L'espoli de la SAREB

Pedro Jesús Fernández

Activista social i veïnal

L'espoli de la SAREB


twitter share   facebook share

Aquests últims mesos s’ha fet pública l’oferta que el govern de l’Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), ha fet als accionistes de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) i així aconseguir el 100% de la propietat de l’anomenat banc dolent, un banc que continua en mans de bancs i asseguradores rescatats pel mateix govern. L’oferta és de 195 euros per títol, si bé aquest banc té un deute de més de 35.000 milions d’euros.

Si fem una mica de memòria recordarem que la SAREB va néixer el 2012 per a rescatar les entitats financeres més afectades per la crisi de la bombolla immobiliària, la qual, no oblidem, va ser causada pels mateixos bancs. El capital inicial va ser de 4.800 milions d’euros, un 55% aportat per capital privat i el 45% d’origen públic. Tanmateix, la SAREB, per poder operar i rescatar les entitats financeres, va rebre un préstec per part de la Unió Europea, avalat per l’Estat, de més de 50.000 milions d’euros.

La iniciativa de crear aquest banc va ser de l’actual vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, aleshores ministre d’Economia de l’irrepetible M punt Rajoy.

La finalitat de la SAREB era la de convertir-se en un tallafoc, fet amb diners públic -més de 50.000 milions d’euros-, amb el propòsit d’evitar que la crisi espanyola es propagués per tota Europa.

La SAREB va servir per adquirir els crèdits immobiliaris tòxics de les entitats financeres i, segons ens van explicar, no sols el cost per als contribuents seria zero sinó tot el contrari, ja que fins i tot els que adquirissin accions aconseguirien un rendiment del 15%.

En el llibre Històries de desnonaments a Badalona, editat per la PAH el 2013, detallo com la bombolla hipotecària de 2008 va arrabassar les vides de milers de persones a les quals les entitats financeres havien col·locat hipoteques tòxiques.

Vivia en un pis de lloguer amb la meva dona i un fill petit. Un treballador de la meva oficina bancària ens va proposar que amb el que pagava de lloguer podia comprar-me un habitatge. Van inflar el preu de l’habitatge i així vam rebre una quantitat que ens va permetre, no només comprar el pis, sinó també alguns mobles i a punt vam estar de comprar un cotxe”, explicava un afectat.

Eren temps en els quals els bancs tenien molts diners i calia facilitar els préstecs hipotecaris per assolir més beneficis.

Amb l’arribada de la crisi, aquestes persones a més de perdre els seus estalvis també van perdre el seu habitatge i van quedar endeutats de per vida.

Actualment, la situació de la SAREB és ruïnosa i, per això, l’Estat vol nacionalitzar-la, ja que es troba en fallida tècnica. Com sol passar en aquest tipus d’operacions, és una socialització de pèrdues, perquè l’Estat no pot eludir el seu compromís, adquirit quan es va crear la SAREB.

L’aleshores president del govern espanyol, l’indefinible Mariano punt Rajoy, lluny d’ajudar les persones, va preferir rescatar els bancs i, per això, va crear la SAREB, amb l’objectiu de netejar els balanços de les entitats financeres al comprar-les milers d’habitatges, solars, i préstecs -els anomenats actius tòxics- per valor de més de 50.000 milions d’euros.

No cal ser un especialista per descobrir que la SAREB ha sigut un frau i un engany. Només ha servit per netejar la porqueria immobiliària de les entitats financeres.

Actualment, es calcula que la SAREB és propietària de més 140.000 habitatges per tot el territori espanyol. A Badalona, com hem explicat moltes vegades, moltes de les persones desdonades ho han estat de pisos propietat d’aquests bancs, cosa que no deixa de cridar l’atenció tenint en compte l’aportació del govern.

Per això, encara que ja s’ha venut el més valuós, amb el que queda es podria posar en marxa un parc d’habitatge públic destinat a lloguer i així acabar amb els desnonaments, molts d’ells d’habitatges de la mateixa SAREB.

No és demanar la lluna que els ciutadans i les ciutadanes, també alguns ajuntaments, exigeixin que els recursos que encara continuen en mans de la SAREB tinguin una funció social.

A Badalona, una ciutat pobra amb més de dos desnonaments diaris, es podria posar fi a aquest drama que pateixen, sobretot, les persones més vulnerables.

No descobrirem res de nou si afirmen que l’especulació immobiliària i una fiscalitat injusta són les principals causes de la creixent desigualtat en la societat espanyola.