inferior al 8,5%, també la pujada de les pensions serà inferior a l'anunciat. Tot un despropòsit i una presa de pèl.

Un bon amic em diu molt encertadament: Per què aquesta gent que no està d’acord en incrementar els salaris i les pensions segons l’IPC real, no renuncia al seu salari i intenta viure amb el que cobren la majoria de les persones pensionistes?  

Per això, mentre existeixen aquestes desigualtats, cal continuar omplint les places de les ciutats i els pobles de tot l’Estat reivindicant pensions i salaris dignes per a tothom. Cal reforçar les nostres mobilitzacions i calia omplir els carrers el 19 de novembre si volem viure amb dignitat.

Al cap i a la fi, no demanem res que no sigui nostre, ja que la pensió és salari diferit.