Vaig arribar a la ciutat ara fa vint anys. D’aquells primers anys, recordo la necessitat/obsessió d’entendre Badalona. Encara avui ho intento; és una tasca complexa i no només des del punt de vista de la inestabilitat política dels últims anys. Les diferents realitats que es viuen als barris ens explica que hi ha alguna cosa més que l’urbanisme i la fractura de la C-31 que parteix en dos la ciutat.
De la meva època de nouvingut, diré que hi havia un aprenentatge més o menys directe; només eines per preparar l’assalt a la fase següent, essent la llengua el repte més motivador.
Així, de mica en mica, mentre, d'una banda, trobava interlocutors per intentar practicar l’idioma (no gaires resistien el canvi instantani al castellà), per l’altra, acceptava que el Continente era el Carrefour, que el Pryka era l’Alcampo, que una piseria era un bloc de pisos, i, alhora, coneixies i integraves al teu repertori la trilogia badiu/micaco/tornem-hi.
Però aquesta base més folklòrica i de color local començava a prendre una forma més voluminosa, amb més contingut, participant en les passejades amb historiadors com el Jordi Albaladejo o l’Emili Ferrando. La Badalona de les cooperatives, la industrial, la de les lluites sindicals, la Badalona bombardejada pels avions italians... En molts casos eren trobades organitzades per Òmnium, una magnífica oportunitat per agafar rodatge en català i, alhora, per tenir eines que et permetessin llegir i rellegir la ciutat.
Aquí, com deia abans, va ser vital la feina d’Òmnium, ja que projectes com el Quedem d’aleshores o més endavant les Lluites Compartides, o ara mateix les Revoltes, són oportunitats de revisar la història dels barris, no només recopilant documentació sinó també amb l’aportació “en directe” dels actors socials involucrats en les conquestes, canvis, lluites o situacions diverses que han acabat de perfilar l’espai social actual. Mirades crítiques i emotives, que promouen empatia i comprensió, això tan necessari en temps de polarització política i ideològica.
Enguany, Òmnium Cultural Barcelonès Nord ha encetat un nou format que torna a motivar-nos en la tasca d’entendre la ciutat i d’interactuar amb totes les veus possibles: el projecte Fòrum.
Els fòrums són trobades obertes en les quals convidem persones referents en algun sector, li donem la paraula, i a partir d’aquí la rotllana de públic i de ponents comença a girar, tots en un mateix nivell i tots amb possibilitat de dir-hi la seva.
Vam començar al mes d’abril amb un Fòrum sobre la vulnerabilitat a Badalona, amb l’aportació sempre interessant de Julio Molina, president de la FAVB; Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, i Yolanda Caballero, del Grup Dones de Llefià. Mirades de ciutat, de barri, de dona, totes amb el fil conductor de la vulnerabilitat i dels camins possibles per intentar construir una ciutat més justa i solidària.
A finals d’aquest novembre farem un segon Fòrum sobre la llengua catalana. Tots sabem que el català va perdent presència al carrer any rere any. I, també, que el model d’escola catalana i que la immersió lingüística no són l’única via de suport d’un idioma. Interessa molt escoltar els punts de vista de gent d’orígens diferents, de sectors diversos i amb prioritats diferents. Una oportunitat molt bona per debatre (entre tantíssims temes) fins a quin punt pots treballar en projectes de llengua i cultura si el país s’està desballestant en temes de vulnerabilitat o pobresa en percentatges molt elevats de la nostra població.
Òmnium Cultural ha treballat de valent en plataformes plurals per tal de generar més de cinc-centes propostes per enfortir el català. Ara cal veure això com aterra a la realitat i paral·lelament seguir treballant, cadascú en la seva parcel·la.
Una manera de defensar la llengua, d’execució directa i fàcil d’aplicar és fer-la servir de manera natural. De fet, el format fòrum, encara que parli de temàtiques diverses, es pot considerar un acte en favor de la llengua en el sentit que el fil conductor és també fer-lo en català.
Per cloure, i lligant la temàtica amb el contingut del primer Fòrum, estem preparant una tercera trobada que s’enfocarà al tema de l’habitatge, un element clau, el més descuidat per l’estat dels tres bàsics (salut, educació, habitatge). Ja tenim contactes amb entitats del sector i esperem sumar-hi més veus. Volem parlar de tot, dels grans tenidors, de la manca de polítiques d’habitatge social, de les ocupacions, dels desnonaments que cada dia es duen a terme a Badalona.
Cada cop més, l’entitat té la necessitat de participar en les lluites de ciutat, en tots aquells fronts que ens ajuden a forjar una societat més justa, menys vulnerable i més cohesionada.
Cada cop és més necessari equilibrar la nostra feina en temes d’educació, cultura i cohesió.
Badalona té moltes entitats ben estructurades, que s’estan refent després del cicle de baixa mobilització per la pandèmia, i ara és el moment de treballar tots junts.
Ens veiem al pròxim Fòrum.
